Espanya haurà de passar dimecres vinent a Ginebra l'examen que cada cinc anys planteja les Nacions Unides als estats membres del Consell de Drets Humans. Es tracta de l'Examen Periòdic Universal que analitza l'actuació de cada estat en matèria de drets humans. Al darrer examen, el febrer del 2020, l'estat espanyol ja es va veure obligat a donar explicacions sobre la violència policial de l'1-O i sobre el respecte a la llibertat d'expressió i reunió. Aquest cop, de nou, l'informe de l'Oficina de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans insisteix en la necessitat de castigar la violència policial de l'1-O, i alerta contra la persecució dels independentistes, les restriccions que pateixen els membres de la "minoria catalana" o la discriminació del català. L'informe recull també la preocupació per la necessitat de garantir la independència judicial o pel fet que Espanya no investigui les desaparicions durant la dictadura, així com la situació dels menors migrants no acompanyats o el racisme, entre d'altres qüestions.
L'examen consta de tres parts: un informe elaborat per l'Estat, de 26 pàgines, en què es fa repàs de la situació dels drets humans i del seguiment de les recomanacions del darrer examen; un informe de 15 pàgines amb la informació preparada per l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans; i el resum de les comunicacions presentades per diferents entitats en el marc de l'examen. En aquest darrer document hi figuren les comunicacions enviades a les Nacions Unides per part d'entitats com Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana, que fan referència a la persecució contra l'independentisme, l'aplicació inadequada de l'amnistia i els obstacles judicials en l'execució d'aquesta llei, però també a qüestions com la dificultat d'accés a l'habitatge.
Minoria catalana
També la recopilació d'informació presentada per l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans assenyala qüestions vinculades a la resposta de l'Estat al procés independentistes. Així, en el capítol dedicat a Justícia i estat de dret, es recull la preocupació del comitè contra la tortura "per la lentitud de les investigacions" en l'enjudiciament de 45 agents de la policia espanyola assenyalats per l'actuació violenta durant el referèndum de l'1-O. En aquest punt s'exigeix investigacions ràpides i imparcials, amb càstigs adequats i reparacions a les víctimes.
En el capítol de llibertats fonamentals i participació en la vida pública, es recull la preocupació "per la ingerència en els drets humans de dirigents catalans i altres activistes de minories a l'hora de mantenir i expressar lliurement les seves opinions, reunir-se pacíficament i participar en associacions". "El Relator Especial sobre qüestions de les minories va secundar la preocupació per les restriccions imposades a figures polítiques i a manifestants pertanyents a la minoria catalana així com per les acusacions penals formulades en la seva contra, amb els consegüents judicis i sentències dictades", afegeix l'informe en què s'atribueix les acusacions penals contra els líders independentistes a l'intent de "coaccionar-los" per les seves opinions polítiques.
El text de l'Alt Comissionat no parlar de la llei d'amnistia, però sí que assenyala la recomanació del relator sobre la necessitat que en les causes obertes contra independentistes Espanya compleixi amb "el principi de legalitat i certesa respecte dels delictes la definició i interpretació dels quals pogués contravenir les normes internacionals de drets humans". Igualment, denuncia la persecució als dirigents i activistes catalans amb els programaris espia Pegasus i Candiru, i adverteix que "els dirigents catalans i altres activistes de minories tenien dret a la vida privada i a la privacitat de la correspondència, així com a ser tractats en igualtat de condicions davant la llei".
Discurs d'odi
La llengua apareix també com una altra de les preocupacions destacades de l'informe de l'Alt Comissionat, que reclama a Espanya que vetlli per l'ús del català a l'administració de justícia, a més de reclamar estudiar la repercussió dels diferents models educatius en l'ús de les llengües cooficials de l'Estat. Així mateix, recull el parer del relator especial sobre qüestions de minories, que va recomanar "emprendre una revisió exhaustiva dels llibres de text escolars per incorporar-hi exposicions més inclusives i positives de la diversitat del país".
En el capítol de minories, i vinculat amb el referèndum del 2017, es recull informació sobre "l'augment del discurs d'odi i d'actes d'agressió contra membres de la minoria catalana i altres minories nacionals, per la qual cosa l'Alt Comissionat recomana aprovar una llei integral de lluita contra el racisme, la discriminació i altres formes d'intolerància.
Justícia independent
En un àmbit més general, l'informe de l'Alt Comissionat dedica un toc d'atenció a la necessitat a Espanya d'una justícia imparcial i independent, que vincula directament al funcionament del Consell General del Poder Judicial, i insisteix en els retrets a l'Estat espanyol pel fet que encara no s'hagin investigat les violacions de drets humans ocorregudes durant la dictadura franquista, les quals, recorda, es mantenen silenciades per la llei d'amnistia de 1977. La no reparació de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura figura també entre les preocupacions assenyalades per les comunicacions que l'ONU ha rebut per part d'entitats.
L'informe fa també repàs de la situació a l'Estat espanyol de drets fonamentals com el dret a la salut i l'educació, o la cura dels infants, i mostra la preocupació del relator sobre el tracte que reben els migrants menors no acompanyats o episodis concrets com la resposta de la policia espanyola davant l'intent d'entrada massiva de migrants el juny del 2022 per Melilla.