El cas de la familia de Girona que es va fer viral a les xarxes socials després de denunciar l’ocupació il·legal del seu habitatge, tancat i pendent de reformes, davant la qüestionada actuació dels agents de la policia local en no haver fet fora els tres homes que el van ocupar; i l’excepcional rapidesa del jutjat que en només un mes ha dictat sentència i li ha permés recuperar la propietat, és un exemple evident que la resposta legal a les ocupacions de domicilis a l’Estat espanyol té peces que no encaixen bé. Precisament, el grup de Junts ja té registrada al Congrés dels Diputats una proposició de llei per endurir la resposta contra les usurpacions d’immobles. La principal mesura és que la policia tingui fins a 48 hores per fer fora els okupes, si no acrediten que tenen un permís per viure-hi, i sense necessitat d'aval judicial. També ho demana el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, conjuntament amb els de Madrid i Màlaga, amb una proposta gairebé idèntica.
Ara, a més, una part de la judicatura aposta per prioritzar el patrimoni immobiliari enfront la funció social de l'habitatge en els casos d'ocupacions, sempre i quan no hi visqui el seu titular. És a dir, fins ara bona part dels jutges d'instrucció descartaven la urgència d'usar la via penal per aprovar una desocupació d'un immoble sense ús i es derivava als propietataris a recuperar els habitatges per la via civil, que té una resposta més lenta. L'aparició de màfies i grups criminals organitzats per controlar pisos en els darrers anys poc a poc ha fet endurir posicionaments a la judicatura i també a la Fiscalia General de l'Estat.
Delicte flagrant
Però, els policies no poden desallotjar okupes si l’acció és flagrant? Sí. Això no obstant, la llei no defineix clarament el concepte “flagrant”; és a dir, no especifica el temps que la policia pot actuar contra un ocupant sense l'autorització judicial. I davant el dubte de quan s'ha accedit a l'habitatge, s'envia l'atestat amb la denúncia al jutjat de guàrdia. La llei permet, no només a la policia, sino a qualsevol ciutadà actuar quan s’està cometent un delicte, és a dir in fraganti. Els jutjats d'instrucció són els encarregats d'aprovar mesures cautelars contra aquestes ocupacions perquè són delictes lleus (les antigues faltes), castigats amb multa. Tots els delictes lleus s’haurien de jutjar en un mes, com a màxim, però amb el col·lapse actual es fan a un any vista, com passa amb els multireincidents a Barcelona, amb un pla de xoc aprovat i pendent de trobar jutges, que s'espera posar en marxa al març.
Vulnerables, a debat
A banda, les actuacions judicials i policials són condicionades per la llei pel dret a l’habitatge que protegeix a les persones vulnerables, especialment dones amb fills. Una de les crítiques a les propostes de Junts i dels col·legis d’advocats és que es vol trencar aquesta protecció, mentre continua la devastadora crisi de l’habitatge no resolta per les administracions.
L'alarma social i la sensació d'inseguretat -sostenen els crítics- només afavoreix a empreses de seguretat perquè amb la instal·lació d’alarmes als domicilis es garanteix que la policia hi anirà de forma immediata quan hi ha un intrús, i per tant, tot el procediment serà més ràpid.
Amb tot, l'actuació contra les ocupacions ha d'encaixar-se amb la suspensió dels desnonaments a persones vulnerables que el govern espanyol de Pedro Sánchez va aprovar en el Decret llei 11/2020, pels efectes de la Covid, i que ha anat prorrogant, ara fins el desembre de 2025, segons va poder aprovar el gener passat, en desbrossar el decret òmnibus, com li exigia Junts.
Alarma social amb xifres en augment
L’increment de les ocupacions il·legals ha estat constant en els darrers anys, segons les dades dels Mossos d’Esquadra i de la judicatura. Això no obstant, la majoria són habitatges buits i propietat de fons voltors, tot i que també hi ha casos com la de la família Riera de Girona, o veïns que creen conflictes.
Segons les dades de la policia catalana, es van conèixer 8.189 ocupacions d'habitatges a Catalunya l’any 2022, dels quals uns 7.087 van ser “resoltes” i es van realitzar 60 detencions. L’any 2023 es van produir un miler menys d’ocupacions conegudes, i fins a l’agost del 2024 es van registrar 5.701 entrades.
Si es compara les 8.000 ocupacions amb els 391.512 habitatges que es consideren buits, segons l’Idescat, aquesta actuació il·legal afecta al 2% de pisos desocupats; i si es compara amb els 3,9 milions d’habitatges que hi ha a Catalunya, l’afectació de l’ocupació il·legal baixa fins al 0,2% respecte del total.
Tot i aquestes xifres, gran part dels propietaris se senten desprotegits i tenen por davant notícies alarmants. La judicatura també constata aquest increment de casos. Els jutjats d’instrucció de Barcelona van registrar 1.574 delictes lleus d’usurpació no violenta de béns immobles el 2023. I en la memòria s’hi reconeix: “La complexitat que suposa la seva tramitació actual com a delicte lleu i la complexitat en l'adopció de mesures cautelars, amén que en moltes ocasions es tracta de persones en situació de vulnerabilitat, la qual cosa exigeix la intervenció dels serveis socials, que tampoc ofereixen una resposta satisfactòria a aquestes situacions amb la celeritat que exigeixen.”
Protecció de la primera i segona residències
La judicatura també troba buits en la normativa actual. Recentment, els magistrats de les seccions penals l’Audiència de Girona han unificat criteris i han establert que la policia pot expulsar els okupes en un termini de 24 hores des de la seva entrada o coneixement sense aval judicial; és a dir que no cal que els agafin just quan entren al pis, in fraganti. També aclareixen que els titular d’un immoble ocupat no tenen cap obligació ni cometen el delicte de coaccions, si tallen el subministre de la llum i de l’aigua, de l’habitatge ocupat. Un aclariment que molts propietaris agraeixen. Els magistrats de les seccions penals de l’Audiència de Barcelona podrien també estudiar i acordar unificar criteris en el ple no jurisdiccional que tenen previst a principi de març.
A més, els presidents de les Audiències Provincials, de l'Estat espanyol, en la seva reunió de maig passat, ja van proposar canvis a la Llei 12/2023 pel dret d'habitatge. En concret, es reclama que “en els procediments penals per delictes de violació de domicili (hi viu el seu titular, i es castigat fins a dos anys de presó, i es jutja per un tribunal de jurat) i usurpació de béns immobles (no hi viu el titular i es castiga amb multa) podrà acordar-se el desallotjament dels ocupants de l'habitatge i restitució de la mateixa al seu propietari tant com mesura cautelar com en sentència”. Hi afegeixen que s'haurà de trasllat als serveis socials corresponents quan entre els ocupants es trobin persones dependents en aplicació de la Llei 39/2006, per a l'adopció de les mesures necessàries per a la seva protecció.
Paral·lelament, els jutges hi afirmen que en els supòsits de inquiokupació (contractes d'arrendament en què l'arrendatari únicament satisfà la primera mensualitat i la fiança), “la via de reclamació per a l'arrendador serà la del corresponent procediment civil de desnonament, tret que el fet pogués qualificar-se com a delicte d'estafa”.
Malgrat el nou debat obert, la Fiscalia General de l’Estat, en la instrucció 1/2020, detalla criteris d’actuació per la sol·licitud de mesures cautelars en els delictes de violació de domicili i d'usurpació de béns immobles. També recorda la jurisprudència del Tribunal Suprem del 2020 que va ampliar la protecció a les segones residències, malgrat que estiguin un temps tancades. “Així doncs, a l'hora de valorar la qualificació jurídic-penal dels fets, a més de les primeres residències, es consideren habitada les denominades segones residències o residències de temporada, sempre que en les mateixes es desenvolupi, fins i tot de mode eventual, la vida privada dels seus legítims posseïdors”, raona la Fiscalia.
Junts concreta el delicte ‘flagrant’
Una de les novetats de la proposta de Junts és que concreta el concepte de flagrant en les ocupacions il·legals per blindar l’actuació de la policia sense aval judicial. En concret, la proposició de llei del partit de Carles Puigdemont hi afirma: “Es considerarà delicte flagrant el que s'estigués cometent o s'acabés de cometre quan la persona sigui sorpresa en l'acte. S'entendrà sorprès en l'acte no sols al delinqüent que fos identificat en el moment d'estar cometent el delicte, tractant d'accedir a l'immoble, sinó quan per les circumstàncies concurrents el grup policial entengui raonablement que l'accés a l'immoble es va produir en les anteriors 48 hores”.
Un dels objectius, segons resa l'exposició de motius de la proposicio de llei, és “impedir dilacions a la recuperació” del domicili per “l'al·legació de vulnerabilitat per part dels ocupants il·legals de l'immoble”. El redactat que proposa Junts inclou dues consideracions més. D'una banda, els ocupants tindran un termini de 48 hores per acreditar la “possessió legítima” del domicili i, si no ho fan, es produirà el “desallotjament immediat” amb “l'auxili policial que sigui necessari” D'altra banda, “simultàniament a la petició als ocupants”, s'informarà els serveis socials perquè puguin reallotjar-los en un termini “màxim i improrrogable” de 48 hores si “consideren necessari adoptar mesures especials de protecció per vulnerabilitat”.
“Aquesta iniciativa té com a objectiu principal dotar els tribunals i els operadors jurídics de millors eines legals perquè puguin tramitar els processos de desallotjament d'immobles ocupats il·legalment d'una manera més eficaç i ràpida”, argumenta l'exposició de motius de la proposició de llei. La voluntat dels juntaires és “revisar els mecanismes” per esmenar unes fórmules que consideren que “no estan sent prou eficaces ni prou ràpides”. “Per fer un desallotjament d'un immoble ocupat es pot trigar, seguint els procediments ordinaris, entre dos i tres anys”, lamenta la diputada de Junts Marta Madrenas en declaracions a ElNacional.cat. “S'ha de treure de l'imaginari de la gent que vas a comprar pa i t'ocupen el pis. Això no és així, és un delicte més greu que si fos un immoble buit”, subratlla Madrenas, que apunta que al voltant del 90% de les ocupacions no són en domicilis de ningú, sinó en immobles buits, a la venda o on s'hi han de fer obres.
Des de les files juntaires, subratllen que bona part de la seva iniciativa està inspirada en les propostes del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, que fa gairebé un any va posar sobre la taula els desallotjaments expres amb un màxim de 48 hores. Junts i l'ICAB ho han estat abordant conjuntament i coincideix tant amb el diagnòstic com amb la recepta per fer-hi front. A més, els juntaires, encapçalats al Parlament per Albert Batet, presentaran a la cambra catalana les mesures legislatives sobre habitatge que siguin competència de la Generalitat.
“Exigim la protecció de totes les persones vulnerables per part de les administracions”
I què responen, des de Junts, a les veus que els acusen d'aparcar la protecció dels vulnerables? “Exigim la protecció de totes les persones vulnerables, és igual si són propietaris o no. Els propietaris que només tenen un habitatge de lloguer i no cobren també són vulnerables”, argumenta. De fet, això és el que van arrencar els juntaires del PSOE en la negociació del decret, que es convalidarà aquest dimecres al Congrés. Les dues formacions van incloure-hi una línia d'avals estatals per “cobrir els impagaments possibles derivats dels contractes d'arrendament d'habitatge habitual per a joves i famílies vulnerables” que garanteixi el cobrament de “totes les mensualitats impagades fins que la propietat recuperi la possessió de l'habitatge” i “tots els danys causats a la finca per culpa de l'arrendatari”.
“En absolut estem parlant de trencar la protecció dels vulnerables, si no d'assegurar-la a través d'un sistema públic de protecció, no que un privat concret hagi de fer polítiques socials”, subratlla Marta Madrenas a aquest mitjà. “Exigim que siguin les administracions que facin front al cost de la protecció de la vulnerabilitat en tots els sentits, han de fer les polítiques públiques i no abdicar de les seves responsabilitats”, afegeix. “No es pot penalitzar a un particular concret, per a això hi ha les administracions”, insisteix. “Exigim que es consideri una pota més de l'estat del benestar”, rebla.
La llei de Junts, a examen al Congrés i a mercè dels ritmes parlamentaris
Quin serà el camí de la proposició de llei? La voluntat de Junts és aconseguir que la proposta rebi llum verda al llarg d'aquest any 2025. Però no serà una tasca senzilla fruit dels equilibris inestables del Congrés dels Diputats. La previsió és que abans de setmana santa la norma se sotmeti al primer examen parlamentari. És la presa en consideració i serà el moment que la resta de partits s'hauran de posicionar. Si la norma obté més vots a favor que en contra, serà admesa a tràmit i començarà el seu recorregut a la Carrera de San Jerónimo. Ara fa tres mesos, els vots de Junts, sumats als del PP i Vox, van permetre que s'aprovés i arribés al BOE una esmena del PNB per agilitzar els judicis en casos d'ocupació de domicili. Aquesta mateixa majoria es podria reeditar en aquesta ocasió.
Si la primera votació fructifica, començarà la incertesa. Els grups podran presentar esmenes per modificar, retocar i pinzellar el text i la norma haurà de passar per ponència i per comissió abans de tornar al ple. Ara bé, no hi ha un termini taxat i el tràmit d'esmenes es pot anar allargant indefinidament. De fet, Junts té un exemple proper sobre la taula: a mitjan setembre, el Congrés va prendre en consideració la seva llei per combatre la multireincidència, amb l'aval del PP i del PSOE, i des d'aleshores ha quedat aparcada en un calaix.