Òmnium Cultural, en nom de 27 famílies amb 29 fills a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, ha presentat un escrit al Tribunal Suprem, en el qual li anuncia que prepara un recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que l’octubre passat va ratificar que una família del centre podia mantenir el 25% de castellà en la classe de la seva filla, segons ha confirmat l’entitat aquest dimecres. El recurs es fonamenta que el TSJC manté aquesta “situació jurídica individualitzada", mentre s’ha canviat la normativa educativa, amb el decret Llei 6/22 i la Llei 8/22, que prohibeix els percentatges. Precisament, el mateix TSJC ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra la norma educativa, pendent de resoldre’s. Ara, la sala del contenciós administratiu del Suprem ha de resoldre si admet a tràmit o no el recurs de l'entitat cultural, que li demana que tombi la sentència del TSJC.
“A@omnium continuem plantant cara als atacs contra el model d’escola en català, per això hem presentat un recurs al Tribunal Suprem en el cas de l’escola de Canet. Sempre serem al costat de les famílies, perquè s’han de garantir els drets de tot l’alumnat”, ha piulat Xavier Antich, president d’Òmnium.
Excés del TSJC
En el recurs de cassació, l’advocat Benet Salellas, exposa els motius perquè el Tribunal Suprem ha d’acceptar de revisar la sentència de l’alt tribunal català. Una és que el TSJC ha trencat la jurisprudència del Tribunal Suprem, que fixa que quan es presenta un recurs d’inconstitucionalitat s'ha d’aturar tota resolució a l'espera de la resposta del tribunal de garanties, però el TSJC ha imposat el 25% de castellà a l’escola de Canet de Mar i a altres centres, tot assegurant que eren peticions individuals i que no canviava el sistema educatiu català en general.
Salellas hi exposa que en el cas de l’escola de Canet de Mar, la secció cinquena de la sala del contenciós administratiu de Catalunya ha procedit a modificar el règim lingüístic d'escolarització de tota una classe. Primer, en seu cautelar, va establir que s'havia de realitzar en llengua castellana el 25% de les hores lectives de la classe on es troba matriculada la filla del recurrent, i posteriorment, ara ja si per mitjà de la sentència que Òminum recorre, que s'havia de procedir a impartir una o diverses assignatures o matèries de més en llengua castellana amb afectació a la totalitat dels alumnes. I, l'advocat sosté: “Aquesta actuació no es troba emparada legalment ni reglamentàriament. No existeix cap norma en la qual s'estableixi ni el percentatge ni el nombre d'assignatures en una llengua diferent de la qual el legislador ha establert com vehicular."
Salellas hi subratlla: “De la lectura de la sentència es desprèn que la sala del TSJC no està conforme amb la normativa i que l'única font de dret de la qual deriva la decisió de la sala és la mateixa jurisprudència emanada d'aquesta secció, sense cap llei que la sustenti. Això és manifestament un excés de jurisdicció. Això comporta una evident intromissió del poder judicial en un àmbit del poder legislatiu, que és qui gaudeix de legitimitat democràtica per a adoptar les decisions relatives al model educatiu. Els jutges i magistrats no poden decidir el model educatiu, solament poden valorar l'adequació a aquest model establert pel legislador de les decisions que adopti l'administració educativa.”
Jutges en política
L’advocat de les famílies catalanes, a més, hi denuncia que en aquest cas “els magistrats entren en política”, i denuncia que en aquest cas s’han alterat les normes de constitució de la sala del contenciós administratiu del TSJC, en la qual es va incloure el seu president, Javier Aguayo, i per això, el van recusar. Hi destaca que el procediment no va ser correcte i que es va vulnerar a les famílies el dret al jutge predeterminat per llei, i del procediment de recusació. Aguayo estava adscrit a la secció primera i es va canviar a la cinquena, que és la que havia de resoldre el cas del 25% de castellà a l’escola de Canet de Mar.
El català, vehicular
L'advocat Benet Salellas hi conclou que la normativa vigent reconeix i fixa la llengua catalana com a llengua vehicular integral en l'ensenyament no universitari a Catalunya. "Així ha quedat fixat tant per la normativa nacional subscrita per part del Regne d'Espanya com de la legislació ordinària emanada per part del legislador estatal".
I també destaca que "la decisió del TSJC de modificar el règim lingüístic d'una escola a Catalunya ampliant les hores de docència en llengua castellana (no minoritzada) incorre en una vulneració de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries". I per tot això demana al Suprem que revoqui la sentència del TSJC.