La diplomàcia espanyola ha manifestat símptomes d'un nou problema en les darreres setmanes, després dels avançats per El Nacional sobre l'exescorta d'Aznar a Panamà o les seus de la Missió a Bèlgica, el Brasil, Boston, Congo i l'Índia. Aquest cop li ha tocat el torn al consolat de Nova York, on els seus treballadors haurien denunciat en el darrer any "tractes vexatoris i assetjament laboral", arribant alguns a demanar la baixa per depressió a causa de la situació. És a dir, una situació de mobbing.
Segons explica El Confidencial, aquests treballadors s'haurien queixat a Afers Exteriors, a través d'un sindicat de la professió, que eren utilitzats per a "treballs personals del cònsol, qui s'absentava de forma reiterada" i havia emprat "amiguismes" en la tasca de l'administració. El problema detectat pels presumptes afectats és l'absència de direcció durant més de 9 mesos d'interinitat, on el cònsol general, Juan Ramón Martínez Salazar, es va donar de baixa, i va ser reemplaçat per Juan José Herrera de la Muela. Els testimonis expliquen que Herrera de la Muela, en qui recau la principal atenció pels fets, s'havia confeccionat un horari "de 12 a dues", insultava els treballadors i no exercia la tasca de forma diligent.
Així mateix, els afectats expliquen un seguit de queixes que sí que estan sent tramitades en judici en relació amb altres col·laboradors del cònsol. Una de les presumptes perjudicades assegura que la política de contractació sovint era utilitzada com a forma de "desplaçament" d'antics treballadors i que les places eren adjudicades informalment, abans de la sortida de la convocatòria, ja que havien estat contractats abans en forma de col·laboradors externs.
Nomenaments en funcions
Rafael Conde de Saro, fins ara director de l'Oficina de l'Alt Comissionat del Govern per a la Marca Espanya, serà nomenat cònsol a Nova York en substitució de De la Muela. Aquest nomenament, així com vuit més, també han aixecat polseguera en les darreres setmanes. En contra del que demanava el PSOE, el ministre en funcions, José Manuel García-Margallo, va exercir el nomenament en situació d'interinitat i pel procés de lliure designació (a dit), d'acord amb el que estableix l'article 22 del Reial Decret 638/2014, de 25 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Carrera Diplomàtica.
En aquesta situació també van ser nomenats fins a 119 càrrecs. Entre ells hi ha el cònsol general a Jerusalem, que exercirà el diplomàtic Rafael Matos, i el cònsol a l'Havana, que ha recaigut en el subdirector general de Cancelleria, Carlos Pérez Desoy; en ambaixades hi ha l'Iraq (Daniel Losada), Alemanya (Juan Antonio Martín), Veneçuela (José Forner), Afganistan (Miguel Heine Fernández-Mazarambroz), Guinea Equatorial (Marc Antoni Peñín), i la representació permanent a l'OTAN (María Elena Gómez Castro).
Resposta ajornada
En el Consell de Ministres del passat divendres, el ministre García-Margallo, va ser interpel·lat per El Nacional sobre la situació de dues ambaixades. El grup socialista al Congrés havia demanat al ministre en funcions per què l'exescorta de l'expresident José María Aznar, Francisco Gabriel Maroto, hauria accedit a la plaça d'adjunt d'Interior en la missió diplomàtica d'Espanya al Panamà abans de l'existència d'aquesta. Margallo va explicar que desconeixia el cas, però es va mostrar obert a estudiar-lo i donar-ne una resposta.
En el segon dels casos, la portaveu d'Igualtat, Susana Sumelzo, i del portaveu d'Interior, Antonio Trevín, van presentar una bateria de preguntes, després de rebre “informacions” que el Govern en funcions mantenia com a conseller assessor a l'ambaixada del Brasil “un comissari jubilat de la Policia Nacional que es troba a l'espera de judici per l'assassinat de la seva dona, després d'haver confessat ser l'autor dels fets”. Margallo va respondre que Espanya vol que la persona sigui traslladada a territori nacional.