L'arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el cardenal Joan Josep Omella, veu "incongruent" que el govern espanyol permeti l'avortament i "prohibeixi trencar un ou d'àliga". El president dels bisbes espanyols ha opinat avui a través del seu perfil de Twitter sobre la reforma de la llei de l'avortament a la qual ahir va donar llum verda definitiva el Congrés dels Diputats i que acaba amb la necessitat de comptar amb el consentiment patern per a menors de 16 i 17 anys i consagra la xarxa pública com a referent a l'hora de practicar la interrupció voluntària de l'embaràs.

Amb 185 vots a favor, 154 en contra i tres abstencions de diputats del PdeCat, la reforma de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs va tirar endavant amb l'oposició del PP i Vox i al mig de la polèmica per la resolució del Tribunal Constitucional, que ha avalat la llei de terminis del 2010 recorreguda pel PP. "Quina incongruència quan s'escandalitzen perquè s'abandona un nadó de 10 mesos (9 al ventre de la seva mare). No s'immuten si és martiritzat amb menys de 9 mesos, dins la seva mare", ha escrit avui el cardenal Omella, que afegeix: "Però si neix amb 5 mesos exigeixen lluitar per salvar-lo". "I prohibeixen trencar un ou d'àliga!", exclama l'arquebisbe en el comentari a les xarxes socials.

Segons el cardenal, "l'avortament es consolida com un dret a Espanya mentre els nostres governants no aborden els veritables i urgents problemes socials: 13 milions d'espanyols en situació d'exclusió social i una de les taxes de natalitat més baixes de la UE". "Preguem pels nostres governants", conclou el president de la Conferència Episcopal Espanyola.

La nova norma

La norma que ara substituirà la de 2010 elimina l'obligació de tenir permís patern per avortar a partir dels 16 anys o en el cas de dones amb discapacitat, suprimeix els tres dies de reflexió obligatoris per interrompre l'embaràs i pretén garantir que la intervenció es pugui fer a la sanitat pública en centres a proximitat del domicili de les dones. A més, inclou les baixes per regles doloroses i el finançament públic de les pastilles anticonceptives d'última generació.

En el debat d'aquest dijous a la cambra baixa, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, va defensar aquesta "ampliació dels drets sexuals i reproductius de les dones" i va alertar que el camí de la norma "no acaba amb aquesta votació ni amb la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat". "Hi haurà resistències en la seva aplicació igual que amb totes les lleis feministes", va dir, i va advertir que caldrà "treballar molt" per garantir que aquests drets es fan efectius.