L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) s'ha convertit en la primera autoritat independent en l’àmbit de l’Estat espanyol que podrà protegir persones alertadores de casos de corrupció a les administracions públiques, segons ha anunciat aquest dilluns l’entitat, en compliment de la directiva europea de 2019, que el govern espanyol no ha transposat fins al febrer passat, amb la llei 2/2023. Es precisa que aquestes noves competències són una realitat després que el Parlament les aprovés divendres passat, a la Llei de mesures fiscals, financeres i administratives i del sector públic.  Així, s’atorga aquesta responsabilitat a Antifrau, avançant-se a l’entrada en vigor de la Llei estatal, justament aquest dilluns. El director d’Antifrau, Miguel Angel Gimeno, havia reivindicat aquesta competència per tal de protegir persones que destapen irregularitats a les administracions. En aquest temps, sense llei protectora Antifrau ha informat ElNacional.cat que "ha emparat" tres persones perquè no fossin castigades laboralment o en altres àmbits per denunciar casos.

A més, la disposició aprovada pel Parlament també estableix que Antifrau tindrà potestat sancionadora i potestats d’execució de les resolucions sancionadores en els casos de protecció a les persones alertadores de corrupció.  En un comunicat, Antifrau afirma que “celebra que el Govern hagi pres el compromís d’impulsar l’elaboració d’una llei a Catalunya en matèria de protecció de les persones que alertin sobre infraccions normatives”. Ha afegit que el director d’Antifrau “s’ha mostrat satisfet per l’aposta decidida que han fet els grups parlamentaris en la protecció de les persones alertadores" i ha manifestat que "amb aquestes noves competències s’acompleix la finalitat de l’Oficina de protegir les persones que decideixen denunciar i preservar l’interès públic davant d’actuacions corruptes”.

Proteccions reals

En el comunicat, Miguel Ángel Gimeno ha afegit que amb aquest reconeixement legal “Antifrau té eines per dur a terme allò que els ciutadans esperen de la institució i que fins ara no podia fer, ja que no disposava de les competències”. Gimeno també s’ha mostrat confiat que “el Govern tirarà endavant la llei catalana amb celeritat i així podrà desplegar l’esperit de la directiva europea en l’àmbit de Catalunya”. Antifrau assegura que la directiva europea és una norma que “ha volgut que les obligacions imposades als estats tinguin com a element central les persones, de manera que els obliga a configurar instruments normatius i a implementar mesures reals i efectives que protegeixin de manera integral qui, en el marc de la seva relació laboral, s’arrisca per alertar de conductes il·lícites en defensa de l’interès de la col·lectivitat”. Hi detalla que sovint aquestes persones, “que en la seva actuació prioritzen el bé comú sobre el propi, pateixen represàlies de diferents tipus: personals, laborals, econòmiques". I la norma europea té com a voluntat evitar, a través de l’ordenament jurídic i l’acció pública, aquestes actuacions il·legítimes.

El cas a Ciutat Vella

Precisament, el cas de l’exregidora Itziar González que va denunciar irregularitats en les llicències de pisos turístics de Ciutat Vella, a Barcelona, és posat com a exemple d’una alertadora que va ser assetjada i no prou protegida pels seus companys del PSC, llavors al govern de l’Ajuntament. El govern d'Ada Colau va fer un acte per a resacabalar l'exregidora.