Òmnium Cultural ha recollit 15.000 firmes per portar la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats. Aquest dissabte s'ha posat en marxa una nova campanya que porta per nom 'Amnistia, fem-nos lliures' que té com a objectiu "visibilitzar el clam transversal i unitari per l'amnistia i l'autodeterminació, com un dels grans consensos de país".
Durant tot aquest cap de setmana hi haurà un centenar de parades arreu del país per recollir signatures a favor d'una llei d'amnistia, l'endemà que el Parlament hagi aprovat instar el Congrés a elaborar-ne una. La campanya d'Òmnium s'allargarà fins el 15 de març que és quan en teoria els partits registren la llei al Congrés.
Sobre la llei
La llei ja va ser aprovada al Parlament amb el vot a favor dels independentistes i l'abstenció dels comuns. El següent pas serà la presentació d'una llei d'amnistia al Congrés de la mà dels tres partits i que està prevista pel pròxim 15 de març. Tanmateix, no es preveu que aquesta iniciativa tiri endavant a causa del rebuig del PSOE, a més del de PP, Vox i Cs.
El document es basa en la reivindicació de l'autodeterminació duts a terme des de l'1 de gener del 2013 i inclourà tant la consulta del 9-N i el referèndum de l'1-O com les protestes posteriors a la sentència del procés. La Llei reclama la posada en llibertat immediata dels presos polítics i l'extinció de tots els delictes, causes obertes i condemnes derivades d'aquests processos.
La Proposta de Llei Orgànica d'Amnistia i de resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol recull en l’article 1 que a partir de l'aprova del text “queden amnistiats tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que en fos el resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa efectuats des de l’1 de gener del 2013 fins al moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei”.
Tot parat a la justícia
En paral·lel, les famoses reformes dels delictes, com el de sedició, continuen totalment aturats. En el pla legislatiu del govern espanyol, aprovat després de la primera onada, hi apareixia: aprovar la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició abans que acabi l’any.
En les últimes setmanes, però, aquest compromís s’ha anat refredant i diluint cada cop més fins al punt que ara el ministre de Justícia diu que no té “cap data exacta” per a l’aprovació de la reforma del Codi Penal en Consell de Ministres, d’on passaria al seu debat parlamentari. Tampoc no ha volgut pronunciar-se sobre els possibles indults als presos polítics fins que no tinguin els informes damunt la taula del Consell de Ministres.