Gairebé quatre anys després, el Comitè de Drets Humans de l'ONU ha publicat la seva decisió sobre la demanda plantejada el 18 de desembre de 2018 per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull contra Espanya. Ara, el Comitè considera que l'Estat va vulnerar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 en suspendre'ls del seu càrrec com a diputats al Parlament. Aquesta decisió representa "una nova constatació que la repressió política de l'independentisme català per part de l'estat espanyol ha vulnerat greument els drets humans, en aquest cas, drets polítics essencials en una democràcia", segons han destacat ERC i Junts en els seus respectius comunicats. 

 

Junqueras, Romeva, Rull i Turull van presentar una denúncia individual davant el Comitè el 18 desembre de 2018. Tots quatre van participar activament en la campanya per la independència de Catalunya, que va culminar amb el referèndum de l'1 d'Octubre de 2017. Abans que el govern espanyol de Mariano Rajoy dissolgués el govern del president Puigdemont el 27 d'octubre del 2017, eren membres del govern de la Generalitat.

Des del 30 d'octubre de 2017 estaven sent investigats per un delicte de rebel·lió violenta per l'1-O i van ingressar en presó preventiva el 2 de novembre d'aquell mateix any, fins que el Tribunal Suprem els va condemnar a penes de presó d'entre 9 a 13 anys el 14 d'octubre del 2019. El juny de 2020 van sortir de la presó juntament amb la resta de presos polítics després d'un indult condicional del govern espanyol.

Reaccions dels afectats per la decisió de l'ONU

Jordi Turull, secretari general de Junts per Catalunya, ha estat dels primers a reaccionar a aquesta notícia, per la qual s'ha mostrat satisfet: "Molt content d’aquesta nova victòria internacional de l’independentisme vers l’Estat espanyol i els seus repressors amb toga", ha escrit en una piulada, agraint la feina dels seus advocats i fent una crida a la independència. 

Encara més contundent ha estat el president Puigdemont: "Una altra bufetada des de Nacions Unides a la cara de l'Estat espanyol per la violació de drets polítics dels nostres representants. Els responsables d'aquella violació no poden donar lliçons de democràcia i haurien d'assumir responsabilitats. Van fer un cop a la democràcia", ha piulat davant la notícia.

Precedent del 2019 

Des de l'ONU ja s'havien posicionat sobre aquest conflicte. La presó preventiva va ser declarada arbitrària per part del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària el 2019. Un any després, es va establir que Espanya no va complir les decisions i ni els va alliberar ni reparar per la vulneració de drets, tal com exigien les decisions de 2019.

L'informe del 2019 va ser una iniciativa de l'advocat britànic expert en dret internacional i drets humans Ben Emmerson. El febrer del 2018 ja va demanar al grup de treball que confirmés o no si la situació de presó preventiva vulnerava drets fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquell escrit constava de 19 pàgines i estava signat pel president relator d'aquest grup de l'ONU, José Antonio Guevara Bermúdez.