L'espanyolisme torna a la càrrega per imposar el castellà a Catalunya. Després de lliurar batalla per intentar fer aquesta llengua sigui protagonista també a les escoles catalanes --materialitzada en la ja coneguda sentència del 25% del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya--, l'espanyolisme també centra la seva atenció en altres fronts. Un d'aquests afecta específicament els senyals de trànsit que apareixen escrits exclusivament en català. La intenció, doncs, és aconseguir que els cartells incloguin també la mateixa informació, però traduïda al castellà.
Segons han anunciat les associacions unionistes Hablamos Español i Convivencia Cívica Catalana, "existeix la possibilitat emparada per la legislació vigent d'aconseguir que els senyals de trànsit de tots els ajuntaments incloguin el castellà". Les organitzacions ja han iniciat els tràmits pertinents als ajuntaments de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, i de fet volen ampliar l'abast de l'ofensiva fins a altres terres amb llengües cooficials, com ara Palma de Mallorca, Santiago de Compostel·la, Ourense, Pontevedra i Lugo. La llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària estableix que "les indicacions escrites que s'incloguin o acompanyin els panells de senyalització de les vies públiques, i inscripcions, figuraran en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma reconeguda en el respectiu Estatut d'Autonomia". És aquest el punt en què s'empara l'espanyolisme per aconseguir el seu objectiu de diluir el català.
L'estratègia ja ha donat els seus primers resultats. El passat dimecres 1 de novembre, l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, liderat per la socialista Núria Marín, va incorporar el castellà a diversos senyals de trànsit. L'advocat i president de Convivencia Cívica Catalana, Ángel Escolano, protagonista també en altres accions similars, ja va celebrar a través de Twitter que, després de denunciar als jutjats els cartells viaris per aparèixer exclusivament en català, ja té "tots els senyals" entre casa seva i la Ciutat de la Justícia en castellà també. "Petites batalles que si lliurem tots ens faran guanyar la guerra", va assenyalar. Després de l'èxit aconseguit en el segon municipi més gran de Catalunya, l'espanyolisme vol adoptar aquesta via per ser la més ràpida.
Les organitzacions demanen la col·laboració ciutadana
És per això que tant Hablamos Español com Convivencia Cívica Catalana han sol·licitat la col·laboració de la ciutadania per aconseguir situar el castellà als senyals de trànsit. "Demanem a les persones sensibilitzades amb el problema de la imposició lingüística que participin enviant fotografies de senyals d'aquestes localitats indicant el carrer i el número", han demanat. Ángel Escolano també ha anunciat que les organitzacions espanyolistes assumiran tots els costos jurídics.