L'espanyolisme continua en la via judicial. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit un recurs de l'entitat Asamblea por una Escuela Bilingüe —contrària a la immersió lingüística i que ha liderat l'ofensiva per aconseguir el 25% de castellà a les aules— contra el decret que va aprovar el Govern precisament amb l'objectiu de blindar el català a les aules. Amb aquest pas, la màxima autoritat judicial a Catalunya podria acabar decretant la suspensió de la mesura legislativa. El recurs de l'entitat espanyolista assegura que el decret vulnera el dret a la no discriminació i al dret a l'educació, i al·lega que el Govern no té competències per aprovar aquesta normativa. Com a mesura cautelar, també ha demanat suspendre la vigència del Decret del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, que va començar a funcionar aquest passat dimecres.
El text legislatiu va quedar aprovat pel Govern en funcions el 14 de maig. D'aquesta manera, es buscava enfortir la llengua enfront dels atacs previs del sistema judicial per imposar el 25% de castellà a les aules. Així, s'estableix el català com a llengua "normalment emprada com a vehicular" i d'aprenentatge del sistema educatiu i en l'acollida dels alumnes nouvinguts —i l'aranès per als centres d'Aran—. També ho és a les activitats educatives, incloses les extraescolars, així com a les comunicacions internes dels centres i en la projecció externa i de relació amb la resta de la comunitat educativa. D'aquesta manera es volia donar una "major seguretat jurídica" als centres, ja que serà el Departament d’Educació qui validarà el projecte de cada centre i qui "n’assumirà la responsabilitat" sobre la legalitat en tots els casos, i no pas les direccions dels centres.
Hi ha referències a la polèmica inclusió del castellà com a llengua d'ensenyament. Així, òbviament s'indicava que les assignatures de llengua castellana s'han d'impartir en castellà, però també s'obre la porta perquè el projecte lingüístic de cada centre pugui preveure "l'ús curricular i educatiu del castellà per a alguns continguts específics i activitats". Ara bé, això s'ha fet amb la intenció d'esquivar una possible ofensiva judicial per eliminar aquesta llengua del sistema educatiu, i en tot cas la normativa destaca que la presència del castellà dependrà "dels indicadors d’assoliment de la competència lingüística, l’evolució dels aprenentatges i el domini dels diversos registres lingüístics per part de l’alumnat, la situació sociolingüística general i la del seu centre i el seu entorn".
El nivell de C2 de català, obligatori
Més enllà de la llengua vehicular, un dels punts més destacables fa referència al nivell de català que tenen els docents. Així, si fins ara s'havia advertit durant anys que es requeriria als professors tenir el nivell més alt de llengua, aquest avís es fa ara realitat: la normativa estableix que els nous docents que s'incorporin al sistema educatiu català tindran com a "requisit" tenir validat el nivell C2 de català a partir del curs 2025-2026. Aquest serà un element obligatori per a tots els mestres dels centres d'ensenyament no-universitari, i el nivell de C2 haurà de ser oral i escrit —també de l'aranès a Aran—. A més, en un altre apartat, s'informa que el requisit de llengua també afectarà els docents que ja són dintre del sistema: a partir del curs 2027-2028, el C2 també s'exigirà per a aquells que vulguin optar a promocions o canviar de lloc de treball.
En la mateixa línia, el decret que va aprovar el Govern prohibeix als professors i al personal educatiu de cada escola i institut canviar de llengua de docència al llarg de curs, com s'havia denunciat que passava en alguns casos fins ara. Per fer-ho, es declara que els projectes lingüístics dels centres hauran d'explicitar quina serà la llengua d'ensenyament, i que aquest projecte no es podrà canviar un cop iniciat el curs.