Els drets de la llengua catalana a la Catalunya Nord estan en joc. Aquest mateix dimarts, quatre ajuntaments nord-catalans —Elna (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Tarerac (Conflent) i els Banys (Vallespir)— han hagut de comparèixer davant del tribunal administratiu de Montpeller, denunciats pel prefecte. El motiu: haver permès l'ús del català (amb traducció al francès) en els seus plens municipals. En aquest context d'amenaça a la llengua, segons ha avançat l'entitat a ElNacional.cat en primícia, Òmnium Cultural inicia una campanya per "garantir la defensa jurídica dels ajuntaments de la Catalunya Nord sotmesos a procés judicial per fer servir el català".
Segons expliquen des de l'entitat a aquest diari, sota el lideratge de la delegació nord-catalana d'Òmnium Cultural, es dona el tret de sortida a una campanya de donatius "per pagar les despeses del procés judicial i poder garantir l'ús del català dels ajuntaments d'Elna, els Banys, Portvendres i Tarerac". Des de l'organització recorden que són jutjats "pel simple fet de fer servir el català" i per això col·laboraran activament amb recursos econòmics. "La defensa de la llengua ha de ser robusta, constant i transversal de nord a sud i d'est a oest dels Països Catalans", en paraules del seu president Xavier Antich.
Judicialització del cas
Elna va ser el municipi pioner, el que va posar la primera pedra. Tot va començar allà, un dia que el tinent d’alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català i els regidors de l’oposició van marxar del ple. Després d’aquest incident, i d’haver consultat juristes, van decidir regular-ho. D’aquesta manera, el 21 d’abril la localitat rossellonesa va canviar el seu reglament i va convertir-se en “el primer municipi” a reconèixer l’ús del català “de manera oficial”, malgrat el vot en contra de cinc regidors. Simplement, es permetia que els regidors poguessin fer les seves intervencions en català, amb la condició que fossin traduïdes al francès. La resposta de l’estat francès no es va fer esperar.
El passat setembre, el flamant nou prefecte de Pirineus Orientals —i excap de gabinet adjunt del president Emmanuel Macron—, Rodrigue Furcy, va decidir portar-ho als tribunals. L'argument del prefecte (figura equiparable a un delegat del govern espanyol) es troba a l'article 2 de la Constitució: "El Consell Constitucional i els tribunals administratius han considerat, en diverses ocasions, il·legals les deliberacions de les assemblees deliberatives celebrades en una llengua diferent del francès. Correspon al jutge administratiu pronunciar-se sobre la legalitat de la deliberació del municipi d’Elna”. El català és considerat un “element susceptible de malmetre els principis fonamentals de la República i la jerarquia entre llengua oficial i llengües regionals”.