El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha comparegut aquest divendres al Parlament, en el marc de la comissió d'investigació sobre el Catalangate (com ha fet Dolors Feliu), per exposar i denunciar els quatre casos de persones espiades de l'entitat amb el programa Pegasus. Antich ha subratllat que "la magnitud de l'escàndol és molt superior al que coneixem fins ara", donat que només es poden detectar els casos que afecten els dispositius amb el sistema operatiu d'Apple (iOS) i queden al marge els que operen amb Android. El líder de l'entitat cultural ha apuntalat que "espiar membres d'una organització com Òmnium té un efecte multiplicador enorme", ja que no es tracta d'una "vulneració de drets" que se circumscriu a les quatre persones espiades, sinó també al seu entorn: "Estem davant d'una vulneració de drets exponencial i massiva a la societat civil mundial".

En la seva intervenció, Xavier Antich ha condemnat l'espionatge massiu a líders polítics, socials i activistes del moviment independentista: "El ciberespionatge il·legal contra electes i contra la societat civil no és el que es pot esperar d'una democràcia. De fet, són pràctiques impròpies d'un sistema democràtic, és més propi de sistemes totalitaris i règims policials on no es respecten els drets fonamentals". En aquesta línia, ha carregat conta l'Estat per perseguir l'objectiu de "crear un efecte dissuasiu" i intimidatori, el que en anglès es coneix com a chilling effect. El que s'ha pretès, a parer del president d'Òmnium, és enviar el missatge que "encara que el moviment independentista és pacífic", els seus integrants "corren el risc de patir repressió indiscriminada". Segons Antich, han buscat "perfeccionar la màquina repressiva contra l'independentisme".

El Catalangate "no és un fet aïllat"

En la seva intervenció, el president d'Òmnium Cultural ha assenyalat les dates en què es van detectar els espionatges a Marcel Mauri (aleshores vicepresident de l'entitat i, a la pràctica, la seva cara més visible per l'empresonament de Jordi Cuixart; va arribar a patir 19 atacs amb Pegasus), Txell Bonet (parella de Cuixart), Jordi Bosch i Elena Jiménez (de l'equip legal de l'organització i que intercanviava molts documents sobre l'estratègia jurídica i tenia contactes amb ONG internacionals). "Amb aquests espionatges, el que volien saber les autoritats espanyoles és la xarxa de relacions institucionals d'Òmnium, el contingut de les reunions de l'entitat, com protestaríem quan sortís la sentència... és una barbaritat", ha afirmat. Les dates d'algunes de les infeccions coincideixen amb els primers dies a la presó de Jordi Cuixart, pocs dies després de la sentència o les primeres hores des de l'aplicació d'un règim penitenciari més flexible per a Jordi Cuixart: "Estem davant d'un atac als pilars de la democràcia, a la llibertat d'expressió, d'associació o a la reunió", ha exposat Xavier Antich.

Amb tot, Antich sosté que el Catalangate "no és un fet aïllat", sinó l'"enèsima eina repressiva contra el moviment català per la independència i la defensa de l'autodeterminació". El dirigent d'Òmnium ho ha emmarcat en altres episodis repressius com la "violència policial" de l'1-O, l'empresonament "arbitrari" de líders polítics i socials, les "múltiples causes criminals obertes contra centenars de ciutadans mobilitzats" o la infiltració d'agents policials a l'esquerra independentista "aplicant mesures pròpies de la lluita antiterrorista". Encara sobre el ciberespionatge, ha apuntat que, dels 18 als quals se'ls va espiar sota autorització judicial segons el CNI, "mai hem rebut cap comunicació oficial al respecte per part de les autoritats espanyoles" i s'ha preguntat: "I amb els altres 47, què passa? Han estat autoritzats per un jutge? Formen part d'alguna causa penal secreta? Si és el cas, de què se'ls acusa? Terrorisme? Organització criminal?". "Són coses massa severes perquè passin anys amb amenaces vetllades", ha conclòs.