4.200 persones represaliades per l’Estat espanyol per defensar l’autodeterminació de Catalunya. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha anunciat, aquest dijous a la tarda, que els 2.850 represaliats des del 2017, que van anunciar fa dos anys, han augmentat fins a superar els 4.000 actualment, i en faran difussió en l'àmbit internacional a través d'un mapa digital, amb el nom de l’Antirepressiva. “Hem de mostrar la repressió de l’Estat espanyol al món perquè és el responsable de la vulneració de drets, des de l’executiu, el legislatiu, el policial i el mediàtic”, ha denunciat Antich, que ha afegit: “Volen que ens lamenten i ens quedem a casa; però nosaltres ho reivindiquem amb orgull i mostrem la nostra solidaritat antirepressiva.”
La presentació d’aquesta nova eina contra la repressió s’ha fet al pati de la presó Model de Barcelona, on Antich ha detallat que dels 4.200 represaliats: 1.639 són víctimes de violència policial; 1.432 persones investigades en processos penals, 1.200 persones afectades per processos administratius comptables, i sense oblidar “les 65 persones espiades per l’Estat Espanyol” a través del programari Pegasus, on Òmnium -segons precisa- compta a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que ha anat a l’acte, després de fer-se públic al matí que la fiscalia li demana 6 anys de presó i 21 anys d’inhabilitació a càrrec públic pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes i després de la seva intervenció a Junts, on ha assegurat que no dimitirà com a presidenta. En arribar, Borràs s’ha abraçat amb la seva antecessora, Carme Forcadell, i al final de l’acte també ha estat saludada per Antich.
Avui surt a la llum l'Antirepressiva❗
— Òmnium Cultural (@omnium) July 14, 2022
L'Estat espanyol no ha aturat la repressió i ja acumula 4.200 persones perseguides per defensar l'autodeterminació i la independència 💥
📲 Creem un nou espai digital de documentació i denúncia: https://t.co/T1UsCQRmZ0 pic.twitter.com/lyXXK8FPlO
“Impugnar l’engranatge”
La penalista Laia Serra ha iniciat l’acte amb unes precises reflexions de “com impugnar tot l’engranatge” d’aquesta repressió, que "es comença amb la via policial i té finalitats polítiques". Ha explicat l’aplicació d’“innovacions jurídiques”, com ara “prohibir als manifestants a anar a actes públics”, tal com es va imposar com a mesura cautelar a joves detinguts en les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes, l’octubre del 2019. “El 2021 es va obrir una nova etapa amb l’aparició de grups de suport i constants” contra persones represaliades, ha indicat Serra, així com les primeres resolucions de l ‘Audiència de Barcelona, de Girona i de la sala d’apel·lacions del TSJC que estan "parlant clar" i tombant les acusacions d’atemptat contra l’autoritat i de desordres públics, les quals no s’ha oblidat de dir que són processos que s’inicien amb “l’aval d’atestats policials”, i de canvis del Codi Penal, “aprovades pels partits”. Per Serra, “el nou repte per l’activisme serà combatre la repressió a les noves tecnologies”.
El testimoni dels represaliats
A l’acte, Marta Garsaball, Jou Carmelo i Òscar Campos han donat el seu testimoni de la repressió viscuda. Marta Garsaball ha explicat que és una de les persones que va ser investigada i ara processada per haver organitzat el Referèndum de l’1-O, quan era directora de serveis d’Afers Exteriors, en una causa iniciada pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona de forma secreta, el 2017. “És com El Procés de Kafka. Primer ho negava tot. Després, en veure els delictes i les possibles penes de presó, em vaig espantar. L’advocat no sap què passarà... I finalment vaig decidir assumir que soc una persona represaliada”, ha confessat Garsaball, i que el seu cas, com la de la resta de la trentena de processats, encara està pendent de judici, cinc anys després de les seves detencions i interrogatoris.
Jou Carmelo, amb ironia, ha assegurat: “La nostra policial i el nostre govern també ens persegueix per manifestar-nos” i ha denunciat que en el seu cas, com a altres manifestants, els Mossos d’Esquadra el van identificar per participar en altres protestes, i tenir enregistraments guardats. "Tenen carpetes nostres, i la darrera és acusar-me d'haver anat a un poble que ni he trepitjat”, ha manifestat.
Òscar Campos, de Girona, també ha detallat que a ell i als seus companys, Lluís, Sandra i Berta, els demanen 4 anys de presó a cada un d’ells i pagar 62.000 euros per una protesta en l’aniversari de l’1-O del 2018 a Girona. Campos també ha denunciat "els atestats fets per la brigada d’informació dels Mossos" i ha demanat unitat, “sense motius electorals” i que “sigui veritat que quan ens jutgen a una, ens jutgen a totes”.
El president d’Òmnium ha tancat l’acte, tot assegurant que l’entitat cultural, a més de defensa r el català, “ha de denunciar al món la repressió de l’Estat espanyol”. “Òmnium mostra la seva solidaritat antirepressiva, compartint fronts estratègics i de mobilització”, ha conclòs Xavier Antich.