El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha presentat la Sindicatura per l’Amnistia, una eina jurídica per tal que les 1.616 persones represaliades -que són les recomptades per l’entitat- es puguin acollir a la llei d’amnistia “sense demores ni argúcies ni el boicot de jutges”, malgrat que el govern espanyol continua sense publicar-la al BOE, després de la seva aprovació al Congrés dels Diputats. “La sindicatura té un triple objectiu: vigilar que es compleixi la llei; denunciar vulneracions i que sigui un espai de trobada de les defenses dels investigats”, ha explicat Antich, acompanyat de la vicepresidenta tercera de l’entitat i investigada per l’1-O, Marta Garsaball i de l’advocada, Laia Serra, aquest dilluns al Palau Robert, davant d'advocats defensors de diferents activistes. El president d’Òmnium ha fet una crida perquè totes les persones represaliades i els grups de suport comparteixin informació i dubtes per fer un seguiment acurat de la norma que ha de produir l’extinció penal, administrativa i comptable de totes les causes relacionades amb l’1-O.
“L’amnistia és una eina i l’objectiu és la llibertat”, ha manifestat Antich. El president d’Òmnium ha explicat que la Sindicatura de l’Amnistia pren el relleu de l’Antirepressiva, una eina creada per l’entitat i que amb la col·laboració d'altres entitats del país, va posar xifres al nombre de represaliats, que va arribar a més de 4.000 (alguns no van ser denunciats, al final, com els 700 alcaldes), i ara als 1.616.
La majoria, multes de la llei mordassa
De les dades d’Òmnium, dels 1616 amnistiables, 697 estarien encausades en processos penals i 919 en administratius per la llei mordassa. I de les causes administratives, 875 persones haurien ja estat sancionats, mentre que 34 excàrrecs del Govern estarien pendents del Tribunal de Comptes.
Una web per a dubtes i seguiment
“Som conscients que el poder judicial vol torpedinar la llei d’amnistia o endarrerir-la”, ha afirmat Marta Garsaball, i per això ha justificat la creació de la Sindicatura, de la qual tothom que vulgui informar del seu cas o tingui dubtes es pot adreçar a la web aministia.omnium.cat. “Es farà un seguiment diari”, ha assegurat. En la web, hi ha un apartat que és la bústia d'incidències, amb un formulari per indicar consultes o problemes. També s'han penjat models de sol·licituds per demanar el retorn de les sancions administratives o el tancament de la causa penal.
S'espera que els tribunals que posin més pegues a aplicar la llei d'amnistia siguin el Tribunal Suprem, que és qui marca criter per a tots i, i l'Audiència Nacional. Per exemple, els fiscals del Tribunal Suprem ja han fet públic que "la llei d'amnistia no és constitucional" i que, a parer seu, no s'hauria d'aixecar l'ordre de detenció del president a l'exili Carles Puigdemont.
"Cúpula judicial amb agenda pròpia"
Per la seva part, la penalista Laia Serra ha declarat que la llei d'amnistia “és un repte jurídic com a defensors” i ha destacat que "caldrà fer front a la cúpula judicial que té la seva pròpia agenda política”. L’advocada també ha fet una crida “a compartir recursos, com s’ha fet amb l’1-O en acusacions particulars i populars, perquè són litigis estratègics”. Per exemple, en la denúncia a agents de la policia espanyola que van pegar a votants l1-O.
Serra també ha recordat que “les persones individualment han patit un dolor i que cal rescabalar-les”. A l’acte, han assistit advocats que han portat causes penals contra els líders polítics i socials de l’1-O, com Jordi Pina, Àlex Solà i d’activistes, com la directora d'Irídia, Anaïs Franquesa i el penalista i ara diputat electe dels Comuns Sumar Andrés García Berrio, entre d'altres.
“El conflicte polític no ha acabat. No hi haurà resolució del conflicte fins que puguem exercir el dret a l’autodeterminació”, ha conclòs Antich, que ha denunciat que la no publicació de la llei d’amnistia és “responsabilitat de la Moncloa”.