Més agents agressors de l’1-O imputats. El titular del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona ha acceptat citar com a investigats onze nous agents de la policia espanyola, acusats d’agredir votants en centres de Barcelona durant la celebració del Referèndum d’Autodeterminació de Barcelona del 2017. El gener passat, les entitats Òmnium, Irídia i l’ANC, com a acusacions populars en la causa, van demanar 37 noves imputacions després d’aportar un exhaustiu informe amb imatges, on asseguren que s’identifiquen fins a 468 accions policials desproporcionades en 16 escoles de Barcelona. I per això, sol·licitaven 37 noves imputacions d’agents de la policia espanyola: 24 serien noves imputacions i 13 serien ampliacions, és a dir, d’agents que ja són investigats per altres accions. Actualment, hi ha una cinquantena d’agents imputats. I, ara el jutge ha acceptat ampliar la investigació contra onze dels 37 nous agents perquè se'ls veuen donant cops de puny o amb el bastó policial al cap de votants, mentre descarta els casos, on els agents arrosseguen o empenten ciutadans, en considerar que “no és una actuació desproporcionada” per complir l'ordre judicial del TSJC de no permetre la votació, tot i que sense alterar la convivència, matisava la magistrada Mercedes Armas.
La investigació de les càrregues policials de l’1-O a Barcelona ja estava a punt de tancar-se, i les tres entitats van indicar que calia ampliar les acusacions a més agents, ja que en els vídeos analitzats s’hi observen “cops de puny, empentes amb força, obstrucció de les vies respiratòries, escanyaments o puntades de peu”, entre d’altres. De les 37 agents, quatre d’ells són caps de grup. Òmnium, Irídia i l’ANC, personades com a acusacions populars, van tornar a denunciar que “estan suplint el paper que hauria de fer la fiscalia en defensa dels drets fonamentals vulnerats a la ciutadania”. A més de les entitats, també hi ha persones ferides personades.
Cops de puny i de porra
En la resolució, el magistrat Francesc Miralles detalla escola per escola, els agents que considera que cal citar com a investigats i els que no, a partir dels nous vídeos aportats. Per exemple, a l’IES Pau Claris accepta imputar quatre dels nou agents sol·licitats. I, en un cas afirma: “Sí que procedeix la declaració com a investigat d’aquest agent, ja que se’l veu donant una clara puntada de peu de forma intencionada a una persona que està a terra”. En el cas de les Escoles Pies, també acorda que se citi com a investigat un altre agent que li dona una puntada al peu a una persona que està de genolls a terra. També decideix imputar a un segon agent en la mateixa escola perquè en el vídeo apareix “donant cops de puny a la cara d’una persona i l'empenta després”.
En l’escola Dolors Monserdà, el jutge accepta investigar dos agents i altres dos els descarta. “En les imatges es veuen els funcionaris usant la defensa policial en clara desproporció en el que allà succeïa”, afirma el magistrat, que detalla, que un agent l’usa contra un senyor “que no ofereix resistència al desallotjament” i el segon agent l’usa contra un senyor “quan li recrimina l’actuació policial. “L’ús de la defensa en tots dos casos és innecessari i desproporcionat”, sosté el jutge Miralles. A l’escola Víctor Català, el jutge també acorda a imputació d’un agent, que en el vídeo es veu com agafa per darrere una persona, la tira a terra i un cop allà la pega de diverses maneres, “sense que s’arribi a comprendre la necessitat de tal actuació”. Hi afegeix que també podrà respondre pel fet de trepitjar “intencionadament” la mà d’una persona que està asseguda a terra. Finalment, a l’escola Àgora, el jutge acorda imputar l’agent que està en una posició elevada i “utilitza clarament la defensa policial pegant en el cap d’una o dues persones que estan a sota d’ell”. Un dels afectats és un dels denunciants, que va necessitar set punts de sutura i pateix seqüeles estètiques per aquest fet.
En el judici contra els líders polítics catalans en el Suprem, tots els governants del PP es van espolsar responsabilitats sobre el dispositiu policial per aturar les votacions i sobre qui va autoritzar les càrregues policials l'1-O contra la ciutadania.