Òmnium Cultural ha anunciat que Oleguer Serra Boixaderas, directiu i vocal tercer de la junta directiva de l’entitat cultural, ha marxat a l'exili, a Suïssa, per defensar-se de la seva imputació per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic, feta pel jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón. La junta directiva d'Òmnium s’ha reunit de forma extraordinària a la seva seu a Perpinyà, des d'on ha fet una declaració institucional en directe, aquest dimecres al vespre. Xavier Antich, president d’Òmnium, ha anunciat que "intensificaran l'ofensiva internacional per denunciar la persecució de l'independentisme català per part de l'Audiència Nacional, la Guàrdia Civil i la policia espanyola", i ha recordat que en els darrers set anys hi ha més de 4.500 represaliats. A la compareixença, Oleguer Serra ha assegurat: "Amb la meva acusació, acusen Òmnium". L'advocat Olivier Peter, defensor de Serra amb el penalista Benet Salellas, ha declarat que "el dret penal s'ha convertit en una arma política contra els Països Catalans". En la declaració institucional, el president d'Òmnium ha estat contundent: "A més repressió, més llengua i més país. Òmnium serà una eina de denúncia internacional", i ha detallat que Oleguer Serra ho farà des de Suïssa.
Precisament, el magistrat García-Castellón, que va decidir i va fer públic, el 6 de novembre passat, les 12 persones investigades per terrorisme en el cas de Tsunami, els ha donat de termini fins a aquest dimecres perquè comuniquin, a través dels seus advocats, l’adreça d'on viuen per citar-los a declarar a Madrid. Dels 12 investigats, el Tribunal Suprem va acceptar, el febrer passat, assumir la investigació al president a l’exili Carles Puigdemont, pel seu aforament com a diputat europeu, i al diputat d’ERC, Ruben Wagensberg, que en saber de la seva imputació també va marxar a Suïssa, on continua vivint la secretària d’ERC, Marta Rovira, i que també està imputada a la causa de Tsunami. Suïssa ja va contestar al jutge García-Castellón que no col·laboraria amb ell perquè considera que Tsunami és una causa política.
Els investigats
Els altres investigats de Tsunami són els empresaris Oriol Soler i Josep Campmajó; Marta Molina, l’informàtic Jaume Cabaní; l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, que viu entre Catalunya i Colòmbia; Josep Lluís Alay, director de l’oficina del president Puigdemont, recentment operat per una hemorràgia cerebral; Nicola Flavio Giulio Foglia i el periodista de La Directa Jesús Rodríguez, la situació del qual n’informarà el grup de suport aquest dimecres, en un acte amb el suport del grup de periodistes Ramon Barnils. De Cabaní, Rodríguez i Foglia, el jutge ha encarregat a la Guàrdia Civil que cerqui on viuen perquè no estan personats amb advocat a la causa de Tsunami.
Sospites d’Òmnium
El titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional va escriure que Òmnium Cultural també estaria darrere de la plataforma anònima Tsunami Democràtic, de la qual, per ara, ningú s’ha atribuït la seva creació, ni els investigadors de la Guàrdia Civil no ho han descobert amb certesa, només ho han deduït amb missatges entre els investigats sobre impulsar mobilitzacions i manifestacions contra la sentència del Suprem als líders catalans. En concret, en la resolució del 6 de novembre passat, el jutge García-Castellón afirma que "Tsunami Democràtic va ser una organització estructurada, jerarquitzada i amb vocació de permanència dirigida per diverses persones amb rols diversos, i la seva finalitat essencial era subvertir l’ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l'Estat, i alterar greument l'ordre públic mitjançant la mobilització social massiva”.
Precisa que es posa en marxa el 28 d’agost de 2019, amb un canal a Telegram i el primer missatge s’envia el 2 de setembre, i que va convocar la primera gran mobilització el 14 d’octubre, contra les elevades penes imposades als líders catalans per sedició. Del mòbil d’Alay se n’extreuen converses amb Rodríguez i els investigadors dedueixen que es presenta Tsunami, al president Puigdemont, en una reunió a Ginebra, amb responsables dels partits independentistes i amb representants de les entitats socials Òmnium i l’ANC. “Resulta cridaner constatar com es fa referència al fet que Òmnium informarà directament el president Puigdemont”, manifesta el magistrat de l’Audiència Nacional en la seva resolució de novembre passat, fent referència a un dels missatges del periodista Rodríguez a Alay, que consta en el sumari. El jutge cita converses entre tots els investigats, menys d’Oleguer Serra, directiu d’Òmnium.
Sis mobilitzacions delictives
L’Audiència Nacional i també el Tribunal Suprem consideren indicis del delicte de terrorisme imputables a Tsunami sis mobilitzacions. Són les del 14 d’octubre de 2019, la protesta massiva a l’aeroport del Prat, on García-Castellón insisteix a vincular-hi la mort d’un ciutadà francès, i l’intent de bloquejar l’accés a l’aeroport de Madrid, provocant cues amb cotxes; la vaga general de 18 d’octubre, en la qual se situen els dos policies ferits; el 26 d’octubre, una nova manifestació al carrer Marina de Barcelona; de l’1 al 10 d’octubre se'ls acusa d'intentar afectar les eleccions pels actes convocats; de l’11 al 13 de novembre, convocatòria de manifestacions a l’autopista a AP-7 fins a la Jonquera, i finalment, la protesta en el partit Barça-Madrid al Camp Nou, el 18 de desembre de 2019.
Accions, totes elles, que les defenses dels investigats consideren emparades en el dret de manifestació.