En tota travessia que vulgui arribar a bon port és imprescindible aturar-se per recuperar forces i seguir avançant sense defallir. Per combatre la fatiga derivada del pols negociador per formar govern, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han aprofitat aquest divendres de Sant Jordi per fer parada al que s'ha convertit fa temps en l'oasi de l'independentisme, Òmnium Cultural. L'acte organitzat en motiu de la Diada per l'entitat que Jordi Cuixart presideix des de la presó ha servit de punt d'avituallament per aparcar diferències i donar-se un copet a l'esquena.
La llarga abraçada en que s'han fos Laura Borràs -de Junts- i Josep Maria Jové -negociador d'ERC- ha estat la viva imatge d'aquest parèntesi. La plana major de l'independentisme ha respost a la convocatòria d'Òmnium, encapçalada per Cuixart, que avui s'ha demanat un dels trenta permisos dels quals pot disposar a l'any per passar el dia fora de la presó. Durant gairebé dues hores, la immensa majoria de representants del govern en funcions, així com els principals dirigents d'ERC, Junts, la CUP i els comuns, s'han passejat pel photocall que l'entitat ha col·locat al mig del carrer Diputació, just al davant de la seva seu.
Miratge o treva
Només les mascaretes i el gel hidroalcohòlic que hi havia a l'entrada del carrer recordaven que la pandèmia segueix viva. Per la resta, l'eufòria de Sant Jordi ha desfermat la contenció i ha retallat -per uns instants- les distàncies. La de seguretat, i la que separa encara els dos grans partits independentistes. Al centre les mirades, Borràs, Dalmases, Vilalta i Jové s'han deixat fotografiar en una animada conversa. Tampoc s'ha perdut la cita el futur president, Pere Aragonès, cada vegada més impacient per materialitzar la investidura i fer bona la dita que a la tercera serà la vençuda.
Ha estat més un miratge que una treva. Abans i després, han seguit volant els retrets públics. La més matinera, la presidenta del Parlament, que ha receptat paciència als republicans, perquè les presses poden debilitar l'aliança i desembocar en un govern que no sigui prou fort. Aragonès no ha trigat gens a replicar-li que espera l'acord per la setmana que ve. Puigdemont també hi ha dit la seva, posant en entredit -durant la presentació del seu llibre en connexió des de Waterloo- la via del diàleg amb l'Estat, la que defensa ERC i que la CUP s'ha avingut a respectar com a mínim durant els pròxims dos anys.
Els comuns, des de la barrera
Els comuns, mentrestant, s'ho miren des de la barrera. Desencantats per la perseverança d'ERC per mantenir viva la flama amb Junts, esperen el seu moment, convençuts que més aviat que tard, la relació acabarà en divorci. Per si de cas, ells es van deixant veure. No volen la independència, però comparteixen algunes lluites. Sobretot, l'amnistia, que és el que avui els ha dut a assistir a l'acte d'Òmnium. Hi eren tots, Colau, Albiach, Asens, Pisarello. En les converses informals comuneres, una constatació, que la política madrilenya s'esta processitzant i una esperança, que passades les eleccions de la capital d'Espanya, el PSOE desencalli els indults als presos.
Només Cuixart ha pres la paraula. Des de l'escenari ha posat les piles a les forces sobiranistes, demanant-los altura de mires. Ell ha estat l'últim de marxar. Quan ja només quedaven quatre gats s'ha atansat a la premsa. L'indult, no l'espera, perquè no soluciona el conflicte de fons. Ell ho té molt clar.
A la imatge principal, conversa distesa dels principals dirigents d'ERC i Junts. / S. Alcàzar