Més accions. El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides (ONU) ha admès a tràmit la demanda presentada l'abril del 2021 per l'exvicepresident del Parlament Josep Costa (Junts) contra l’estat espanyol, perquè va rebre "amenaces” del Tribunal Constitucional (TC) i del mateix govern espanyol com a membre de la Mesa del Parlament perquè impedís la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, el gener del 2018. El comitè ha obert ara un període de mig any perquè l’Estat presenti les seves al·legacions als fets denunciats.
En la demanda, de 16 planes, Costa detalla que com a membre de la Mesa del Parlament va rebre amenaces, fins i tot de presó, per part del govern espanyol i del TC, “amb el propòsit de canviar la voluntat de la majoria del Parlament”. Així mateix, assenyalava que repetint aquesta estratègia l’Estat va aconseguir de bloquejar durant molt de temps la investidura d’un nou president després de l’aplicació de l’article 155. I conclou: “El Tribunal Constitucional va emetre mesures provisionals que imposaven obligacions als diputats de la Mesa del Parlament sobre la interpretació del reglament”, fet —sosté— que “vulnera el principi de separació de poders, violava l'autonomia del Parlament, era contrària a la no responsabilitat dels diputats al Parlament, i va infringir els drets polítics dels diputats al Parlament i dels votants”.
La vulneració de drets
“Espanya és culpable d’haver violat les seves obligacions envers els tractats internacionals per haver imposat restriccions desproporcionades i injustificades sobre l’exercici dels drets polítics protegits per la Declaració Universal dels Drets Humans i pel Conveni Internacional pels Drets Civils i Polítics”, afirma Costa a la demanda. I conclou que l’acció de l’estat espanyol equival a violacions dels articles 21 de la UDHR, que prohibeix la discriminació per raó de nacionalitat, i 25 de la ICCPR, del dret de tot ciutadà a la participació en la vida política, amb relació a la llibertat d’expressió i d’associació.
Costa va explicar que la demanda forma part d’una estratègia més àmplia de la batalla internacional per defensar els drets de l’independentisme en general contra els excessos de l’estat espanyol, i dels membres de la Mesa en particular. “La reforma del TC del 2015 va contra Catalunya i s’ha exercit només contra Catalunya, i, per tant, hi ha un dret constitucional de l’enemic”, va declarar Costa l'any passat.
En el front internacional, Costa, conjuntament amb l’exsecretari de la Mesa i actual secretari de l’Administració de Justícia Eusebi Campdepadrós, també ha presentat un recurs al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) contra la querella que va rebre la Mesa per haver tramitat resolucions per l’autodeterminació i contra el rei Felip VI, el 2019.
El judici a la Mesa
Precisament, la setmana passada el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre apartar del judici contra els membres de la segona Mesa sobiranista el seu president, el magistrat Jesús María Barrientos, en acceptar la recusació feta per Costa, i a la qual es van afegir els altres tres processats per desobediència al TC. Amb la recusació, el judici previst per a la setmana vinent s’ha ajornat fins a finals d’octubre. Costa ja va anunciar que no hi pensava anar pas. La Fiscalia demana per a tots ells penes d’inhabilitació a càrrec públic, per només permetre el debat de resolucions.
Els membres sobiranistes de la primera Mesa del Parlament van ser condemnats a inhabilitació per permetre el debat i l’aprovació de les lleis de transitorietat jurídica i del referèndum. La seva presidenta, Carme Forcadell, va ser condemnada a presó i després de tres anys tancanda, va ser indultada l’estiu passat, com els altres vuit presos polítics.