La xarxa d’escoles privades en català a la Catalunya Nord, La Bressola, necessita ajuda. Encara que, actualment, existeix una creixent demanda d’ensenyament en català a la Catalunya Nord, l’Ajuntament de Perpinyà ha impedit que La Bressola pugui fer servir el monestir de Santa Clara del Vernet com a escola. Així doncs, per fer front a les negatives del batlle ultradretà Louis Aliot i poder ampliar les places d’escola en català, des de l’Associació d’Amics de La Bressola han engegat una campanya per captar nous socis.

Des de l’entitat nordcatalana consideren que, més enllà dels ajuts institucionals, és "vital" que la ciutadania contribueixi econòmicament a sostenir el funcionament de les escoles i obrir-ne de noves. En aquest sentit, segons el president dels Amics de La Bressola, Geoffroy Lourdou, "cada soci de l'Associació és molt valuós per a nosaltres perquè ens garanteix uns recursos estables al marge de qualsevol suport institucional o de la conjuntura de cada moment".

L’Associació d'Amics de La Bressola activa una campanya per captar nous socis

La campanya de recollida de fons es durà a terme a través de les xarxes socials i a través de l'acció individual dels socis actuals. Així, l’entitat nordcatalana pretén reclamar a l'Ajuntament de Perpinyà que no interfereixi més en l'adquisició del monestir de Santa Clara de Perpinyà. Es tracta de la segona ofensiva de l’organització per frenar el batlle d’extrema dreta, ja que el passat 23 d’octubre unes 3.000 persones es van manifestar pels carrers de Perpinyà sota el lema "Avui i demà, l’escola en català".

 


Una professora de La Bressola reparteix material als seus alumnes. ACN.

La Bressola, un model d’èxit en escac

La primera escola de La Bressola va obrir les portes el 1976 a Perpinyà amb només sis alumnes. A dia d'avui, la xarxa d'escoles catalanes escolaritza 1.050 infants als seus vuit centres, set escoles i un col·legi, i ostenta la presidència d'Eskolim, la confederació d'escoles bilingües de França. A més, és present a cinc municipis de la Catalunya Nord.

Certament, en els darrers anys s’ha notat un augment en la sol·licitud de places d'escola en català, però a causa de la crisi ha calgut absorbir aquest creixent interès amb els mateixos recursos humans i locals. Necessiten, doncs, poder obrir més escoles i ampliar les existents per satisfer la gran quantitat de pares i mares que tenen la voluntat d'escolaritzar els seus fills en català.

 

Imatge principal: Manifestació del passat 23 d'octubre en favor de l'escola en català a Perpinyà. ACN.