El futur del català és motiu de preocupació a Catalunya, després de l’enquesta de la Generalitat que es va fer pública aquest dimecres sobre la caiguda de l’ús d’aquesta llengua en els darrers vint anys i que constata que només el 32,2% dels ciutadans empren habitualment el català per comunicar-se. La situació del català a la Catalunya Nord, però, és encara molt més dramàtica, amb una caiguda de l’ús del català entre la població de la zona, i amb el crit d’auxili que el passat mes de gener va fer La Bressola, la xarxa d’escoles immersives en llengua catalana de la Catalunya Nord, que travessa una situació econòmica límit. Junts per Catalunya ha demanat al govern espanyol ajuts econòmics per salvar la xarxa d'escoles i que utilitzi “mecanismes de mediació” per “defensar els fets lingüístics de la Catalunya Nord”, segons consta en una bateria de preguntes escrites dirigides a l’executiu de Pedro Sánchez que Junts ha presentat en el Congrés.
“Cal que el govern mogui fitxa”
El partit que presideix Carles Puigdemont ha iniciat aquesta ofensiva per demanar més ajuts econòmics per a l’ensenyament del català a França per poder salvar projectes com La Bressola, que té un paper “fonamental” en la preservació i normalització de la llengua catalana en una regió on l’idioma ha estat “històricament minoritzat”. El senador de Junts, Francesc Ten, afirma que “cal que l’Estat espanyol mogui fitxa i atengui urgentment el crit d’auxili de la Bressola per evitar el seu col·lapse financer després de cinquanta anys des de la seva creació, i que es vegi obligada a tancar”. En una nota de premsa difosa pel partit independentista, Ten afegeix que “és necessari actuar ja per no posar en perill els drets lingüístics dels habitants de la Catalunya Nord”, afirma el senador, defensant el model educatiu de la xarxa d’escoles, que actualment compta amb prop dels 1.100 alumnes que aprenen en català, i integra 750 famílies.
La situació de La Bressola és crítica, i des de la formació independentista insten el govern espanyol a “establir algun tipus d’ajut econòmic” i a “utilitzar mecanismes de mediació amb l’Estat francès” per abordar la recent retirada de subvencions. Junts denuncia que “des de la restauració de la democràcia, l’ús social del català ha anat davallant cada vegada més”. Un fet que “s’ha agreujat encara més” a partir de les “polítiques lingüístiques en contra dels estats francès i espanyol”. En aquest sentit, Junts lamenta que la Catalunya Nord hagi patit un “procés greu de substitució lingüística que no ha tingut mai cap mena de defensa per part de l’Estat espanyol”. “Si ens trobéssim davant del tancament d’una escola que ensenya en castellà, no estarien actuant d’aquesta manera”, lamenta el senador de Junts.
Vulneració de la Carta Europea
La petició de Junts està argumentada en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, signada tant per l’Estat francès com per l’espanyol. “La defensa del català a la Catalunya Nord és una qüestió lingüística i un compromís amb els valors europeus de diversitat cultural i protecció de les llengües minoritàries”, afirma Ten, que assegura que, en cas de no actuar, el govern espanyol estaria “vulnerant la Carta Europea”.
La situació crítica de La Bressola ja va motivar que el passat mes de gener ERC també reclamés al govern de Sánchez que prengués "mesures immediates" per garantir la continuïtat de La Bressola. "La Bressola no és només un projecte educatiu, sinó també una eina fonamental de resistència cultural i lingüística en un territori on el català es troba en perill d'extinció", va alertar la diputada republicana al Congrés Etna Estrems. ERC va presentar una proposició no de llei que, entre altres mesures, demana fixar una assignació estable de fons per a aquesta iniciativa.
La legislació francesa ha endurit les restriccions a l'ús del català i, el maig del 2023, el tribunal de Montpeller va prohibir que s'utilitzés als plens municipals de la Catalunya Nord. El tribunal d'Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc va confirmar aquesta sentència contra l'ús del català com a llengua prioritària, anul·lant el reglament de l'Ajuntament d'Elna i altres municipis que permetien l'ús del català als plens, argumentant que infringeix l'article 2 de la Constitució, que estableix el francès com a llengua oficial de la República. Però, a més de quedar relegat en l'àmbit de l'Administració pública, França també ha arraconat el català en els liceus a l'inici escolar 2024-2025 mitjançant la implementació de polítiques restrictives.