Joan Josep Nuet, per fi, s'ha assegut avui al banc dels acusats pel procés de l'1-O. Quatre anys després dels fets i dos després de la primera sentència, Nuet s'ha pogut explicar davant el Tribunal Suprem. El seu cas ha anat saltant de tribunal en tribunal, primer per exigències de l'instructor Pablo Llarena i després pel canvi d'estatus de l'acusat, que ha passat de membre de la Mesa del Parlament en nom de Catalunya Sí que es Pot a diputat al Congrés dels Diputats de Madrid per ERC.
Una trajectòria política que ha marcat el seu destí davant els tribunals i que avui s'ha desplegat davant el Tribunal Suprem.
Nuet jugava amb avantatges i desavantatges. Ell sol, davant el tribunal, sense més acusats, s'ha pogut desmarcar de les voluntats dels altres membres de la Mesa que van votar el mateix que ell i que han acabat inhabilitats. Però topa amb el precedent de tota la resta de sentències del procés que són condemnatòries. L'ara diputat d'ERC intenta evitar amb el seu relat la inhabilitació que l'expulsaria de la carrera política i, per aquest motiu, la seva declaració semblava més un Nuet renegant de la independència i del que va votar el 2017 al Parlament de Catalunya que un Nuet apartat de Catalunya Sí que es Pot, com va semblar en el moment d'habilitar el referèndum de l'1-O.
Tota la declaració del diputat d'ERC ha girat entorn del fet que ell volia fer entrar en raó els independentistes i que les decisions del Parlament fossin constitucionals: "Jo intentava passar l'independentisme pel fitre constitucional".
Amb la lliçó molt ben apresa, ha intentat convèncer el tribunal que el seu paper era el de complir i fer complir la legalitat i que el seu vot favorable a celebrar el referèndum era perquè aquest fos dins el marc constitucional i pactat amb l'estat espanyol. "Tot és defensable en la mesura que la Constitució pot reformar-se per donar-hi cabuda", ha dit. Ha remarcat que "el Tribunal Constitucional tenia l'última paraula" i que fins aquell moment hi havia hagut "respecte pel debat parlamentari".
Nuet renega i deixa malament els lletrats
Joan Josep Nuet ha explicat, a preguntes de la Fiscalia, que es va plantar quan la Mesa va tirar endavant les conclusions sense debatre amb la resta de grups. Ha definit aquell moment de plens històrics i reunions transcendentals com un moment caòtic on els membres de la Mesa no llegien el que votaven i que ni tan sols els lletrats tenien la certesa del que era legal o il·legal: "En la dinàmica en què estàvem llançats, ni els mateixos lletrats sabien si era constitucional".
"La reunió va ser un autèntic caos", ha dit. I ha admès: "No em vaig llegir cap de les 120 pàgines" de les propostes de resolució que es portaven a votació. Nuet ha reiterat un cop i un altre que ell només "estava fent política" i que "creia que estava fent una ajuda al Tribunal Constitucional". "Era la meva intenció. Una intenció que no va triomfar", ha conclòs.
"En absolut volia utilitzar el meu vot per desobeir o trencar la doctrina constitucional. Quan votava, creia que no ignorava els requisits del Tribunal Constitucional", ha dit el diputat en aquell moment de Catalunya Sí que es Pot.
Fins i tot Nuet ha fet un intent de penediment al final de la seva declaració: "Tot era nou, tot passava per primera vegada. Avui faria les coses diferent, però dir-ho avui és molt fàcil".
Espejo-Saavedra, primer testimoni
També ha declarat el vicepresident segon de la Mesa en aquella legislatura, José María Espejo-Saavedra de Ciutadans, que ha considerat que l’òrgan estava obligat a inadmetre les iniciatives “palmàriament inconstitucionals”. Sobre l’actitud de Nuet, ha dit que al principi de la legislatura tenia més dubtes sobre l’admissió a tràmit de certes iniciatives independentistes, però més tard s’hauria alineat amb JxSí i la CUP clarament, cosa que la defensa de Nuet li ha rebatut amb les actes de votacions a la Mesa. Espejo-Saavedra ha dit que era la seva “impressió”.
José María Espejo-Saavedra compareixent al Tribunal Suprem
Al principi de la vista, la Fiscalia ha renunciat als testimonis de Carme Forcadell i Lluís Corominas, en considerar que com a condemnats pels mateixos fets, però encara pendents de recursos, no testificarien amb plena llibertat ni veracitat. La defensa de Nuet ha demanat que el seu client fos l’últim a declarar, però la Fiscalia s’hi ha oposat i el tribunal també. No obstant això, després de l’interrogatori del fiscal i l’advocada de l’Estat, els magistrats s’han plantejat la possibilitat d’interrompre l’interrogatori de la defensa per avançar la declaració dels testimonis. Ho havien de fer per videoconferència des del TSJC, però els serveis tècnics de l’alt tribunal català finalitzen la seva feina a les 15.30 hores i els magistrats preveien la possibilitat que no tinguessin temps d’interrogar tots els testimonis abans d’aquella hora. Finalment, s’han ajornat a aquest dijous i ha finalitzat l’interrogatori de Nuet per part del seu advocat.
En les qüestions prèvies l’advocat de Nuet també ha al·legat que el Suprem no és l’òrgan que hauria de jutjar-lo, cosa a la qual s’ha oposat la Fiscalia. Els magistrats han donat la raó al ministeri públic. Enrique Leiva també ha al·legat que Nuet estava emparat per la inviolabilitat parlamentària en la seva feina com a secretari tercer de la Mesa. El tribunal ha considerat que això era el fons de l’assumpte i, per tant, es resoldrà durant el judici i la sentència.
Aquest dijous serà el torn de l’altre membre de la Mesa no independentista, David Pérez (PSC), de l’exlletrat major Antoni Bayona i el secretari general de la cambra, Xavier Muro. Després serà el torn de la prova documental, la presentació de les conclusions definitives, l’informe de cada part i el torn pel dret a l’última paraula de l’acusat.