L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i Irídia recorreran contra la decisió del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona d'amnistiar els 46 agents de la policia espanyola processats per haver "pegat i vexat votants" durant la celebració del referèndum de l’1-O de 2017 a Barcelona. L'ANC i Òmnium, que estan personades com a acusació popular i Irídia com a acusació particular i popular, al·legaran en els seus recursos que l'ús de la brutalitat policial perpetuada pels agents contra la societat civil va en contra del que especifica l'article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, i per tant segons denuncien amnistiar-los "implica una vulneració del mateix per part de l'Estat".
En un comunicat conjunt, les 3 entitats han denunciat que la llei d'amnistia "no pot beneficiar", en cap cas, els responsables "de la violència policial". Han apuntat els actes investigats queden fora de l'àmbit de l'amnistia, ja que segons assenyalen poden representar "delictes de tortures o tractes inhumans o degradants", que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i queden "exclosos a l'article 2 de la llei d'amnistia". Les tres entitats, que formalitzaran els recursos durant els pròxims dies, han denunciat la lentitud judicial en tot el procediment de la causa. Les acusacions també lamenten que, 7 anys després dels fets, no s'hagi celebrat cap judici i que "les víctimes de la brutalitat policial" encara no hagin pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació.
Esquerra Republicana també ha mostrat la seva "disconformitat i indignació" amb l'amnistia cap als policies espanyols. A través d'un comunicat, ERC ha assegurat que les actuacions policials més greus "haurien de quedar excloses de l’amnistia", ja que queden es podrien considerar de "tractes degradants i encaixar plenament en els delictes contra la integritat moral i tortures". A més, ha mostrat tot el seu suport a les víctimes de les càrregues policials.