Aquests dies pels passadissos del Congrés dels Diputats no es parla d’una altra cosa que no sigui el cas Koldo. Les rodes de premsa, les converses informals amb els diputats i les estones disteses entre periodistes estan copades per dos noms: Koldo García i José Luis Ábalos. Fins fa ben poc, el que sobrevolava el dia a dia parlamentari era la llei d’amnistia, però aquesta setmana les negociacions entre el PSOE i Junts han quedat en un segon terme. De manera força tangencial, s’ha parlat de les comissions d’investigació pactades entre l’independentisme i el PSOE, de la reprovació del ministre Marlaska o de la suspensió del comerç d’armes amb Israel. I, de tant en tant, un periodista recordava que, en aquest context marcat per una marisqueria i les comissions en la compra de mascaretes, dijous que ve és la data límit per resoldre les famoses esmenes del terrorisme i la traïció. I el Partit Popular és conscient de tot plegat. Per això, a la seva dura oposició contra el govern espanyol per l’amnistia (per exemple, amb preguntes parlamentàries, amb manifestacions i amb dos autobusos en ruta per Espanya), suma ara una ofensiva per terra, mar i aire contra la Moncloa i el PSOE pel cas Koldo. Una suma que multiplica. Al mateix temps, des de les trinxeres, el Ferraz contraataca Gènova a través dels suposats contactes de Miguel Tellado, el portaveu del PP al Congrés, i un tal ‘Alberto’ amb un dels comissionistes. Els socialistes demanen que doni explicacions.
La primera escomesa de Gènova va ser personar-se com a acusació popular en el procediment judicial, un moviment que va anar seguit per la presentació d’una comissió d’investigació al Senat, on els populars tenen majoria absoluta. Ara bé, la primera vegada que el PP va demanar explicacions directament al govern espanyol va ser a la sessió de control al Congrés: preguntes dirigides a Pedro Sánchez, Félix Bolaños, Fernando Grande-Marlaska, Óscar Puente i Ángel Víctor Torres. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el president espanyol es van acusar mútuament de còmplices amb la corrupció. Feijóo va assegurar que el cas Koldo està “instal·lat al cor” del govern de Sánchez i “marca la partida de naixement de la seva carrera política”. “A vostè la caiguda en desgràcia d’Ábalos no el protegeix, sinó que el despulla”, va proclamar. El ple del dimecres va ser el primer capítol.
El segon fascicle arribarà el dimarts vinent a la sessió de control al Senat: de nou, cinc preguntes i una interpel·lació sobre el cas Koldo. De tornada a la Carrera de San Jerónimo, el PP també ha demanat la compareixença urgent de Félix Bolaños i Óscar Puente al ple del Congrés. Just el divendres des de Gènova van demanar la dimissió de Francina Armengol, a l’ull de l’huracà per la seva etapa al govern balear. Però el PP no es queda aquí. Els populars han presentat una comissió d’investigació al Parlament de les Illes Canàries i donaran suport a una comissió d’investigació al Parlament de les Illes Balears. A més, el govern balear, presidit per la popular Marga Prohens, s’ha personat com a acusació particular.
I fora de les fronteres de la península ibèrica, el PP ha posat en marxa el tercer assalt: la Unió Europea. L’eurodiputada Dolors Montserrat aposta per acudir a la Comissió Europea (amb una pregunta parlamentària sobre la possibilitat que els implicats es beneficiessin de fons europeus), a la Fiscalia Europea i a l’Oficina Europea de la Lluita contra el Frau (OLAF).
El PP farà comparèixer Sánchez, Illa i Armengol al Senat
El principal ariet de l’ofensiva del PP serà el Senat, convertit en el gran pol d’oposició a Pedro Sánchez. Ara, enmig de les informacions sobre el cas Koldo, encara té més preponderància. Els populars consideren que és “inexcusable” crear una comissió d’investigació per “aclarir i depurar” les responsabilitats d’uns fets que suposen “un cas de gravíssima corrupció” per la matèria sobre la qual es van produir i pel “nombre d’administracions públiques i de responsables polítics esquitxats”.
El PP, amb majoria absoluta al Senat, podrà fer i desfer al seu gust. Citarà a comparèixer “tots els que tenien responsabilitats polítiques” vinculades amb la suposada trama, cosa que inclou, entre altres, Pedro Sánchez, Salvador Illa, Francina Armengol i Santos Cerdán. Per què fer comparèixer Sánchez? La idea repetida insistentment en les darreres hores i els últims dies pel PP (a través, per exemple, d’Alberto Núñez Feijóo i Cuca Gamarra) és que “Sánchez ho sabia i ho va tapar”. A més, fonts populars consideren que ERC i Junts estaran interessats a demanar explicacions a Illa en un context preelectoral i pocs mesos abans d’unes eleccions autonòmiques que poden acostar el primer secretari del PSC a la Generalitat. Públicament, ERC no descarta demanar que l’exministre de Sanitat doni explicacions, però ho emmarca en la comissió del Congrés. Per la seva banda, Salvador Illa va assegurar que està disposat a comparèixer a la comissió del Senat per donar “totes les explicacions” amb “transparència” i “tranquil·litat de consciència i esperit”.
El PSOE, a la recerca dels vots necessaris per a la comissió d’investigació al Congrés
Una altra peça d’aquest puzle és la comissió d’investigació que ha registrat el PSOE al Congrés dels Diputats. El PP no ha aclarit taxativament la seva posició, però ha donat a entendre que no hi donarà suport. Des de Ferraz, reconeixen que durant la pandèmia van aparèixer “oportunistes, aprofitats i delinqüents”, donat que “a menys controls, menys garanties i més riscos”. I reclamen que és “imprescindible” investigar “els procediments de contractació duts a terme a les diferents administracions públiques”. I aquesta és la clau de la proposta del PSOE, que s’ha entossudit a relacionar el cas Koldo amb el cas del germà d’Isabel Díaz Ayuso (que va ser arxivat per la Fiscalia Anticorrupció i la Fiscalia Europea). Des de Ferraz, volen investigar-ho tot i incloure al mateix sac el cas Koldo i el cas del germà d’Ayuso.
En la mateixa línia, la líder de Sumar, Yolanda Díaz, va argüir a Twitter que “cal depurar responsabilitats i condemnar” els casos de gent que es va aprofitar la pandèmia per fer negocis: “Sigui qui sigui i tingui el carnet que tingui. És igual que es digui Koldo o Tomás Díaz Ayuso”. I què hi diuen els socis d’investidura de Sánchez? Junts encara no es pronuncia en cap sentit, ni en públic ni en privat, mentre que fonts d’ERC apunten a ElNacional.cat que els republicans “no hi veuen problema”. Fonts de Bildu indiquen que, com a partit “amb zero tolerància cap a la corrupció”, hi estan a favor i reclamen que “s’investiguin tots els casos de possibles corrupteles en les compres durant la pandèmia” i etziben al PP que “no té cap legitimitat per exigir res a ningú mentre manté oberts diversos casos de corrupció”. I el PNB considera que el PSOE i el govern espanyol “han de donar explicacions”: fonts de la formació sostenen que els jeltzales es pronunciaran “arribat el moment”, però adverteixen que les comissions d’investigació sobre causes que es troben sub iudice “tenen un recorregut limitat”. Vist aquest escenari, el PSOE encara no té garantits els vots necessaris per tirar endavant la comissió d’investigació.
Des del PP, és clar, recelen de les intencions del PSOE i se n’han desmarcat en més d’una ocasió. El portaveu dels populars al Congrés, Miguel Tellado, va acusar el PSOE de voler “escampar dubtes” i “culpes” sobre altres administracions autonòmiques i d’intentar “establir una mena de cortina de fum” perquè no es parli del cas Koldo. “Que no comptin amb nosaltres per això”, va reblar. Així mateix, l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, va criticar la “sortida desesperada” del PSOE i va acusar Ferraz de voler fer una “taca d’oli” per dissimular el cas Koldo. Fonts del PP apunten que la proposta del PSOE inclou “temes que no són objecte d’investigació judicial” per “enfosquir la investigació parlamentària”. Les mateixes veus, pròximes a Feijóo, consideren que la comissió d’investigació impulsada pels socialistes té una “vocació mediàtica i no de transparència”. Per la seva banda, Pepa Millán, la portaveu de Vox al Congrés, va deixar clar el dijous que la formació d’extrema dreta “no pot donar suport” a la iniciativa d’un PSOE que es vol “enfundar el vestit de responsables honrats i honests i erigint-se en adalid en la lluita contra la corrupció”.
Podemos reclama una comissió d’investigació “més completa”
L’últim actor en aquest mapa és Podemos. La formació morada no ha acabat d’aclarir el seu posicionament sobre la proposta del PSOE i aposta per constituir una comissió “més completa”, en paraules del diputat Javier Sánchez Serna. Fonts dels morats expliquen a ElNacional.cat que han remès als grups parlamentaris la seva proposta de comissió d’investigació, donat que necessiten un aliat per poder-la presentar. Podemos vol cerciorar-se que es pugui “trucar a tothom”, que el PSOE no dubti a poder investigar la resta d’administracions i que també es pugui posar la lupa al germà d’Ayuso. “Ells pensaven fins i tot que els lletrats del Congrés podrien posar algun problema”, deia en roda de premsa Sánchez Serna en referència als socialistes.
El PP, Vox, CC, Unides Podem i MÉS: comissions d’investigació a les Canàries i a les Balears
Les comissions d’investigació a Madrid (al Congrés i al Senat) no són les úniques que hi ha sobre la taula. Les dues comunitats autònomes esquitxades per la suposada trama també en volen impulsar. A les Balears, el PP està esperant que “s’aclareixi el ventall de comissions” (en paraules del seu portaveu parlamentari, Sebastià Sagreras) per decidir com es posiciona. Però es dona per fet que facilitaran que se’n constitueixi una per investigar a fons la gestió de Francina Armengol. Quin és aquest ventall? De moment s’han registrat dues comissions: Vox reclama obtenir “informació sobre els contractes subscrits amb Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas, els diferents agents implicats i la seva repercussió econòmica” i Unides Podem, Més per Mallorca i Més Menorca aposten per obrir el focus i investigar “contractacions públiques de les quals s’hagi tingut notícia de presumptes irregularitats i malbaratament de recursos públics a qualsevol institució” de les Balears durant la pandèmia. Les tres formacions d’esquerres parlen de dos casos: el cas Koldo i el cas ‘Islados’, que afecta el president del Consell d’Eivissa, Vicent Marí, del PP, per presumptes irregularitats en la contractació del vídeo La vida islados, un vídeo de promoció turística, en una investigació que Marí sempre ha denunciat que “és un muntatge del PSOE”.
Mentrestant, a les Canàries, el motor l’han engegat el PP i Coalició Canària, que governen en coalició. En el seu escrit, les dues formacions esgrimeixen que el parlament canari “no pot romandre impassible davant la gravetat dels fets i la seva repercussió social” i té el “deure d’actuar en conseqüència i donar una resposta adequada a la ciutadania”. Assenyalen el cas Koldo i el cas mascaretes (que afecta altres compres de material sanitari durant la pandèmia) i posen el focus en l’expresident canari i actual ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, a qui demanaran que comparegui. Vox va presentar un escrit d’adhesió a aquesta iniciativa.
De l’amnistia al cas Koldo i del cas Koldo a l’amnistia
I, en paral·lel a les primeres passes d’aquest reguitzell de comissions d’investigació i a la demanda permanent d’explicacions al PSOE sobre el cas Koldo, el PP no oblida que l’amnistia arriba al final del seu camí al Congrés dels Diputats. Gènova esmerçerà tots els esforços a aprofitar aquests dos barrils de combustible per incendiar la legislatura: tenen clar que José Luis Ábalos i Carles Puigdemont s’han convertit en dos “fronts de desgast” pel govern espanyol.