L’Oficina Antifrau conclou en l'informe que ha elaborat a petició de la Mesa del Parlament que la secretària general de la cambra, Esther Andreu, “es trobava en una clara situació de conflicte d'interès real" en el moment en què el seu fill es va presentar a les proves de la bossa de treball per cobrir temporalment places d'uixer, i adverteix que aquesta situació "no es va gestionar adequadament”. Segons l'informe, “hi concorria causa d’abstenció, a partir del parentiu de consanguinitat en primer grau amb l’aspirant JFA”.

Andreu ha fet arribar aquest matí la seva carta de dimissió als membres de la Mesa, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, l'ha acceptat. La secretària general assegura a la carta que la seva decisió de dimitir no s'ha d'interpretar com una assumpció de responsabilitats i atribueix aquesta polèmica, que se suma a la que ja es va produir arran de la inhabilitació del diputat Pau Juvilla, a que s'ha convertit en un instrument d'atacs a "més altes instàncies".

Segons l’informe, de 18 pàgines de l'Oficina Antifrau, Andreu “havia d’haver aplicat les previsions que permeten gestionar el concret conflicte d'interès”, és a dir, “el mecanisme d’abstenció”. Adverteix que no n'hi havia prou amb apartar-se del procediment sinó que “l’abstenció també implica, en directa connexió amb el principi de transparència, que s’informi de la concurrència de la causa, que es faci una declaració en aquest sentit, que s’exterioritzi, com determina la norma, el conflicte d'interès”. “El mecanisme d’abstenció és un mecanisme formal i que s’ha de documentar”, rebla.

 

L’Oficina Antifrau adverteix que el compliment de l’obligació d’informar es constitueix en un element essencial per tal de preservar el principi de confiança en les actuacions públiques i retreu que “la secretària general del Parlament no hauria informat la Mesa sobre l’existència de la causa d’abstenció” i tampoc no es va abstenir a participar en el procediment, atès que hi va haver actuacions que va gestionar directament i també actuacions en què va prendre part d’una manera o altra”.

L'informe ha detectat a més, actuacions en aquest procediment que discrepen amb la previsió de les bases, i adverteix que en alguns casos la validesa de l’actuació s’hauria vist més condiciona per aquestes discrepàncies que no pas pel fet que la secretària general entrés en causa d’abstenció.

No hi ha influència indeguda

Amb tot, l’informe admet que la documentació que ha analitzat l’OAF no mostra cap dada que porti a afirmar una influència indeguda en els resultats del procediment per part de la secretària general o persona interposada. Això no obstant insisteix que la documentació analitzada mostra “un nombre important d’incidències en el procediment” que “genera dubtes raonables sobre la correcta tramitació” i no només en relació a l’aspirant JFA, sinó en general.

Entre aquestes incidències en el procediment que posarien en dubte la tramitació, al llarg del text s'assenyalen: les raons tècniques que es va al·legar per ampliar el termini de presentació de sol·licituds, o la falta de constància fefaent sobre les dates en què es van presentar les sol·licituds de participació a la convocatòria, la qual cosa impedeix saber quines es van presentar durant la pròrroga; assenyala també, en el cas específic del fill de la secretària general, incidències en relació a la titulació requerida i l’acreditació de la llengua catalana, admet que de la informació que hi ha a l’expedient es constataria que disposa de la informació requerida, però adverteix que no la va acreditar de la forma que exigeixen les bases de la convocatòria. Així mateix adverteix que a la documentació que s’ha transmès a l’OAF no s’hi ha incorporat informació sobre l’elaboració de la prova, la plantilla de correcció o les correccions de les proves, ni tan sols la de JFA; tampoc hi ha previsió que justifiqui les persones que van entrevistar els aspirants, la designació de les quals també s’hauria apartat de les bases de la convocatòria; finalment considera que hauria calgut una motivació més rigorosa que la que es va fer en relació al nomenament immediatament després del procés de selecció de quatre de les persones que van superar les proves, entre les quals JFA.

Dany evident a les institucions

L’informe conclou advertint que “la inadequada gestió del conflicte d'interès podia generar, com s’ha esdevingut, dubtes generalitzats sobre la imparcialitat i objectivitat de determinada actuació pública, i amb això, un dany evident a la confiança en les institucions i la seva actuació”.

“Aquesta constatació ens ha de portar a insistir un cop més en la importància de gestionar de manera correcta aquestes situacions i també d’aplicar amb absolut rigor el principi de transparència en relació amb les decisions públiques corresponents”, conclou.