Òmnium Cultural s'ha presentat com a acusació popular contra els policies espanyols que van fer les càrregues l'1-O. El cas, que s'instrueix al jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, investiga mig centenar de policies espanyols.
El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha anunciat avui que es personen en el cas i ha denunciat tota la intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya davant l'ONU i el Consell d'Europa, per tal que obliguin l'estat espanyol a investigar els fets de manera eficaç i es depurin responsabilitats. L'entitat considera que Espanya incompleix els seus compromisos internacionals, ja que laFfiscalia entorpeix les indagacions i s'ha premiat molts agents que van agredir votants.
"La violència no pot quedar impune", ha dit Mauri i ha recordat que "encara no s'ha investigat la violència de l'1-O, malgrat que Espanya en té l'obligació". La presentació com a acusació popular en la causa del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona només és el primer pas. Òmnium té previst personar-se a la resta de causes que estan obertes "per estar al costat de les víctimes i denunciar la inacció del govern espanyol, les traves que posa la Fiscalia i aquesta voluntat dels poders de l'Estat de tapar la violència de l'1-O, de tapar tota aquesta repressió".
La investigació
El jutjat d'instrucció 7 de Barcelona és on s'investiguen les càrregues de la policia espanyola l'1-O. És on hi ha el gruix de la investigació, tot i que en altres jutjats de Catalunya tenen curs les denúncies que es van presentar arran de la burtalitat policial per aturar el referèndum. Hi ha 8 comandaments imputats i uns 40 agents investigats.
A Barcelona s'han identificat els comandaments, l'acusació contra ells és clara i s'asseuran al banc dels acusats. És la primera vegada que s'imputen tots els caps policials de l'operatiu a Barcelona que els atribueix la responsabilitat de les càrregues. El jutge, però, encara ha de decidir a quants dels 40 investigats envia a judici.
La instrucció, que està en la recta final, també està a l'espera que l'Audiència de Barcelona resolgui els recursos pendents.
Al juny d'aquest any la Fiscalia va demanar arxivar el cas defensant la "legitimitat de l'actuació policial". Però el jutge va denegar l'arxiu perquè l'actuació policial "no es va ajustar de cap manera al que preveu la legislació vigent ni als protocols existents ni als estàndards internacionals". El jutge, a més, descriu la brutalitat policial i com es va tractar els votants i treu raó a la policia espanyola: "Van ser arrossegats pel terra de qualsevol manera, pels cabells o des de la mandíbula, llançats escales avall, trepitjats per agents, ignorats un cop presenten ferides de consideració, sense entrar en els insults que alguns ciutadans denuncien haver rebut".