Òmnium Cultural ha sortit aquest matí a valorar l'acord que van anunciar ahir PSC, ERC, Junts i els comuns en relació a la reforma de la llei del català per fer front a la imposició del Suprem d'un 25% del català a les aules. La resposta d'Òmnium ha arribat a través d'un comunicat de cinc punts, en què l'entitat evitar rebutjar el pacte entre els partits que ahir va aixecar una intensa polseguera, però reclama que "qualsevol acord en relació amb la llengua es consensuï en el marc del Pacte Nacional per la Llengua".

Els quatre grups van presentar una proposició de modificació de la Llei de Política Lingüística que defensa refermar el català com a llengua "normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge" però afegeix que també s'emprarà el castellà en l'ensenyament en els termes que fixi els projectes lingüístics de cada centre. L'anunci va desfermar una intensa polèmica arran del rebuig d'entitats en defensa de la llengua; l'oposició de la CUP, que va acusar els grups d'acabar amb la immersió; i el malestar dins del grup de Junts, que finalment va recular de l'acord. Malgrat l'allau de respostes que va provocar l'anunci de la reforma consensuada entre les quatre formacions, Òmnium havia mantingut el silenci fins avui.

Consens fonamental

En el comunicat que ha fet públic aquest matí, Òmnium subratlla que el català és la llengua vehicular a l’escola en el sistema educatiu de Catalunya i que la prioritat és “protegir i garantir el model d’escola catalana”, que compta amb amplis consensos. Reconeix que el consens de país és fonamental, però adverteix que no es pot forjar només en l’àmbit dels partits, sinó que cal traslladar-lo també a l’àmbit civil i de la comunitat educativa, aprofitant espais transversals com Somescola. Per aquesta raó, reclama traslladar l'acord al Pacte Nacional per la Llengua.

Avís a Cambray

L'entitat es compromet a continuar defensant als tribunals quan calgui el model d’escola catalana amb el català com a llengua vertebradora, però adverteix també que “el departament d’Educació ha de garantir que tots els centres tinguin normatives clares per blindar el model d’escola catalana, i els recursos perquè es garanteixin els seus projectes lingüístics”.

Finalment puntualitza que, “d’acord amb la realitat sociolingüística de cada entorn, l’escola ha d’estar oberta a conèixer i reconèixer totes les llengües i cultures de la comunitat educativa”.