Òmnium Cultural ha presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) denunciant que justícia espanyola discrimina i exclou les entitats que defensen el català en la causa general del 25% a l’escola. L’entitat que presideix Xavier Antich ha pres aquesta decisió després que Tribunal Constitucional li denegués la possibilitat de ser part implicada en el judici que amenaça el conjunt d’escoles de Catalunya i que es troba actualment aturat pendent de la decisió del Tribunal Constitucional sobre la Llei i Decret llei del català a l’escola. En un comunicat, Òmnium explica que tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com el Tribunal Constitucional va efectuar una clara discriminació lingüística i una vulneració del dret al tracte igualitari quan van impedir que l’entitat pogués personar-se en la causa.
Greu perjudici
L’argument d’aquesta negativa va ser que la imposició del 25% del castellà no afecta l’ús del català a les aules ni té efectes sobre Òmnium ni els seus socis, però, en canvi, sí que van acceptar la personació d’entitats no representatives contràries a l’escola catalana, com són Asamblea por una Escuela Bilingüe o Hablamos Español, el que constitueix un greuge comparatiu. Òmnium ja va denunciar llavors el greu perjudici que suposava no poder defensar el model d’immersió lingüística des de la societat civil. És per això que Òmnium afirma que utilitzarà ““totes les eines legals, també a Europa, per evitar que siguin els tribunals i no la comunitat educativa, els que marquin el nostre model d'escola”.
“És insòlit i antidemocràtic el paper que està jugant de nou la justícia espanyola contra el català a l'escola, vulnerant el dret dels ciutadans a aprendre el català”, afirma Antich en el comunicat d’Òmnium, qui considera que “és surrealista”, tot i que puntualitza que “no ens sorprèn que la justícia espanyola consideri que la sentència del TSJC que imposa el 25% de castellà a les aules no afecta el català i, per tant, que tampoc afecta Òmnium Cultural”. I més, tenint en compte que “altres entitats fantasma de l’espanyolisme, que no són representatives, ni tenen res a veure amb l’educació, sí que se'ls permet ser part en la causa”, lamenta Antich”.
Els arguments dels tribunals
En la causa general del 25% a l’escola, el TSJC va impedir Òmnium personar-se amb dos vots particulars dels cinc magistrats que formaven el tribunal, qui es van oposar a la decisió argumentant que “és obvi que la major utilització vehicular o docent d’una llengua -en aquest cas el castellà- comporta necessàriament una correlativa disminució de les altres llengües vehiculars” i, per tant, que les entitats que treballen per la promoció del català a l’escola haurien de ser admeses com a part afectada en el judici, ja que en cas contrari, “es veuria amenaçat el dret a la tutela judicial efectiva i a la igualtat de tracte”. Ara, Òmnium eleva la seva demanda per discriminació lingüística al tribunal d’Estrasburg i denuncia que la justícia espanyola vulnera diversos articles del Conveni Europeu de Drets Humans. Entre aquests, el que fa referència a la discriminació per raó de llengua o la violació del Dret al procés equitable, afirma en el comunicat fet públic aquest divendres.
Implicació política i social del català a l’escola
Òmnium manté que l’execució de la sentència del 25% de castellà a les escoles catalanes té una clara implicació política i social, i lamenta que la justícia segueixi amenaçant l’escola catalana, “excloent les entitats representatives de la comunitat educativa i les favorables a aquest gran consens de país”, mentre que, per altra banda, premia i promociona aquelles que pretenen “trencar amb el model d’immersió lingüística, sense cap base pedagògica”, amb la pretensió “d’impedir que el conjunt de l’alumnat pugui estar plenament capacitat per comunicar-se en català”.
La causa del 25% en l’escola
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar una sentència el 17 de desembre del 2020 que ordenava que totes les escoles catalanes impartissin almenys un 25% de les hores lectives en castellà. Aquesta resolució es va produir arran d‟un recurs presentat per l‟Advocacia de l'Estat quan José Ignacio Wert del Partit Popular era ministre d‟Educació. La sentència va generar conseqüències i reaccions contràries per part de l’independentisme i el Govern. A l’inici del curs escolar d’aquest any, 24 escoles es van veure obligades a aplicar el 25% de castellà en alguna de les seves línies educatives. La Generalitat de Catalunya ha intentat protegir el model d’immersió lingüística en català a través de l’aprovació de decrets i lleis, però un dels decrets va ser suspès cautelarment pel TSJC en el mes de juliol, decisió que va recórrer el Govern. El Consell d’Europa ja es va pronunciar contra el 25% de castellà en les escoles de Catalunya el setembre d’aquest any.