La suposada trama russa, que des del 2017 és vinculada a l’independentisme català, s’intenta ressuscitar ara als jutjats a partir "d'informacions periodístiques", recentment publicades, però sense que aportin indicis nous. En concret, els dos agents de la policia espanyola personats com a acusació en la causa de Tsunami Democràtic a l’Audiència Nacional han demanat al jutge Manuel García-Castellón que reclami a la Comissaria General d’Informació de la Policia els informes sobre espies russos que haurien estat a Barcelona i a l’Estat espanyol entre els anys 2014 i 2019, “tal com consta en les notícies” que adjunta. El seu advocat, Josep Maria Fuster-Fabra, admet que “no ha trobat en el sumari de Tsunami” aquests informes sobre “espies russos experts en els sabotatges i assassinats” i que si existeixen, que la policia els aportin, malgrat que a la causa de Tsunami no s’investiga cap ingerència russa.
El jutge del cas Volhov, Joaquín Aguirre —que sí que investiga una trobada d’uns russos amb el president Carles Puigdemont—, s’ha afegit a la petició d’aquests suposats informes. El magistrat ha dictat un exhort, datat del 21 de febrer passat, en el qual demana al seu col·lega García-Castellón el “testimoni de certs informes policials que hi ha en el seu jutjat sobre la presència de determinats agents dels serveis secrets russos a Espanya, segons es desprèn d’algunes informacions periodístiques,” ja que indica que “podrien ser d’utilitat” en la causa que porta a Barcelona des del 2020. És a dir, els informes policials, per ara, no existeixen en cap procediment judicial, només en notícies.
Informe de retalls de premsa
El cert és que el titular del jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional va obrir una investigació secreta (sumari 86/19) sobre suposats vincles d’una trama russa amb el procés d’independència de Catalunya el novembre de 2019 i la va arxivar el juliol de 2020, segons va avançar Eldiario.es el 2021. Precisament, l’informe va ser fet per la Comissaria General d’Informació de la Policia, datat el 28 d’octubre de 2019, i demanava actuacions, a partir de les dades donades per un confident. El fiscal Anticorrupció, Miguel Ángel Carballo, va criticar la investigació policial perquè assegurava que era farcida de “retalls de premsa” i el magistrat García-Castellón la va arxivar de forma secreta. És aquest informe “prospectiu”, en paraules del fiscal, que es vol fer reviure ara?
Aquesta petició dels agents del CNP recorda la tàctica que va usar la policia patriòtica del PP amb l'aportació d'informes apòcrifs a processos judicials, tal com ha documentat recentment ElNacional.cat en els Papers secrets de l'operació Catalunya.
Trama russa
El jutge García-Castellón, que va reclamar la investigació de Tsunami feta pel jutge Aguirre, ara no voldria saber res de la suposada trama russa del cas Volhov, segons fonts judicials, malgrat que el delicte d’alta traïció que s’insinua en la darrera interlocutòria del jutge de Barcelona és competència de l’Audiència Nacional.
Amb tot, els magistrats García-Castellón i Aguirre investiguen, en els casos Tsunami i Volhov, fets connexos i a les mateixes persones. L’exemple més clar és l’informàtic Jaume Cabaní, que va treballar per a Waterloo. Tots dos magistrats han fet comissions rogatòries per descobrir un compte que va obrir a Suïssa, i per això, el jutge Aguirre, a més de demanar al seu homòleg el suposat informe policial, també li demana les respostes de les comissions rogatòries d’Alemanya i Anglaterra sobre Cabaní.
Intel·ligència de la Unió Europea
Paral·lelament als procediments penals, de forma sobtada, aquest dilluns, El País ha publicat que la intel·ligència de la Unió Europea (és a dir, INTCEN) va fer un informe sobre l’intent d’ingerència dels serveis russos a Catalunya. Aquesta és una informació que va publicar el New York Times el setembre de 2021. Josep Borrell, alt representant de la UE per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, va assegurar que aquesta informació no sortia del servei INTCEN. Albano-Dante Fachín ho recorda en un vídeo d’Octubre.cat, i explica que la resposta va ser donada mesos després de ser requerida pels diputats de Junts, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. El periodista i exdiputat conclou que intenta aclarir aquesta nova notícia, però que per ara, sembla “fake”, com les anteriors que han vinculat l’independentisme català amb el Kremlin.
La ingerència russa a les xarxes socials per desestabilitzar els països de la Unió Europea és cíclicament denunciat. Per ara, no s’ha trobat cap bot en suport a la independència de Catalunya a les xarxes, malgrat que es va apuntar pel suport públic que va donar l’activista d’internet Julian Assange a l'1-O.
Noms de russos
Va ser el diari El País el que va desvelar fa tres anys que Denís Serguéiev (amb el nom en clau de Sergei Fedotov), general del servei exterior de la intel·ligència militar russa, havia estat a Barcelona, tot i que hi ha informacions que indiquen que el seu destí era Suïssa. Distints diaris espanyols, en coordinació amb altres d’europeus, han reviscut recentment aquest nom i d’altres, ja avançat pel col·lectiu d'investigadors Bellingcat.
En el cas Volhov, el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona investiga la relació d’uns russos amb el president Puigdemont, dels quals no hi ha, per ara, cap vincle amb els espies russos que han estat a l’Estat espanyol i que cíclicament surten en alguns mitjans de comunicació. Elsa Artadi va declarar com a testimoni el maig de 2022, al magistrat Joaquín Aguirre, que certament per encàrrec del president Puigdemont es va entrevistar amb uns russos que portava Víctor Terradellas, exdirigents de Convergència i imputat en el cas Volhov. Artadi va assegurar que volien parlar de criptomonedes, però que “tot era difús”.
Davant les notícies, des de l’oficina del president Puigdemont es va confirmar que va mantenir una reunió la vigília del 27 d’octubre a la Casa dels Canonges, a petició de Terradellas, amb uns ciutadans russos, com havia fet amb altres autoritats i sense arribar a cap compromís. El Periódico va revelar que en la segona reunió va participar Nikolay Sadavnikov, a qui atribueix vincles amb el ministeri d'Exteriors rus i amb una empresa de Panamà, i també Sergey Motin, del qual explica que va deixar sense pagar un tractament a una clínica de Barcelona i posteriorment va morir de càncer. A la reunió, també hi era Jordi Sardà Bonvehí, que va estar implicat en una suposada estafa sobre venda de gas a Ucraïna.
Des de les declaracions judicials del 2022, res més s’ha avançat en la investigació del cas Volhov, de la qual el jutge recentment ha prorrogat sis mesos més la investigació a la cerca de més russos.
Paral·lelament, el jutge Aguirre ha iniciat la tramitació de la seva recusació presentada per l’advocat Gonzalo Boye, en nom Josep Lluís Alay, director de l’Oficina del president Puigdemont i també imputat en el cas Volhov, per haver donat una entrevista en una televisió alemanya sobre aquesta investigació oberta.
Parlament Europeu
El Parlament Europeu, preocupat per les ingerències russes i les seves campanyes de desinformació en l'àmbit mundial, no ha estat aliè a aquestes investigacions. Els diputats del PP i de Ciutadans han promogut que la cambra demani, aquest febrer, a les autoritats judicials espanyoles que investiguin “suposades connexions” de l’independentisme català amb el Kremlin. Res s'ha provat. Des del 2017.