El català a la Unió Europea i al Congrés, DIRECTE | Última hora i reaccions

Fins aquí la cobertura en directe d'ElNacional.cat sobre el català a la Unió Europea i el Congrés. Malgrat els atacs de la dreta i l'extrema dreta, no hi ha hagut problema perquè els diputats parlessin català, basc o gallec a la cambra baixa. En canvi, la votació sobre l'oficialitat al Consell Europeu s'ha ajornat per la manca d'acord i el govern espanyol ha decidit prioritzar només la llengua catalana per esvair els dubtes d'alguns estats membres —cosa que ha emprenyat els nacionalistes bascos i gallecs.

Pilar Rahola té les claus de què ha passat aquest dimarts amb el català a Madrid i a Europa. Paraula de Rahola celebra el dia d'avui com el millor en molt de temps per a la llengua catalana, a Espanya i a Brussel·les.

"El canvi de reglament evidencia, com denunciàvem, que era només qüestió de voluntat política", recorda Plataforma per la Llengua. Així mateix, l'entitat assegura que es desmunten "els tòpics del supremacisme castellà de la llengua comuna i es col·loca el català d'igual a igual amb la resta de llengües oficials".  "Per descomptat, l'acord també prestigia la llengua i afavoreix que, després de l'ús a les institucions espanyoles, s'avanci en l'ús a les institucions europees", preveu.

Després de collar el govern espanyol perquè la votació sobre l'oficialitat a la UE es faci a l'octubre, Plataforma per la Llengua ha celebrat que parlar català al Congrés "és una bona notícia per a valencians, illencs i catalans". "Es reconeix la pluralitat lingüística i es normalitza l'ús d'aquesta llengua en una de les institucions que ha arribat a expulsar diputats per fer-la servir a la cambra", afegeix.

La consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ha apuntat que demanarà "màxima exigència" al govern espanyol pel reconeixement del català a la Unió Europea. "Guanyar l'oficialitat és complir amb els compromisos; portar-la al Consell, no", ha assenyalat. Segons la dirigent republicana, la decisió adoptada aquest dimarts al Consell d'Afers Generals "no és plenament satisfactòria" i trasllada a l'executiu central que es troba davant "una oportunitat històrica per resoldre una anomalia democràtica". En aquest sentit, lamenta certa passivitat i assegura que bona part dels dubtes que han plantejat els estats "es podrien haver resolt fa molt temps".

🎧 Orelleres, numeret de Vox i el PP fent “el paperina”: així s’ha estrenat el català al Congrés | La crònica d'Abel Degà des de Madrid

Davant les reticències d'alguns estats membres, el pla del govern espanyol passa per prioritzar l'oficialitat del català per davant del basc i del gallec. És per això que tant Junts com Carles Puigdemont s'han mostrat agraïts a la tasca de José Manuel Albares, però el "desplegament gradual" també ha tingut objectors: el BNG, EH Bildu i el PNB s'han mostrat molestos amb l'anunci del govern espanyol, entenent que les seves respectives llengües es veuen menyspreades.

Després de l'ajornament de la votació sobre l'oficialitat del català a la UE, el Govern ha atacat l'executiu espanyol i Òmnium Cultural també ha lamentat la notícia. Plataforma per la Llengua ha collat el ministre José Manuel Albares perquè l'afer es voti a l'octubre, mentre que a Junts s'han mostrat satisfets amb la feina del representant espanyol a Brussel·les.

La catalanofòbia històrica denunciada per Míriam Nogueras ha quedat escenificada al Congrés pel PP i Vox. Per una banda, el PP s'ha oposat a l'ús del català al Congrés (amb un curiós discurs en basc de Borja Sémper); per una altra, els diputats de Vox han abandonat l'hemicicle i han deixat les orelleres a l'escó de Pedro Sánchez.

Amb l'ajornament per una banda, el futur del català també es decidia al Congrés dels Diputats —on el català, el basc i el gallec s'han estrenat en un debat agre. Gabriel Rufián (ERC) ha assegurat que "no es violenten drets" per parlar en llengua catalana, mentre que Míriam Nogueras (Junts) ha denunciat la catalanofòbia històrica en la seva primera intervenció en català a la cambra baixa.

La jornada d'aquest dimarts ha començat amb l'ajornament de la votació sobre l'oficialitat del català a la UE, davant la falta d'acord. És veritat que no ha acabat de transcendir quins són els estats membres que mantenen reticències cap a la qüestió, però sí que és veritat que Finlàndia ha reconegut els dubtes (en català), França ha dit que no té por i Eslovènia s'ha mostrat obertament a favor.

🔵 Pedro Sánchez para el primer cop amb el català a la UE, però l'envit continua | La crònica de Marta Lasalas des de Brussel·les

Des de la CUP, Xavier Pellicer ha assegurat que és "un dia rellevant per al català" per l'estrena al Congrés i perquè "s'ha obert el debat" sobre la seva oficialitat a la Unió Europea. Tanmateix, ha lamentat que a Catalunya "no es facin els deures per defensar la llengua" i ha reclamat "tornar a omplir les aules de català".

La vicepresidenta primera del govern espanyol en funcions, Nadia Calviño, ha assegurat que prioritzar l'oficialitat del català a la UE per davant del basc i el gallec "no suposa cap mena de discriminació". "Està clar que des d'Espanya hem sol·licitat la consideració per igual de totes les llengües; (...) hem plantejat una solució de compromís amb aquella que té més nombre de parlants, que és el català, però no hi ha cap mena de discriminació respecte a la resta de llengües", ha assegurat. En aquest sentit, ha detallat que la majoria de dubtes expressats pels socis comunitaris estan relacionats amb els costos de la mesura.

La valoració del president a l'exili, Carles Puigdemont, a l'ajornament de l'oficialitat del català a la UE | VÍDEO

El president a l'exili, Carles Puigdemont, també destaca que "que cap Estat hagi vetat la proposta és bona notícia, però no és suficient". "L'estat espanyol ho sap, sap que té feina pendent i sap que l'ha de fer amb diligència, perquè l'oportunitat és ara", afegeix. Finalment, adverteix que estaran "molt atents" i que "el camí per aconseguir-ho hauria de ser irreversible sense haver d'esperar massa; perquè ja hem esperat prou".

En la piulada, Carles Puigdemont critica que "Espanya no es fa escoltar a Europa tant com afirmava Pedro Sánchez". "És cert però, que mai havíem arribat tan lluny i mai abans tants països de la UE s'havien mostrat favorables, i els ho vull agrair", reconeix.

🔴 El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha compartit un vídeo per valorar l'ajornament de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la priorització anunciada pel ministre José Manuel Albares.

Avui hem comprovat que Espanya no es fa escoltar a Europa tant com afirmava @sanchezcastejon. És cert però, que mai havíem arribat tan lluny i mai abans tants països de la UE s'havien mostrat favorables, i els ho vull agrair.

Que cap Estat hagi vetat la proposta és bona… pic.twitter.com/o0ECOmPLeW

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) September 19, 2023

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha celebrat que el català es pugui parlar al Congrés: "Avui és un dia històric per Catalunya. Una reivindicació que arriba després de dècades de lluita i que només és un punt de partida". Tanmateix, ha lamentat que es tracti d'"un triomf malauradament agredolç". "Haurem de seguir batallant per expressar-nos en català de manera oficial a Europa", ha dit. És així com ha carregat contra el paper "insuficient" del govern espanyol, que "arriba tard i malament".

Serà a partir de les 18.15 hores quan la consellera d'Afers Exteriors, Meritxell Serret, compareixerà en roda de premsa per valorar de nou l'ajornament de l'oficialitat del català a la Unió Europea —després de la intervenció del secretari d'Estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro.

Després de les crítiques del Govern a l'ajornament de l'oficialitat del català a la Unió Europea, ha sigut directament ERC qui s'ha afegit als retrets: "No donarem les gràcies per avançat al PSOE, exigim que espavili" —en referència a la satisfacció de Junts amb el govern espanyol. La dirigent republicana Marta Vilalta ha afegit que el govern espanyol en funcions ha de poder fer "molt més" i que té les eines, els recursos i els contactes per defensar l'ús de la llengua catalana al bloc comunitari, així com que "ho hauria pogut fer abans".

"No puc donar més informació", es limita a dir el secretari d'Estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro, quan ha estat preguntat sobre la xifra d'estats membres que actualment s'oposen a l'oficialitat del català, el basc i el gallec al bloc comunitari. I així acaba la roda de premsa després del Consell d'Afers Generals.

"No puc comentar la posició dels estats membres. El ministre Albares ha respost la resta de preguntes", diu el secretari d'Estat per a la UE, Pascual Navarro. Així, Navarro evita respondre les preguntes dels periodistes sobre la qüestió lingüística.

Sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec, el secretari d'Estat per a la Unió Europea, Pascual Navarro, s'ha limitat a dir que "la presidència espanyola pren nota de la disposició de tots els països a seguir treballant per resoldre les qüestions" i ha demanat "continuar amb el debat". "El tema continua en mans del Consell d'Afers Generals, que el tractarà en les pròximes reunions", ha afegit.

Després dedicar pocs segons de roda de premsa a l'oficialitat del català, el basc i el gallec, s'obre el torn de preguntes al secretari d'Estat espanyol per a la Unió Europea, Pascual Navarro.

Comença la roda de premsa del secretari d'Estat espanyol per a la Unió Europea, Pascual Navarro, després de la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE: "Hi ha hagut un debat constructiu", diu sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec.

El Consell Europeu ha informat a les xarxes socials que la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE ha finalitzat i que, aviat, compareixeran en roda de premsa el secretari d'Estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro, i el comissari europeu de Programació Financera i Pressupostos, Johannes Hahn.

The meeting of the General Affairs Council has finished.

🔜 press conference with 🇪🇸 State Secretary for the EU, Pascual Navarro, and @JHahnEU

Follow LIVE: https://t.co/UxBe8kI3QV#GAC pic.twitter.com/sCcZTv5xcs

— EU Council Press (@EUCouncilPress) September 19, 2023

Davant el malestar al BNG, al PNB i a EH Bildu, fonts del govern espanyol han assegurat que l'executiu estatal és "optimista" i que confia resoldre els dubtes dels estats membres per desencallar l'oficialitat tant del català com del basc i del gallec a la Unió Europea en pròximes reunions. Les mateixes fonts també han reconegut que el govern espanyol ja comptava des de diumenge que en aquesta reunió del Consell d'Afers Generals no s'arribaria a fer una votació. "S'aconseguirà", han apuntat.

BNG, PNB i també EH Bildu, que ha acusat el govern espanyol de jugar al "tacticisme" per donar prioritat al català a la UE per davant del basc i el gallec. En un comunicat, l'europarlamentari Pernando Barrena ha afirmat que la posició de l'executiu estatal li ha causat "sorpresa" i ha considerat que aconseguir l'oficialitat de la seva llengua "és una qüestió de voluntat política".

De la mateixa manera que el BNG, el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, ha considerat que és "decebedor" que el govern espanyol prioritzi l'oficialitat del català a la Unió Europea per davant del basc i el gallec. De fet, ha advertit que això "no ajuda" per al seu suport al PSOE per a la investidura.

Mentre Finlàndia ha expressat les seves reticències i França ha dit que no li fa por, Eslovènia ha donat ple suport a l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. 

Davant la decisió del govern espanyol de prioritzar el català a la Unió Europea per davant del basc i del gallec, el BNG ha advertit que serà "bel·ligerant" per defensar que es permeti l'ús de la llengua pròpia de Galícia en el Parlament Europeu i que no en permetrà "cap rebaixa de l'estatus de reconeixement".

El Govern i Òmnium Cultural han criticat l'ajornament de l'oficialitat del català a la Unió Europea, mentre que Junts ha reconegut "l'esforç" del govern espanyol. Per la seva banda, Plataforma per la Llengua ha exigit que la votació sigui el pròxim 24 d'octubre. Així, l'entitat ha assegurat que l'Estat "té capacitat per resoldre els dubtes dels estats" fins aleshores i ha valorat "positivament" el sistema gradual en el desplegament proposat per la delegació espanyola.

A partir de les 16.30 hores està programada una roda de premsa del Consell Europeu, en la qual es parlarà sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea. Davant la manca d'acord, la votació s'ha ajornat —amb crítiques d'entitats catalanistes com Òmnium Cultural. En aquest context, també hem sabut que Espanya prioritza ara el català a la UE per davant del gallec i el basc amb l'objectiu de salvar les reticències dels estats membres.

La reforma del reglament que s'aprovarà dijous va ser registrada pels grups parlamentaris del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG. També va ser negociada amb Junts, tot i que la formació liderada a Madrid per Míriam Nogueras no signa el text, però hi votarà a favor. Es tracta d'un acord assolit a canvi del vot d'aquestes formacions en la constitució de la Mesa del Congrés.

La votació de la presa en consideració ha posat punt final a un debat on els diputats ja han utilitzat amb normalitat el català, aranès, basc o gallec a la cambra baixa. Ha estat una primera sessió marcada per la novetat de l'ús dels auriculars (el Congrés n'ha posat 650 a disposició dels diputats, el personal i la premsa) i la traducció simultània amb sis intèrprets.

El ple del Congrés ha fet el primer pas per a la modificació del Reglament del Congrés que permetrà l'ús del català, l'aranès, el basc i el gallec a tota l'activitat parlamentària. El PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG han sumat 176 vots (just la majoria absoluta) per aprovar la presa en consideració de la reforma i la seva tramitació per la via d'urgència i en lectura única.

🔴 Acaba la sessió del Congrés dels Diputats.

Acord de tramitació directa en lectura única de la proposició de reforma del Reglament, que també queda aprovada amb 176 vots a favor.

Comença la votació de la presa en consideració de reforma del reglament del Congrés.

La presidenta Armengol dona 5 minuts de pausa abans de la votació. 

Torna a parlar el diputat del PP, Borja Semper, que insisteix amb la "voluntat de Pedro Sanchez de reeditar la presidència". Considera que "estem convençuts que amb aquests procediments es perjudica la institucionalitat d'aquesta cambra i a les llengües que es diu protegir: les cooficials i la comuna". 

VÍDEO | Recupera aquí la primera intervenció en català al Congrés que ha fet la diputada de Junts, Miriam Nogueras:

Acaba el torn de Nogueras, i comença la portaveu de Vox, Pepa Rodriguez.

Míriam Nogueras assegura que cada paraula en català "és una reivindicació dels nostres drets com a nació. Avui en aquest moment la nostra llengua, és l'evidència d'aquest camí imparable cap a la llibertat". La diputada acaba la seva intervenció amb "visca Catalunya lliure". 

Nogueras agraeix la "feina i la valentia" de la presidenta del Congrés, Francina Armengol. "No va d'encaix, no va de partits, no va reencontre. Això va de país, va de nació, i de mentalitat d'estat, que va d'una relació d'igual a igual. De fer-nos respectar". 

La diputada de Junts adverteix que les paraules ja no serveixen de res, volen fets. "Vostès no aniran a la presó per ser socialistes, cap de Vox anirà a la presó per ser d'extrema dreta. Tanmateix, a nosaltres ens condemnen a presó i som a l'exili per ser independentistes. No matem, no posem bombes, ni tolerem la violència, però estem cataloguen de terroristes".

Míriam Nogueras, comença la seva intervenció celebrant que pugui fer la seva intervenció en català "sense censura". Nogueras denuncia que s'ha format en el pensament espanyol una "estranya unanimitat en contra de qualsevol aspiració catalana per democràtica i legitima que sigui".

Acaba el Borja Semper, i comença el torn de la diputada de Junts per Catalunya, Míriam Nogueras.

Semper contesta a Gabriel Rufián, que el català "és de tots", però li pregunta "el castellà no és de tots a Catalunya?". 

El diputat popular afirma que "l'idioma comú és el que permet entendre's sense fer coses estranyes, com posar-nos orelleres, o utilitzar traductors". Semper insisteix que "objectivament, no té sentit polític el que farem aquí, ni en forma ni en fons". 

El portaveu del PP afirma que avui s'està degradant "el parlamentarisme i les normes més bàsiques". "Si tan important fos canviar el reglament, el debat s'hagués produït d'una altra manera", i adverteix a Besteiro que el problema és que "no es fien de Pedro Sánchez". Semper considera que aquesta iniciativa va a favor de Pedro Sánchez.

Acaba el torn de paraula de Nestor Rego, i Armengol dona pas a Borja Semper. 

Nestor Rego adverteix el PP que "la insubmissió infantil no els fa més demòcrates, sinó més sectaris". 

Torn de paraula per Nestor Rego, del BNG, que comença la seva intervenció en gallega. I acusa el senyor Semper de mentir durant la seva intervenció. "Deia que cap estat europeu dona més protecció a la diversitat lingüística que l'espanyol. Insisteixo això és una absoluta falsedat".

Rufián explica que parla en castellà "perquè com és perseguit a Catalunya". El diputat d'ERC recorda al diputat del PP, Borja Sémper, que "el lògic és que es protegeixi a la llengua minoritària, i això no té res a veure amb cap ideologia". 

Rufián retreu al PP que defensin el valencià "quan persegueix publicacions com El Temps o Sapiens a Borriana per culpa de Vox". A més, ha assegurat que si el PNB, o qualsevol altre "partit nacionalista independentista negociés perquè Feijóo fos president. Estic convençut que sortirien amb una barretina i fent castells". 

La presidenta de la Mesa dona la paraula a Gabriel Rufián, d'ERC, que intervé en català.

Pisarello, el primer secretari de la Mesa del Congrés, acusa a Sémper de pujar a la tribuna en nom del fantasma de Vox, que ha abandonat l'hemicicle a l'inici de la sessió. Pisarello s'acomiada en gallec, català i basc.

Gerardo Pisarello creu que el que fa avui el PP és el mateix que va fer Primo de Rivera quan va decidir atacar el català.

Pisarello explica que els seus fills s'han format a l'escola catalana i que han crescut amb respecte per totes les llengües: "No entenc com els populars es poden plantejar aquest debat amb tant cinisme", lamenta.

Torn de rèplica per a Sumar, en aquest cas intervé Gerardo Pisarello que comença citant el poema La Pell de Brau de Salvador Espriu.

Acaba la intervenció del diputat del PP, Borja Sémper, i arriba el torn de rèplica; comença el diputat socialista José Ramón Gómez Besteiro.

Borja Sémper assegura "que els potencials socis de Sánchez no es fien d'ell i, per això, se salten els processos lògics". El diputat del PP creu que "avui no estem convocats aquí per resoldre un problema lingüístic" i es refereix a Rufián per retreure-li que "a Catalunya no hi ha diversitat lingüística".

El dirigent del PP demana "prudència" al portaveu del BNG i li demana que no parli en nom dels gallecs perquè ell només té un diputat. Sémper li recorda al diputat del BNG que el PP té 13 diputats gallecs.

Sémper, que és del País Basc, fa algunes petites intervencions en euskera. El diputat popular es dirigeix ara als diputats que han parlat en gallec i els demana que no diguin que el PP és un partit minoritari.

Sémper diu unes paraules en euskera i es dirigeix al PNB i a EHBildu: "Voleu que ens creguem un relat que no és real". "Vivim en un país on durant massa dècades no tothom es podia expressar en la seva llengua, i ara tenim la sort de compartir una llengua comú, el castellà, i de mantenir vius la resta de llengües", diu Sémper.

El portaveu del PP demana "recordar que cap nació europea ha desenvolupat un nivell de protecció superior a Espanya en terminis de protecció de la seva diversitat lingüística". "Aviso que, a diferència dels bascos, jo sí que parlaré bé d'Espanya", anuncia Sémper.

Acaba la intervenció del diputat d'UPN i la presidenta de la Mesa dona la paraula a Borja Sémper, del PP, que intervé en castellà.

El diputat d'UPN assegura que si es fa servir l'euskera "políticament va en detriment de la llengua". "Navarra no és una comunitat bilingüe, la nostra llengua oficial és el castellà i l'euskera només és cooficial", indica Catalán Higueras.

Pren la paraula Alberto Catalán Higueras, d'Unión del Pueblo Navarro (UPN) que intervé en castellà i comença demanant als diputats bascos que "no posin Navarra al mateix sac".

Rego Candamil assegura que la majoria de votants gallecs del PP parlen en gallec i, per tant, demana al partit de Feijóo que es replantegin el seu vot. El diputat del BNG, que ha fet tota la intervenció en gallec, acaba la seva intervenció.

"Vull recordar que no ser discriminat per fer servir la llengua pròpia és un dret fonamental", indica el diputat del BNG a l'hora que no es mostra sorprès per l'oposició de l'extrema dreta, però que no entén com els diputats gallecs del PP poden votar contra la seva pròpia llengua.

Rego Candamil intervé en gallec i celebra que hi hagi una majoria parlamentària per impulsar la reforma.

 Joseba Agirretxea Urresti demana que avui sigui un dia molt important per a tota la ciutadania i no només per als bascs, catalans i gallecs. Francina Armengol crida a la tribuna al diputat gallec Néstor Rego Candamil del BNG

El diputat del PNB aprofita l'ocasió per "denunciar la situació que ha patit l'euskera durant anys, perquè ha sigut una llengua odiada i perseguida". Agirretxea Urresti recorda i lamenta que hi ha partits a Navarra que legislen contra la seva pròpia cultura.

VÍDEO | Recupera aquí la primera intervenció en català al Congrés que ha fet el diputat d'ERC Gabriel Rufián:

El diputat basc del PNB acusa la dreta de no saber "viure en diversitat i de considerar enemic tot aquell que no parla espanyol". Agirretxea Urresti denuncia que "la suposada defensa del castellà que fan alguns es basa només en anar en contra de les altres llengües".

Pren la paraula Joseba Agirretxea Urresti, del PNB, que comença intervenint en basc i celebrant que, per primer cop, parla sense por de ser interromput per fer servir el seu idioma.

La diputada d'EH Bildu agraeix el pas de poder parlar basc al Congrés i demana al govern espanyol que espera més fets per seguir protegint la seva llengua. Aizpurua, que fa el seu discurs mig en basc i mig en castellà, torna a demanar que es cuidi la seva llengua perquè "no s'extingeixi".

"Les sentències judicials contra l'ús de l'euskera als nostres ajuntaments o els atacs contra el nostre sistema educatiu s'han de tenir en compte, està molt bé parlar euskera la Congrés però la realitat és una altra", assevera Aizpurua que demana que s'avanci més en la normalització del basc.

"Un idioma és una riquesa, i tenim un gran tresor, però a Espanya enlloc de valorar-lo li tenen por", lamenta Aizpurua que recorda que al País Basc es parla castellà, basc i francès i que ho considera un benefici i no una amenaça.

Aizpurua canvia i parla en castellà per dir que avui s'està vivint una realitat "que existeix i s'obre pas". La diputada basca explica que els habitants del País Basc no volen ser més que ningú, però tampoc menys.

"Avui fem un pas simbòlic en poder-nos expressar en basc, però encara tenim moltes coses per aconseguir, ara podem parlar en basc a Madrid, però ho volem fer en totes les institucions que depenen de l'estat espanyol al País Basc", insisteix la diputada d'EH Bildu.

"El basc ens dona una forma particular de veure el món i ens ofereix uns valors, per això la nostra llengua ha estat perseguida i atacada", explica Aizpurua que, tot i celebrar aquest canvi, no vol oblidar els atacs que ha patit la seva llengua.

Arriba el torn de la diputada d'EH Bildu Maite Aizpurua que intervé en basc. La diputada agraeix que, per fi, es pugui expressar en la seva llengua al Congrés: "Som una nació, els pobles que formem part d'aquest estat som diferents nacions sense estat, per això avui, l'extrema dreta, considera un atac que tothom pugui parlar en la seva llengua".

Gabriel Rufián acaba el seu discurs recitant la cançó de Raimon Jo vinc d'un silenci.

"Ni el castellà està amenaçat a Catalunya ni el català és patrimoni de l'independentisme", conclou el diputat d'ERC Gabriel Rufián que ha fet tota la seva intervenció en català".

"Avui no s'estan violentant els drets d'alguns, aquí avui, per fi, després de més de 40 anys, s'estan reconeixent els drets de tots", clama Rufián que afegeix que una llengua no només serveix per comunicar-se; "una llengua també serveix per representar el que ets".

"Un estat que maltracta la seva pluralitat lingüística no es mereix tenir-la", insisteix Gabriel Rufián. El diputat d'ERC explica a l'hemicicle que els diputats del PP, quan són a Brussel·les, es posen les orelleres sense protestar tant.

Rufián dona les gràcies a l'exdiputat Joan Tardà per la seva insistència en parlar català al Congrés durant la seva època com a diputat. Rufián assegura que parlar català al Congrés no és una falta de respecte, i afirma que una falta de respecte és el que fa la federació espanyola de futbol amb les seves jugadores.

Rufián fa la intervenció en català i recorda que els seus avis, quan van arribar a Catalunya, van decidir estimar la terra on vivien: "Parlo català gràcies als meus avis i àvies andaluses".

Arriba el torn de Gabriel Rufián, d'ERC, i comença dient: "Veieu com no és tant dolent parlar altres llengües? així trenquem la dreta", diu en referència a l'abandonament de Vox de la sessió.

"Deixeu d'intentar desestabilitzar el país i assumiu la derrota i les majories nascudes després de les darreres eleccions generals", demana la diputada gallega al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.

La diputada gallega de Sumar recorda que les llengües no competeixen entre elles i que, per tant, la possibilitat de parlar una llengua "no nega les altres". Igualment, demana que no es faci servir com a argument el cost que té. A més, Lois assegura que no només es tracta de fer contents als partits independentistes ja que, per exemple, molts diputats del seu grup s'expressen en altres llengües que no són el castellà.

"Es fan dir constitucionalistes els que voten contra el matrimoni del mateix sexe, de l'eutanàsia, de la llei trans, es fan dir constitucionalistes els que no estan a favor de la llei de memòria democràtica", recorda Lois en referència a la dreta espanyola.

La diputada gallega de Sumar explica que avui "es normalitza al parlament el que ja és normal fora d'ell" i apunta que "era estrany que el que era natural dins la societat espanyola no es comprengués amb normalitat dins la Cambra".

Marta Lois, que també és gallega, comença intervenint en la seva llengua i assegura que el seu grup, que és plurinacional, està molt orgullós de la jornada d'avui.

Acaba la intervenció del diputat gallec donant les gràcies en tots els idiomes cooficials i rep l'aplaudiment de la majoria de la Cambra. Torn de paraula de Sumar, de la diputada Marta Lois.

Òmnium Cultural exigeix a l'Estat espanyol que "aclareixi la seva estratègia per convèncer els països amb dubtes i que posi nova data a la votació". 

❌ Prou excuses! Exigim a l'Estat espanyol que aclareixi la seva estratègia per convèncer els països amb dubtes i que posi nova data a la votació.

L'oficialitat del català és legal i necessària i ho defensarem davant de totes les institucions europees! pic.twitter.com/3B80cL1xWC

— Òmnium Cultural (@omnium) September 19, 2023

"La diversitat no va en detriment de la unitat i la uniformitat no garanteix la cohesió", indica el diputat socialista al mateix temps que afegeix que "cal preservar la riquesa cultural i lingüística d'Espanya". "Tinc sort de pensar en diversos idiomes", diu en gallec el diputat que combina la seva llengua amb el castellà.

José Ramón Gómez Besteiro agraeix la feina del personal del Congrés a l'hora d'adaptar-lo perquè es puguin parlar les llengües cooficials. El socialista incideix en que promoure aquesta reforma s'ha fet perquè es tracta d'una superació "d'una certa anomalia històrica".

VÍDEO |  Aquest és el moment en que els diputats de Vox han abandonat el seu escó:

El diputat socialista recorda que fa més de 13 anys que el Senat va tramitar i aprovar una reforma del seu reglament per permetre l'ús oral i escrit de les altres llengües cooficials.

El diputat Besteiro segueix amb la seva intervenció amb gallec un cop han marxat tots els diputats de Vox de l'hemicicle. Els diputats de Vox han deixat les orelleres i els auriculars sobre l'escó de Pedro Sánchez.

Francina Armengol crida l'atenció a la diputada de Vox Pepa Millán perquè està  interrompent el diputat gallec. Armengol li demana que el deixi parlar i els diputats de Vox s'aixequen i abandonen els seus escons.

José Ramón Gómez Besteiro, diputat del PSOE, pren la paraula i diu 'bon dia' en català, castellà, gallec i euskera. El diputat intervé en gallec i, per tant, per primera vegada es pot sentir la intervenció doblada al castellà.

La presidenta Armengol assegura a Cuca Gamarra que la Mesa hi és, precisament, per fer que es compleixi el reglament.

Cuca Gamarra denúncia que l'acord de la Mesa que es vol aplicar "s'aparta de la legislació vigent" i demana que "es compleixi la llei".

La diputada del PP Cuca Gamarra demana la paraula i sol·licita "que s'apliqui el reglament durant el desenvolupament d'aquesta sessió plenària". Gamarra "recorda que si estem aquí per reformar una llei, no es pot aplicar si no s'ha debatut, aprovat i publicat".

La presidenta de la Mesa, Francina Armengol, inaugura la sessió i dona la benvinguda als nous diputats que han jurat o promés la constitució.

🔴  Arrenca la sessió al Congrés per debatre la reforma del Reglament en una primera sessió on ja es pot utilitzar català, basc i gallec en les intervencions dels diputats

Joan Tardà insisteix que ERC no hauria d'utilitzar el català en exclusiva, però sí de forma prioritària. L'exdiputat d'ERC diu que "s'ha de fer independentisme en altres llengües", tot i l'ordre d'ERC d'utilitzar només el català

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha avisat el PSOE que "haurà de treballar" per aconseguir el suport dels republicans a la investidura de Pedro Sánchez. En una atenció als mitjans aquest dimarts davant del Congrés, Junqueras ha defensat que l'amnistia forma part de l'acord assolit amb els socialistes per constituir la Mesa de la cambra baixa.

Espanya prioritza el català a la UE per davant del gallec i el basc per salvar les reticències a la UE. Marta Lasalas, enviada especial a Brussel·les, explica com ha anat la compareixença del ministre Albares després de la reunió.

El secretari primer de la Mesa del Congrés i diputat de Sumar-En Comú Podem a la cambra baixa, Gerardo Pisarello, ha qualificat de "revolució tranquil·la" que es pugui parlar català, basc i gallec per primera vegada aquest dimarts al Congrés

Per la seva banda, la secretària d'Estat d'afers europeus de Croàcia, Andreja Metelko-Zgombić, ha defensat demanar un informe als serveis jurídics del Consell de la UE perquè analitzin i emetin una "opinió legal" sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec. "Volem prendre una decisió informada", ha dit Metelko-Zgombić, que també ha demanat saber "quin és l'estat" de les tres llengües a Espanya.

Fonts diplomàtiques apunten que el debat al Consell d'Europa ha estat "constructiu", malgrat haver estat de només 40 minuts. En la discussió hi han intervingut una vintena de països, que han demanat anàlisis jurídiques i de cost de la proposta. Els 27 s'han emplaçat a continuar els treballs per poder tornar a abordar l'oficialitat del català, el basc i el gallec en pròximes reunions.

Mentrestant al Congrés dels Diputats ja s'estan fent les darreres proves de so i sembla que tot funciona correctament.

Peter Misik, secretari d'Estat del ministeri d'Afers Exteriors d'Eslovàquia, ha assegurat, abans de la reunió de ministres, que es mostren "disposats" a escoltar els arguments d'Espanya, però que "seria prematur" avançar si hi votaran a favor o en contra. "Hi ha alguns aspectes legals i pràctics que s'han d'abordar", ha dit Misik, que també ha expressat que Eslovàquia "entén" que es tracta d'una qüestió "molt important i sensible" per Espanya. 

Acaba la intervenció de José Manuel Albares que assegura que ha de marxar per seguir amb la seva agenda.

Albares insisteix en la importància del dia d'avui per seguir avançant en la reforma del règim lingüístic i torna a insistir en que cap país ha posat vetos. "Per part d'Espanya volem avançar el més ràpid possible", indica Albares que no precisa els terminis.

"El català, l'euskera i el gallec han de formar part del règim lingüístic de la unió. Alguns estats membres creuen que tres llengües a la vegada potser és difícil d'implementar, així doncs obrim la porta a fer-los un per un, davant la insistència i els milions de parlants, es començarà pel català", explica Albares.

José Manuel Albares relata que ha presentat la proposta com a "bona per Europa ja que el multilingüisme és una de les bases de la Unió Europea". Igualment, Albares assegura que cap estat membre ha vetat la proposta d'Espanya. Si més no, apunta que alguns estats membre han demanat més temps per analitzar la proposta. Així doncs, Albares afirma que s'han donat més temps per treballar.

El ministre exposa que ha explicat als estats membres que el català supera en nombre de parlants a diversos idiomes ja oficials de la Unió Europea i que, per tant, no es tracta d'una llengua minoritària. De la mateixa manera, assegura que ha recordat al Consell d'Europa que fa anys que Espanya reclama aquest règim lingüístic.

El ministre Albares atén la premsa i diu 'bon dia' als mitjans en català, castellà, euskera i gallec. Albares explica que ha explicat una per una les raons de la proposta espanyola i que ha respost totes les preguntes dels socis membres.

🔴 Comença la compareixença del ministre José Manuel Albares un cop finalitzada la reunió

🔴 Els països de la Unió Europea es resisteixen a prendre una decisió sobre la petició d'oficialitzar l'ús del català, basc i gallec a la Unió Europea fins que no hi hagi sobre la taula un dictamen jurídic del Consell de la UE sobre les conseqüències de la mesura i una anàlisi del seu impacte econòmic i pràctic en el funcionament del bloc. La reunió de ministres ha conclòs sense que la mesura se sotmetés a votació, perquè les delegacions necessiten "més temps" per estudiar l'assumpte.

🔴La Unió Europea ajorna la decisió sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'eusquera

Els representants d'Eslovènia i Irlanda han estat els que més suport han mostrat a la proposta, mentre el de Finlàndia ha fet una defensa del plurilingüisme amb una declaració en català: 

En català, el ministre finlandès d'Afers Europeus, Anders Adlercreutz, ha dit que és "massa aviat" per prendre una decisió sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec. "Soc un gran amic de la cultura catalana. Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE, però també hem de conèixer les conseqüències de les nostres decisions. És massa aviat per prendre una decisió", ha dit.

La secretària d'Estat del ministeri d'Afers Europeus de França, Laurence Boone, ha negat que el país tingui "por" a les conseqüències que l'oficialitat del català, el basc i el gallec pugui tenir al seu territori. A l'arribada a la reunió de ministres europeus en què s'abordarà l'oficialitat de les tres llengües, Boone ha dit que França està "a favor" que tothom pugui fer servir la seva llengua, però que probablement demanarà "un estudi jurídic per veure com acomodar la proposta d'Espanya".

La reunió dels ministres d'Afers Europeus per abordar, per primer cop la petició d'oficialitat del català, el basc i el gallec, ja ha acabat. S'espera en breus la compareixença del ministre José Manuel Albares.

Oriol Junqueras, des del Congrés: "No entendria que ningú s'hagi de penedir d'allò que en cap moment no ha constituït un delicte. Al contrari, qui s'ha de penedir són aquells que han impedit drets democràtics tan bàsics com per exemple el dret al vot"

Des de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) han desplegat una bandera gegant reclamant l'oficialització del català a Europa:

🇪🇺 Català, llengua d’Europa.

Reclamem el català com a vint-i-cinquena llengua europea davant la seu de la @ComissioEuropea. pic.twitter.com/YGA6XedAhN

— Joventut Nacionalista de Catalunya (@JNCatalunya) September 19, 2023

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, viatja aquest dimarts al Congrés dels Diputats per presenciar el Ple que aprovarà l'ús de les llengües cooficials en la Cambra Baixa i s'espera que es faci unes declaracions abans de l'inici de la sessió. Segons han confirmat fonts del partit, Junqueras estarà presencialment en aquesta sessió plenària que donarà llum verda a l'ús de les llengües cooficials en el Congrés

L'exdiputat de la CUP, Albert Botran, que ha estat expulsat del Congrés en diverses ocasions per parlar català al Congrés ha reconegut que se sent satisfet. En declaracions a Els Matins de TV3, ha afirmat que "La CUP va donar aquesta batalla. Aquestes sis expulsions per parlar català han contribuït per representar una cosa més gran, que és el poble català". 

La secretària d'estat francesa per Europa, Laurence Boone, també ha parlat sobre la petició d'Espanya d'oficialitzar el català, el basc i el gallec. Boone ha assegurat que França no té por que el cors i el bretó facin el mateix:

ERC, Junts i el Bloc Nacionalista Galego (BNG) tenen previst utilitzar el català i el gallec respectivament en totes les seves intervencions en el Congrés mentre que el PNB i EH Bildu compaginaran el basc amb el castellà en els seus discursos.

El representant del Swedish People's Party of Finland, el finlandès Anders Adlercreutz ha parlat en català des del Consell d'Europa:

El diputat del PP, Guillermo Mariscal, ha avançat que revisaran la modalitat de contractació proposada per PSOE i Sumar per costejar l'ús de les llengües cooficials en el Congrés, en considerar "molt estrany" que "per als 280.000 euros que tindrà el contracte", es divideixi en menors, inferiors a 15.000 euros.

El regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, celebra que a partir d'avui es pugui parlar en català al Congrés. "És el moment de fer el salt endavant que el català demana des de fa massa temps". Tanmateix, insta a l'Ajuntament de la capital catalana que "inverteixi 12 M€ perquè la capital compleixi amb el seu rol de lideratge en l'ús del català".

És el moment de fer el salt endavant que el català demana des de fa massa temps.

Avui al Congreso, ben aviat al Parlament Europeu viurem el primer gran impuls.

Però ara ens hi hem de posar tots... començant per Barcelona, l'escenari principal del repte. Per això des d'@ercbcn… https://t.co/d5pkAoUx0i

— Ernest Maragall i Mira (@ernestmaragall) September 19, 2023

El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, assegura que avui serà un dia històric al Congrés i comparteix una imatge del material que es farà servir per a la traducció simultània.

Avui serà un dia per fer història.

hoxe será un día para facer historia

historia egiteko eguna izango da gaurkoa

Hoy será un día para hacer historia. pic.twitter.com/XVVZj6ec5o

— 🔻Joan Mena (@joanmena) September 19, 2023

Per la seva banda, des de Suècia diuen que necessiten estudiar més la proposta sobre l'oficialització del català, el basc i el gallec i afegeixen que volen conèixer més detalls legals i qüestions financeres; "Encara es massa aviat per decidir", informen.

Una representant de França al Consell d'Europa diu, des de Brussel·les, que el seu país sempre està a favor de que tothom utilitzi la seva llengua i que avui preguntaran al Consell com es farà per atendre la petició d'Espanya. Preguntada per si França té por que arran de la petició d'Espanya es pugui demanar el reconeixement de llengües com el bretó o el cors, la francesa ha assegurat que "no tenim por de que passi".

La presidenta del BBB del PNB, Itxaso Atutxa, ha considerat aquest dimarts que és "un avenç important" que es pugui utilitzar tant l'eusquera com el català i el gallec a les Corts Generals i ha destacat que "ja era hora" que es veiessin les llengües cooficials de l'Estat "al mateix nivell" que el castellà.

Un representant de Finlàndia diu, en català, que cal seguir negociant i que és "un gran amic de la cultura catalana. Junts hem de defensar la diversitat lingüista de la Unió Europea. Ara és massa aviat per prendre una decisió".

A les 10 en punt està previst que comenci la reunió al Consell Europeu per decidir si el català es converteix en llengua oficial de la Unió Europea, però s'espera que la votació es retardi.

Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, les tres associacions que formen part la Federació Llull, han enviat una carta als 26 representants permanents dels estats de la Unió Europea per reclamar l'oficialitat del català.  "Que el català esdevingui llengua oficial a la Unió Europea és una demanda històrica que no podem desaprofitar, ja que tindria un impacte directe en la vida de milions de ciutadans", ha dit el president d'Òmnium, Xavier Antich.

Abans de començar la reunió del Consell d'Afers Generals a Brussel·les, representants de diferents països s'han fet ressò dels recels que ha aixecat la proposta de l'oficialització del català. La representant de Croàcia ha mostrat el suport a la iniciativa però demana més informació i anar molt en compte, igual com Eslovàquia que reclama més temps tot i que no ha volgut parlar de problemes.

El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) afirma que gairebé 7 de cada 10 persones estan d'acord o molt d'acord amb l'oficialitat del català a la Unió Europea. 

🇪🇺 📊 Gairebé 7 de cada 10 persones enquestades estan d’acord (33%) o molt d’acord (36%) amb l’oficialitat del català a la #UnióEuropea.

Un 16% està en desacord o molt en desacord amb l’oficialitat del català a Europa. El 15% restant no ho sap o no contesta. #dadesCEO

🧵👇 pic.twitter.com/cecQfw3YAm

— CEO. Centre d'Estudis d'Opinió (@ceopinio) September 19, 2023

El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders atén els mitjans des de la Comissió Europea i explica que està tot en mans del Consell d'Europa i que la Comissió respondrà i ajudarà en tot el que calgui. Reynders assegura que per ara no es sap quan costaria l'oficialització de les llengües a la UE.

Aquest dilluns, el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, va demanar als Vint-i-set que votin a favor d'oficialitzar el català, l'euskera i el gallec a la UE. "Estem orgullosos de ser ambaixadors de Catalunya arreu del món en defensa dels valors del nostre país. (...) Estem especialment compromesos amb la llengua catalana, la llengua oficial del Futbol Club Barcelona i de 10 milions d'europeus.

The President of @FCBarcelona_cat, @JoanLaportaFCB, calls on the EU member states to vote yes tomorrow on the official status of Catalan in the EU.

El president del FCBarcelona, Joan Laporta, demana als estats de la UE que demà votin que sí a l'oficialitat del català. #SayYes 🇪🇺 pic.twitter.com/VAtBuBXfcw

— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) September 18, 2023

Aquest és el vídeo en suec de Kilian Jornet demanant l'oficialitat del català a la Unió Europea: 

Fjälls Idrottare @kilianj vänder sig till Sveriges premiärminister @SwedishPM för att be om detta lands positiva röst för officiellt erkännande av katalanska. ⛰

L'atleta @kilianj demana el vot favorable de Suècia a l'oficialitat del català a la Unió Europea. #SayYes 🇪🇺 pic.twitter.com/humLAeQuuQ

— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) September 18, 2023

Els professionals homologats encarregats de les traduccions simultànies facturaran per servei (entre 80 i 100 euros per hora, segons algunes fonts) i treballaran en remot, per la qual cosa durant els plens no seran presents ni a l'hemicicle ni a cap altra dependència del Congrés.

La Cambra Baixa ha proveït un màxim de 279.849 euros fins a final d'any per costejar les despeses derivades del seu ús en els plens que se celebrin des d'aquest dimarts fins a finals d'any. No es tracta d'una previsió de despesa ja tancada, sinó d'una estimació del cost màxim que podria suposar l'aplicació d'aquesta mesura, per a la qual cosa comptarà amb una bossa de 12 traductors, treballadors autònoms que s'encarreguen també de les traduccions simultànies al Senat.

La nova presidenta del Congrés, Francina Armengol, va adquirir en la sessió constitutiva de les Corts el compromís de permetre l'ús de les llengües cooficials perquè la diversitat lingüística arribés al ple com més aviat millor, malgrat les crítiques de PP i Vox que consideren que és una decisió imposada i sense consens.

Gerardo Pisarello, a Catalunya "Estem davant d'una revolució tranquil·la i una normalització del que ja és l'Estat. Faltava el reconeixement jurídic"

El diputat de la CHA, Jorge Pueyo, ja va avançar que utilitzarà l'aragonès, segons li interessi, com, segons va dir, feia Pere IV, 'el Cerimoniós'. En el seu cas, haurà de traduir ell mateix les seves paraules. El mateix haurà de fer el diputat aranès del PSC, Amador Marquès Atés, si decideix utilitzar aquesta llengua.

No és descartable que els diputats del PSOE i Sumar que sàpiguen català, eusquera o gallec l'utilitzin per intervenir al Congrés. En el cas de Sumar, grup que integren set partits, hi ha formacions com En Comú, Compromís, Més o CHA que és més que previsible que sí que ho facin

El secretari primer de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, explica a Catalunya Ràdio que avui al Congrés es normalitzarà "una cosa que ja fa temps que passa i reflecteix el que som".

Del seu costat, tant els diputats del PNB com els d'EH Bildu utilitzaran l'eusquera quan intervinguin al Congrés però en el seu cas ambdós partits el compaginaran amb el castellà, com ja fan al Parlament basc.

També s'expressaran en català els diputats de Junts, amb la seva portaveu, Miriam Nogueras, al capdavant. El mateix farà el representant dels nacionalistes gallecs a Madrid, Néstor Rego, que en la legislatura passada ja utilitzava de forma puntual el gallec quan pujava a la tribuna d'oradors de la Cambra Baixa.

Es calcula que sobre les 11:15h el ministre Albares marxarà ja de Brussel·les però abans atendrà la premsa. 

De fet, el català, el gallec i l'eusquera s'escoltaran en el primer Ple que celebra la Cambra després de la sessió constitutiva. Aquest Ple s'ha convocat precisament per tramitar la reforma del Reglament que permetrà l'ús d'aquestes llengües.

El ministre Abares ha dit, a l'arribada a la reunió en què els titulars d'Afers Europeus abordaran per primer cop la petició d'oficialitat del català, el basc i el gallec, que argumentarà als seus homòlegs europeus que el català, el basc i el gallec també es poden utilitzar ara al Congrés i que la petició perquè es puguin utilitzar a les institucions europees "no és nova". "Fa gairebé 20 anys que Espanya ho demana", ha dit Albares, tot assenyalant que l'Estat té acords administratius per poder utilitzar les tres llengües en diferents institucions europees i que Espanya n'assumeix el cost.

El PP, tot i reiterar que no té cap problema amb les llengües cooficials, ja ha presentat un escrit de reconsideració a la Mesa, que haurà de resoldre aquest mateix dimarts a les deu del matí, una estona abans que se celebri el Ple. Es preveu que, a causa de la majoria progressista d’aquest organisme, l’escrit no tingui cap recorregut i als minuts posteriors el Congrés pugui començar a tramitar la reforma del reglament.

La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, parla a Catalunya Ràdio i explica que no entén molt bé el català però que és una bona notícia que es puguin fer servir a partir d'ara al Congrés.

Per què es podrà parlar en català, basc i gallec al Congrés si el reglament encara no s’haurà reformat? Perquè el reglament actual, de fet, no prohibeix parlar català. Però, per tradició, les Meses d’aquesta cambra han prohibit el seu ús; també les que han estat presidides pel PSOE.

VÍDEO: Aquesta ha estat la intervenció del ministre Albares des de Brussel·les 

Esquerra Republicana (ERC), Junts i el Bloque Nacionalista Galego (BNG) tenen previst utilitzar el català i el gallec respectivament en totes les seves intervencions al Congrés mentre que el PNB i EH Bildu compaginaran l'eusquera amb el castellà en els seus discursos

Joan Tardà reivindica que finalment es parlarà català al Congrés gràcies a ERC: "Mai havia vist fer cap acte d'insubmissió lingüística a cap diputat del PNB o CiU"

Preguntat per si ERC ha d'utilitzar sempre el català al Congrés?, Joan Tardà ha respost el següent: "També s'ha de fer independentisme català en altres llengües. La llengua castellana també és una llengua catalana", defensa

Tardà celebra la decisió de Francina Armegol permetent el català al Congrés, i critica que Patxi López també ho hauria pogut fer.

Tardà es pregunta si la permissió del català al Congrés que comença avui s'ha fet per "convicció o per pura necessitat".

Joan Tardà recorda la seva època de diputat al Congrés: "Sempre hem tingut clar que portàvem molts anys de democràcia i no havia emergit el problema de que no es permetés parlar català al Congrés".

La majoria progressista de la Mesa del Congrés va arribar la setmana passada a un acord perquè en aquest mateix ple de dimarts ja es pugui fer ús del català, el basc i el gallec de forma oral. Si ho volen, a més, els diputats també podran fer ús de llengües com l'asturià, que no són oficials, però sí que es consideren part del patrimoni de l'Estat.

L'exdiputat d'ERC Joan Tardà és entrevistat al Cafè d'Idees i explica les seves experiències parlant català al Congrés, on l'havien expulsat per fer-ho.

El ministre Albares ha defensat que el català, basc i gallec no són llengües minoritàries: “El català té més de 10 milions de parlants, per sobre de llengües oficials a la UE”

A la missiva les tres entitats recorden als líders europeus que el català és la tretzena llengua més parlada a la Unió Europea, amb més de deu milions de parlants. Lamenten que malgrat això no sigui reconeguda com a llengua oficial de la UE però subratllen que això pot canviar en la cimera del Consell de la UE d'aquest dimarts.

Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, les tres organitzacions que conformen la Federació Llull, han fet arribar una carta personalitzada als 26 representats permanents dels estats de la Unió Europea per reclamar l'oficialitat del català. "Que el català esdevingui llengua oficial a la Unió Europea és una demanda històrica que no podem desaprofitar, ja que tindria un impacte directe en la vida de milions de ciutadans", ha assegurat el president d'Òmnium, Xavier Antich. "Que avui el català no sigui una llengua oficial i de ple dret a les institucions és una anomalia cultural i lingüística que cal esmenar", ha recalcat.

El ministre d'Afers Exteriors recorda que hi ha més de 10 milions de persones que parlen català. El ministre assegura que quan acabi la reunió del Consell d'Afers Generals tornarà a atendre els mitjans de comunicació per respondre preguntes.

Albares especifica que, de fet, el català té molts més parlants que moltes llengües que sí que són oficials a la Unió Europea.

🔴 José Manuel Albares compareix des de Brussel·les: "El multilingüisme és un dels valors de la Unió Europea. Avui explicaré als meus col·legues que el català, el basc i el gallec es fan servir dins el Congrés. No parlem de llengües minoritàries, són idiomes que parlen milions de persones".

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, serà aquest dimarts al Congrés dels Diputats per presenciar el ple que aprovarà l'ús de les llengües cooficials a la cambra baixa i farà unes declaracions abans de l'inici de la sessió. Segons han confirmat fonts del partit, Junqueras assistirà presencialment a aquesta sessió plenària que donarà llum verda a l'ús de les llengües cooficials al Congrés en plenes negociacions per a una investidura del candidat socialista, Pedro Sánchez.

El català s'estrenarà al Congrés enmig d’una ofensiva del PP contra la llengua i l’amnistia. Auriculars, transmissors i traductors: així serà la normalització del català al Congrés. Per Abel Degà

Espanya manté el torcebraç pel català a la UE tot i les reticències de diferents països. Els recels expressats qüestionen l'aprovació de la proposta, però es manté a l'ordre del dia del Consell d'Afers Generals. Per Marta Lasalas

Està previst que al voltant de les 8 del matí, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, atengui els mitjans des de Brussel·les.

Davant dels dubtes entre els països europeus sobre l'oficialitat del català, personatges com Joan Laporta han demanat als estats membre que hi votin a favor. Un dels més destacats va ser Pep Guardiola, fins al punt que els mitjans suecs se'n van fer ressò.

Bon dia, comencem la cobertura en directe a ElNacional.cat d'una jornada clau per al futur de la llengua catalana. A les 10.00 hores, el Consell d'Afers Generals de la UE aborda la sol·licitud d'Espanya per modificar el reglament lingüístic del bloc comunitari i incloure-hi el català, el basc i el gallec. Més tard, a les 12.00 hores, el ple del Congrés dels Diputats vota la reforma del reglament per permetre l'ús d'aquestes llengües i que ja es puguin fer servir amb normalitat.