Pocs minuts després de transcendir que el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat que va plantejar el TSJC contra dues normes que esquiven el 25% de castellà a les escoles catalanes, Òmnium Cultural ha anunciat que es personarà davant el tribunal de garanties per "defensar el dret de tothom a gaudir de l'escola en català". "Lluitarem per una escola sense exclusions", han manifestat des de l'entitat en una piulada. El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha denunciat que "els poders de l'Estat continuen fent d'activistes contra l'escola, la llengua i les institucions catalanes". Per tot plegat, Antich ha precisat que es personen com a part afectada i en defensa dels "alumnes i famílies del país" en aquesta causa: "És una intromissió a les aules ideològica i antidemocràtica". Així doncs, ho fan, sosté Xavier Antich, pel "dret de tothom a l'escola en català".
Aquest mateix dimecres, es coneixia que el ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat que havia presentat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el decret aprovat el 30 de maig que evita la imposició de quotes i percentatges d'ús de llengües a les escoles. Específicament, fa referència a la "inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l'ensenyament i l'ús de les llengües". La sala del TSJC que s'encarregava de l'execució de la sentència del 25% de castellà va elevar la qüestió al Tribunal Constitucional al·legant que tenia dubtes sobre la legalitat de la nova normativa, ja que no es garanteix l'oficialitat del castellà als centres. Des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya plantejaven que establir "la inaplicació" de percentatges en els projectes lingüístics als centres escolars dona "preferència" al català. Per a més inri, van elevar una qüestió d'inconstitucionalitat contra la llei sobre ús i aprenentatge de llengües oficials que, en paral·lel, es va aprovar al Parlament, a més del decret del Govern. Els partits polítics del PP, Cs i Vox van presentar abans aquest recurs d'inconstitucionalitat, admès a tràmit el setembre passat.
Legitimada en el debat
Òmnium, que té previst presentar l'escrit al TC aquesta setmana, defensarà davant el tribunal de garanties que ha de ser part en el debat sobre la inconstitucionalitat o no de la nova normativa als centres educatius, aprovat per una àmplia majoria parlamentària, en considerar-se part afectada i interessada. L’entitat cultural sosté que és part interessada com ja va exposar en el procediment que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va obrir per executar la seva sentència del 25% de castellà a petició de l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), malgrat no ser part inicialment (només ho eren l'Advocacia de l'Estat i la Generalitat) i acceptar-la. En l’execució, el TSJC va acceptar la representació de l’Assemblea per una Escola Bilingüe adduint que representava familiars d’escolars, a més de la defensa del castellà, però va rebutjar la personació Òmnium, malgrat que va certificar que representa a 42 socis amb fills en edat escolar, a més de la defensa de la llengua pròpia. L’entitat, que presideix Xavier Antich, va assegurar, el juliol passat, que si no s’admetia Òmnium com a part afectada suposa “una vulneració flagrant del dret a la tutela judicial efectiva, i en especial al dret d’audiència”, de l’entitat catalana i de les famílies, com ara també reivindicarà al TC.
En aquell cas, el tribunal va rebutjar Òmnium, així com l’Associació Plataforma per la Llengua-Col·lectiu l’Esbarzer, i el Sindicat Unió de Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya-Federació Sindical de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC-STEs), en assegurar que “defensen posicions genèriques”, la defensa de la llengua catalana i la inexecució de la sentència, quan —sosté— el que està en debat és l’aplicació de l’ús vehicular o no del castellà. L'execució del 25% de castellà va quedar aturada per la nova normativa de la Generalitat.
Incompatibilitat de la sentència amb el nou paquet legislatiu
En concret, va ser al juliol quan el TSJC va admetre que ja no podia aplicar la sentència que obligava a les escoles de Catalunya a impartir un mínim d'un 25% de les hores lectives en llengua castellana. Els jutges constataven la "impossibilitat" d'executar la sentència per entrar en contradicció amb el nou paquet legislatiu que havia aprovat tant el Govern com el Parlament, tot i que ja suggerien els seus dubtes "sobre la seva validesa per vicis d'inconstitucionalitat". Per això, es van dirigir al TC, donat que entenen que aquest nou model lingüístic "no permet reconstruir la posició del castellà en paral·lel a la del català sense incórrer en frau de llei". La incompatibilitat de les noves normes amb la sentència del 25%, asseveraven, és "completa perquè respon a un model diferent". És a dir, que per al TSJC no es garanteix prou que el castellà és llengua vehicular als centres catalans.