Òmnium Cultural ha anunciat aquest dimarts que “inicia una batalla als tribunals espanyols” per defensar el català a l’escola. I ho farà a través d’una de les trinxeres més sonades en els darrers mesos: l’escola el Turó del Drac de Canet de Mar, el centre educatiu en el qual una família va imposar que tota una classe de P5 fes un mínim del 25% de les seves classes en castellà. Ho va fer a través de la justícia espanyola, i el que ha anunciat avui l’entitat independentista és que la setmana passada va presentar un escrit d’oposició a la resolució en qüestió per tal que s’acabi revocant i que la immersió lingüística torni a ser una realitat en aquesta escola. Segons ha explicat el president d’Òmnium, Xavier Antich, la intenció de l'entitat és donar suport social a les famílies, per tal que aquest cas “creï jurisprudència”, de manera que en un futur “ningú no tindrà la temptació de modificar” el sistema educatiu català “amb criteris arbitraris”. 

Antich ha argumentat que aquest escrit que presenta Òmnium és “una resposta ciutadana transversal”, ja que “és un model d’exemple de convivència social”. L’advocat Benet Salellas també ha participat en l’anunci d’aquest escrit, i ha explicat també que es tracta d’un litigi que entra dins d’un escenari en el qual una família s’enfronta al Govern de la Generalitat; i en el qual ara hi participarà un tercer actor, que és la comunitat de pares en el seu conjunt. “S’ha de tenir en compte l’opinió del gruix de la comunitat educativa”, ha manifestat l’advocat. A més, Salellas ha recordat que l’Estat espanyol també “subscriu una carta sobre les llengües minoritàries en qual accepta que cal protegir les llengües minoritàries a través de l’escola”.

 

El president d’Òmnium ha recordat que la sentència de la justícia espanyola que obliga a fer un mínim del 25% de classes en castellà a les aules catalanes representa un clar exemple “d’invasió de competències”. L’argument que ha donat Xavier Antich ha estat que la immersió lingüística té cabuda tant en la Constitució com en l’Estatut, així com en les lleis educatives de Catalunya i l’Estat espanyol. A més, ha explicat que en aquest escrit també s’aporten arguments sociolingüístics, de la mida del que va presentar aquest dilluns el Síndic de Greuges, que insisteixen que el català va perdent de mica en mica terreny a la societat catalana, i que a les aules catalanes cada cop es parla més castellà. 

Preguntat per si aquest cas pot arribar a tenir recorregut internacional, Salellas ha afirmat que no existeix enlloc cap text que digui que les famílies tenen dret a triar la llengua de l’escola on estudien els seus fills; i que per tant s’entraria en un conflicte entre els drets col·lectius i els drets individuals.