El català a la Unió Europea i al Congrés, DIRECTE | Última hora i reaccions

Fins aquí la cobertura en directe d'ElNacional.cat sobre el català a la Unió Europea i el Congrés. Malgrat els atacs de la dreta i l'extrema dreta, no hi ha hagut problema perquè els diputats parlessin català, basc o gallec a la cambra baixa. En canvi, la votació sobre l'oficialitat al Consell Europeu s'ha ajornat per la manca d'acord i el govern espanyol ha decidit prioritzar només la llengua catalana per esvair els dubtes d'alguns estats membres —cosa que ha emprenyat els nacionalistes bascos i gallecs.

Pilar Rahola té les claus de què ha passat aquest dimarts amb el català a Madrid i a Europa. Paraula de Rahola celebra el dia d'avui com el millor en molt de temps per a la llengua catalana, a Espanya i a Brussel·les.

"El canvi de reglament evidencia, com denunciàvem, que era només qüestió de voluntat política", recorda Plataforma per la Llengua. Així mateix, l'entitat assegura que es desmunten "els tòpics del supremacisme castellà de la llengua comuna i es col·loca el català d'igual a igual amb la resta de llengües oficials".  "Per descomptat, l'acord també prestigia la llengua i afavoreix que, després de l'ús a les institucions espanyoles, s'avanci en l'ús a les institucions europees", preveu.

Després de collar el govern espanyol perquè la votació sobre l'oficialitat a la UE es faci a l'octubre, Plataforma per la Llengua ha celebrat que parlar català al Congrés "és una bona notícia per a valencians, illencs i catalans". "Es reconeix la pluralitat lingüística i es normalitza l'ús d'aquesta llengua en una de les institucions que ha arribat a expulsar diputats per fer-la servir a la cambra", afegeix.

La consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ha apuntat que demanarà "màxima exigència" al govern espanyol pel reconeixement del català a la Unió Europea. "Guanyar l'oficialitat és complir amb els compromisos; portar-la al Consell, no", ha assenyalat. Segons la dirigent republicana, la decisió adoptada aquest dimarts al Consell d'Afers Generals "no és plenament satisfactòria" i trasllada a l'executiu central que es troba davant "una oportunitat històrica per resoldre una anomalia democràtica". En aquest sentit, lamenta certa passivitat i assegura que bona part dels dubtes que han plantejat els estats "es podrien haver resolt fa molt temps".

🎧 Orelleres, numeret de Vox i el PP fent “el paperina”: així s’ha estrenat el català al Congrés | La crònica d'Abel Degà des de Madrid

Davant les reticències d'alguns estats membres, el pla del govern espanyol passa per prioritzar l'oficialitat del català per davant del basc i del gallec. És per això que tant Junts com Carles Puigdemont s'han mostrat agraïts a la tasca de José Manuel Albares, però el "desplegament gradual" també ha tingut objectors: el BNG, EH Bildu i el PNB s'han mostrat molestos amb l'anunci del govern espanyol, entenent que les seves respectives llengües es veuen menyspreades.

Després de l'ajornament de la votació sobre l'oficialitat del català a la UE, el Govern ha atacat l'executiu espanyol i Òmnium Cultural també ha lamentat la notícia. Plataforma per la Llengua ha collat el ministre José Manuel Albares perquè l'afer es voti a l'octubre, mentre que a Junts s'han mostrat satisfets amb la feina del representant espanyol a Brussel·les.

La catalanofòbia històrica denunciada per Míriam Nogueras ha quedat escenificada al Congrés pel PP i Vox. Per una banda, el PP s'ha oposat a l'ús del català al Congrés (amb un curiós discurs en basc de Borja Sémper); per una altra, els diputats de Vox han abandonat l'hemicicle i han deixat les orelleres a l'escó de Pedro Sánchez.

Amb l'ajornament per una banda, el futur del català també es decidia al Congrés dels Diputats —on el català, el basc i el gallec s'han estrenat en un debat agre. Gabriel Rufián (ERC) ha assegurat que "no es violenten drets" per parlar en llengua catalana, mentre que Míriam Nogueras (Junts) ha denunciat la catalanofòbia històrica en la seva primera intervenció en català a la cambra baixa.

La jornada d'aquest dimarts ha començat amb l'ajornament de la votació sobre l'oficialitat del català a la UE, davant la falta d'acord. És veritat que no ha acabat de transcendir quins són els estats membres que mantenen reticències cap a la qüestió, però sí que és veritat que Finlàndia ha reconegut els dubtes (en català), França ha dit que no té por i Eslovènia s'ha mostrat obertament a favor.

🔵 Pedro Sánchez para el primer cop amb el català a la UE, però l'envit continua | La crònica de Marta Lasalas des de Brussel·les

Des de la CUP, Xavier Pellicer ha assegurat que és "un dia rellevant per al català" per l'estrena al Congrés i perquè "s'ha obert el debat" sobre la seva oficialitat a la Unió Europea. Tanmateix, ha lamentat que a Catalunya "no es facin els deures per defensar la llengua" i ha reclamat "tornar a omplir les aules de català".

La vicepresidenta primera del govern espanyol en funcions, Nadia Calviño, ha assegurat que prioritzar l'oficialitat del català a la UE per davant del basc i el gallec "no suposa cap mena de discriminació". "Està clar que des d'Espanya hem sol·licitat la consideració per igual de totes les llengües; (...) hem plantejat una solució de compromís amb aquella que té més nombre de parlants, que és el català, però no hi ha cap mena de discriminació respecte a la resta de llengües", ha assegurat. En aquest sentit, ha detallat que la majoria de dubtes expressats pels socis comunitaris estan relacionats amb els costos de la mesura.

La valoració del president a l'exili, Carles Puigdemont, a l'ajornament de l'oficialitat del català a la UE | VÍDEO

El president a l'exili, Carles Puigdemont, també destaca que "que cap Estat hagi vetat la proposta és bona notícia, però no és suficient". "L'estat espanyol ho sap, sap que té feina pendent i sap que l'ha de fer amb diligència, perquè l'oportunitat és ara", afegeix. Finalment, adverteix que estaran "molt atents" i que "el camí per aconseguir-ho hauria de ser irreversible sense haver d'esperar massa; perquè ja hem esperat prou".

En la piulada, Carles Puigdemont critica que "Espanya no es fa escoltar a Europa tant com afirmava Pedro Sánchez". "És cert però, que mai havíem arribat tan lluny i mai abans tants països de la UE s'havien mostrat favorables, i els ho vull agrair", reconeix.

🔴 El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha compartit un vídeo per valorar l'ajornament de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la priorització anunciada pel ministre José Manuel Albares.

Avui hem comprovat que Espanya no es fa escoltar a Europa tant com afirmava @sanchezcastejon. És cert però, que mai havíem arribat tan lluny i mai abans tants països de la UE s'havien mostrat favorables, i els ho vull agrair.

Que cap Estat hagi vetat la proposta és bona… pic.twitter.com/o0ECOmPLeW

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) September 19, 2023

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha celebrat que el català es pugui parlar al Congrés: "Avui és un dia històric per Catalunya. Una reivindicació que arriba després de dècades de lluita i que només és un punt de partida". Tanmateix, ha lamentat que es tracti d'"un triomf malauradament agredolç". "Haurem de seguir batallant per expressar-nos en català de manera oficial a Europa", ha dit. És així com ha carregat contra el paper "insuficient" del govern espanyol, que "arriba tard i malament".

Serà a partir de les 18.15 hores quan la consellera d'Afers Exteriors, Meritxell Serret, compareixerà en roda de premsa per valorar de nou l'ajornament de l'oficialitat del català a la Unió Europea —després de la intervenció del secretari d'Estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro.