L’imam de Ripoll cobrava 500 euros al mes com a confident del CNI quan es van produir els atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017. Es tracta d’un nou escàndol que torna a posar la intel·ligència espanyola en evidència perquè fins ara negava que Abdelbaki es-Satty treballés pels serveis secrets de l’Estat. Esquerra Republicana ja ha demanat que el Congrés torni a interrogar l’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, que fa unes setmanes titllava “d’infàmia i maldat” sostenir que podrien haver fet els ulls grossos durant els preparatius dels atemptats. Paral·lelament, Junts per Catalunya ha demanat desclassificar més documents sobre els atacs terroristes perpetrats a les portes del referèndum de l’1-O. Malgrat les informacions publicades, la Moncloa opta per guardar silenci.
L’ABC ha publicat aquest dimecres que Abdelbaki es-Satty era confident del CNI en el moment dels atemptats i cobrava mig miler d’euros mensuals a través de l’oficina de Girona. El diari relata, després de parlar amb fonts del servei d’intel·ligència espanyol, un seguit de negligències que van desencadenar en els atacs terroristes del 17-A. L’oficial de relació que controlava l’imam de Ripoll elaborava informes que “no tenien cap valor” i evitava tenir les trobades pertinents amb l’imam de Ripoll; només es reunia amb ell quan li tocava pagar els 500 euros. Aquest mitjà també situa a la diana els superiors d’aquell agent, que no es van adonar que tenien un treballador emetent amb deixadesa informes intranscendents sobre un gihadista. En el punt de mira es troba ara Luis Garcia Terán, que llavors era cap de la divisió de contraterrorisme de Girona i actualment és el subdirector general del CNI. És a dir, es tracta de la mà dreta de l’actual directora del Centre Nacional d’Intel·ligència, Esperanza Casteleiro.
Fins ara, els serveis secrets espanyols havien negat que l’imam de Ripoll fos un dels seus confidents. El passat mes de novembre, l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán va comparèixer a la comissió del Congrés que investiga els atemptats del 17-A i va afirmar que es-Satty “no va ser ni col·laborador ni informador”. Aleshores va assegurar que els contactes entre agents del Centre Nacional d’Intel·ligència i l'imam a la presó de Castelló només tenien com a objectiu fer tasques de control del gihadisme, i va defensar que vincular el CNI amb els atemptats és “una infàmia”.
ERC i Junts demanen tornar a interrogar Roldán i desclassificar més documents
En resum: segons la informació publicada aquest dimecres, Félix Sanz Roldán va mentir. És per això que Esquerra Republicana ja s’ha afanyat i ha registrat un escrit perquè la Mesa de la comissió del Congrés que investiga el 17-A el torni a citar com a compareixent. En el text, ERC defensa que “ha de donar explicacions en relació amb les noves informacions que acreditarien la presumpta falsedat de les seves exposicions”. “El pitjor atemptat de la història recent del sud d'Europa va ser finançat en part amb els diners públics que es pagava a un confident que va resultar ser un terrorista gihadista; els responsables són uns inútils i negligents més preocupats a buscar urnes que a fer la seva feina”, ha denunciat a Twitter (X) el líder d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián.
Fonts parlamentàries del PSOE consultades per ElNacional.cat s'inclinen per acceptar aquesta sol·licitud de compareixença; tal com han fet sempre en aquesta comissió. Junts per Catalunya, de fet, també vol tornar a interrogar Roldán. Ara bé, el partit de Carles Puigdemont adverteix que abans necessita tenir més informació. És per això que ha sol·licitat la desclassificació de la documentació de l'oficina del CNI a Girona i tres noves compareixences: la de l’actual subdirector general del CNI, Luis Garcia Terán; la de l'oficial de relació en contacte amb l'imam de Ripoll, i la del seu superior en el moment del seguiment.
Un dels terroristes va assegurar que el CNI “tenia coneixement de les intencions de l’imam”
El passat mes de febrer va comparèixer en aquesta comissió d’investigació un dels condemnats per l’Audiència Nacional pels atemptats del 17-A i va assenyalar directament la intel·ligència espanyola: “El CNI tenia coneixement de les intencions que tenia l’imam i van permetre que vingués i ens omplís el cap”, va assegurar Mohamed Houli, que actualment compleix la condemna a la presó de Còrdova.
“Ho dic ara i no ho deia abans per por de les represàlies o que em pogués perjudicar, però ja estic condemnat i no hi tinc res a perdre”, va afegir. Posteriorment, a preguntes dels diputats, Houli va detallar els motius que el van portar a aquesta conclusió: Mohamed Hichamy (que va morir abatut a Cambrils i era el conductor del vehicle en el qual anaven els autors materials quan van envestir una patrulla dels Mossos d’Esquadra) els va dir que, a vegades, quan “quedaven amb l’imam, els deia que havien de marxar perquè venien agents del CNI”.
Silenci sepulcral del govern espanyol
Paral·lelament, el silenci per part del govern espanyol és sepulcral. Aquest diari s’ha posat en contacte amb la Moncloa, però l’executiu ha refusat valorar la informació que situa l’imam com a confident del CNI. El passat febrer no van voler donar cap credibilitat a les declaracions de Houli. El ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, va assenyalar que donar credibilitat a delinqüents "no és un bon camí"; i es va pronunciar de forma similar el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, quan va demanar "no fer gens de cas de les manifestacions d'un terrorista condemnat".
També aquell dia, la ministra de Defensa —de qui depèn el CNI— va considerar que l'acusació del terrorista era "inacceptable" i va lamentar que es creïn teories de la conspiració sobre uns atemptats que es van perpetrar només un mes i mig abans del referèndum de l’1-O. Llavors, Margarita Robles va elogiar la tasca dels “autèntics professionals” del CNI. "El seu únic afany és protegir Espanya", va sentenciar.