Macarena Olona torna a la càrrega amb el líder del seu expartit, Santiago Abascal. L'exdiputada de Vox ha acusat Abascal de ser un "gandul, una joguina i un esclau del poder en mans del Yunque, Miami o l'Iran". Així ho ha remarcat en el seu llibre que publica aquest dimecres sota el nom 'Soy Macarena', i on explica les seves vivències en el temps que va formar part de la formació d'extrema dreta. Olona crítica que Abascal no dona la cara, quan es produeixen purgues dins del partit i a més l'acusa de ser una persona bunqueritzada. Olona considera que els companys més propers a Abascal són "fanàtics i fonamentalistes", com per exemple, Jorge Buxadé, qui acusa de representar la deriva de Vox cap a posicions morals i religioses extremes. "Els qui han pres el control amb els del Yunque".
"Segrest emocional" d'Abascal
Macarena Olona relata la seva arribada a la política de mans d'Abascal, amb qui assegura que va forjar una relació de "segrest emocional", a més apunta que va patir una mena de síndrome d'Estocolm. En el seu llibre explica com van ser els seus inicis a Vox, així com els secrets i les tibantors amb les figures que actualment formen part de la cúpula del partit, i segons lamenta són els que han portat a Vox cap a unes posicions més extremes en qüestions religioses o morals. Olona no ha deixat gairebé res sense explicar, i ha destacat les traïcions que va patir i com es va precipitar el final de la seva carrera política després "d'una desastrosa campanya a Andalusia", que va portar a no complir amb les expectatives, i a que Bambú li donés l'esquena. Segons Olona, aquesta obra és un "producte de la digestió d'uns fets que, mentre se succeïa, mai va poder analitzar al complet".
Malgrat que la relació amb Abascal ha acabat malament, l'advocada de l'Estat assegura que li semblava "bondadós i honorable", segons ella "l'home cridat a treure a Espanya de l'atzucac en el qual fa anys que està ficada". El desengany es va produir quan va deixar el partit, que va ser quan es va adonar que la cúpula, amb Abascal al capdavant, havia jugat amb ella "la van putejar, la van arrossegar, la van despullar de tota la influència i la van posar en un compromís tan delicat que només els va quedar esperar que sortís o morís de pena". Això va fer que canviés la seva opinió respecte al líder de Vox, de qui afirma que "té un problema: el treball dur", a més el defineix com una persona "bunqueritzada" que té la necessitat de tenir-ho tot sota control, però és una persona "excel·lent en tirar pilotes fora, a culpar als altres de les seves pròpies decisions". Olona no deixa en gaire bon lloc a qui va ser el seu amic, "director d'orquestra de les ànimes de Vox, joguina en mans de les tenebres que comencen en (Julio) Ariza i acaben no sé si en el Yunque, a Miami o a l'Iran". I afegeix "Santiago no és lliure, Santiago és esclau del poder, i aquest voler conservar el poder li fa esclau dels interessos de gent infinitament més poderosa que ell", resa.
Persones a l'ombra de Vox
L'exdiputada de Vox sosté en el llibre que Abascal té una manca de poder i està en mans d'altres persones, entre les quals assenyala a Jorge Buxadé—representant de l'ala més radical de Vox—, Ignacio Hoces, Kiko Méndez-Monasterio y Enrique Cabanas. Olona descriu els més propers a Abascal en diversos passatges. Cabanas és "Déu i un fontaner", mentre que Méndez-Monasterio "és Déu i l'esperit Sant", perquè "no se li veu, només se li intueix". Del segon explica que és l'encarregat de la part ideològica, criat "als pits" de l'Opus Dei. "Factura", resumeix. Dels dos, Olona explica que són els encarregats de revestir a Abascal d'"aquesta aura d'imbatibilitat".
De Hoces, adverteix que és una figura en auge dins del partit, i recorda com va aconseguir entrar en el grup parlamentari que ella liderava juntament amb Iván Espinosa de los Monteros. L'exdiputada assegura que van ser "neutralitzats" després de les desavinences quotidianes del grup. "Tota la direcció del partit estava en el grup parlamentari, excepte Buxadé", explica. Des d'aquella votació, el Comitè d'Acció Política (CAP), "el veritable cor de Vox", va entrar en joc. I aquí Buxadé sí que és present. "El dia de la votació dels fons europeus va morir el Vox primigeni i va començar la caiguda d'Iván en favor de l'ascens dels Buxadé 'and company'", assenyala. Olona relata que "va cavar la seva tomba" en enfrontar-se a Ignacio Hoces per qüestions quotidianes del grup parlamentari.
Entre les línies del seu llibre també crítica la gestió econòmica de Vox, després d'acusar-los en múltiples ocasions de desviar diners públics i de fer del partit un "chiringuitazo". En aquest sentit, afirma que hi ha "múltiples societats", com a Tizona o Disenso, que formen part "de l'entramat que han creat al voltant del projecte polític", que "han fet de Vox una S.A., en aquest cas, en un sentit purament mercantilista". Esmenta en diverses ocasions l'"entramat societari aixecat entorn de Vox" i que "ha fet de la bandera d'Espanya un negoci per a alguns".