Un nou pas. Òmnium Cultural ha aconseguit que el jutge de Barcelona en qui va recaure la querella de tres dels seus membres per haver estat espiats amb Pegasus, hagi d’investigar si aquest programari va ser subministrat pel grup israelià NSO Group. Així ho ha determinat ara l’Audiència de Barcelona en admetre parcialment el recurs presentat per l’advocat Benet Salellas en nom dels tres afectats: l’expresident Marcel Mauri, la periodista Txell Bonet i Elena Jiménez, espiats entre el 2018 i el 2019. El titular del jutjat d’instrucció 21 de Barcelona, seguint el criteri del fiscal de delictes informàtics, només va acceptar investigar si els tres integrants d’Òmnium van patir una intrusió en els seus mòbils, vulnerat el seu dret a la intimitat, però no acceptava investigar l’empresa, que també té seu a Luxemburg, tot adduint que els tribunals espanyols no tenen competència d’investigar empreses estrangeres.

La secció cinquena de l’Audiència de Barcelona, en una resolució de 12 d’abril passat —avançada per Vilaweb i a la qual ha tingut accés aquest dimecres ElNacional.cat—, sosté que el principi d’ubiqüitat permet aquesta investigació perquè les persones afectades són espanyoles i l’espionatge es va produir en territori espanyol, i si es confirma que NSO va participar-hi, que se la consideri com a investigada.

Les reclamacions

En les querelles d’Òmnium i la CUP, el penalista Benet Salellas demanava al jutge que dictés una ordre europea d’investigació (OEI) al govern de Luxemburg perquè NSO, empresa israeliana de Pegasus que té seu en aquest país europeu, detalli els ingressos que ha rebut d’estaments espanyols del 2016 al 2022. La querella dels tres afectats de la CUP és, finalment, al jutjat d’instrucció 31 de Barcelona, el qual va tenir la primera querella per aquest espionatge a l’independentisme català, amb Roger Torrent i Ernest Maragall. Per ara, però, el magistrat només ha demanat els seus mòbils per analitzar-los. Les altres querelles d’ERC i de l’ANC estan repartides per altres jutjats. Per ara, però, l’Audiència de Barcelona només avala que s’investigui si NSO va facilitar el programa espia per controlar el contingut dels mòbils dels tres membres d’Òmnium. Bonet va ser intervinguda quan el seu marit, Jordi Cuixart, llavors president d’Òmnium, era a la presó per les accions de l’1-O, i es preparava la seva defensa pel judici al Tribunal Suprem, segons l’equip jurídic d’Òmnium.

Cal investigar més, segons el tribunal

En la resolució, el tribunal —format pels magistrats José María Assalit, el ponent, i Rosa Fernández i Ignacio de Ramón— exposa que considera ajustada a dret la resolució del juny passat del titular del jutjat d’instrucció 21 de Barcelona d’investigar els fets per aclarir si es van conculcar els drets a la intimitat i al secret de comunicacions dels querellants per aclarir el seu abast i autoria. I “rectifica” la resolució en el sentit que actualment “no es pot descartar en la investigació cap possible autor o partícip dels fets, en qualsevol forma o participació, inclús únicament facilitant els instruments o mitjans per executar-los”. I, a més, que l’espionatge denunciat es va fer a territori espanyol, l’Audiència acorda que s’aclareixi la implicació d’NSO i que les diligències sol·licitades s’acordin més endavant si es consideren útils per a la investigació, i que “primer de tot es confirmi si els querellants van patir els fets que relaten en la querella”.

Querelles a diferents velocitats

Aquesta resolució, tot i que és positiva, evidencia que la investigació de les querelles de partits i entitats independentistes per Pegasus, repartides en distints jutjats de Barcelona, van a distintes velocitats i poden ser fins i tot contradictòries. Recentment, una altra secció de l’Audiència de Barcelona ha ordenat que se citi com a querellat NSO en la causa d’ERC, amb Josep Maria Jové i Diana Riba. La investigació del Catalangate va determinar que s'havien investigat 65 persones relacionades amb el moviment independentista català.