"Són ells qui van posar-ho sobre la taula, no nosaltres", comenta un pes pesant d'Esquerra Republicana sobre el grau de solidesa que cal donar a l'aposta d'un govern de Pere Aragonès sense Junts per Catalunya, amb una minsa minoria de 33 diputats. Dilluns de la setmana passada els republicans van elevar el to, anunciant un ultimàtum que expira aquest dissabte 1 de maig. Les conseqüències que el venciment d'aquest termini tindrà sobre la negociació les faran públiques dilluns, però fonts del partit donen per descomptat que hauran de seguir asseguts a la taula amb Junts. "L'alternativa també passa per ells".
Entendre's amb el PSC és una línia vermella que ERC té clar que no traspassarà. El fantasma del tripartit va ser un dels dards de campanya que van utilitzar els junters per desgastar-los, per bé que Aragonès i la resta de dirigents republicans van atipar-se en desmentir-ho. Mantenir la promesa de campanya deixa ERC sense més capacitat de maniobra que lligar la investidura amb els socis independentistes.
Per bé que la cimera de Lledoners va ser un punt d'inflexió, les posicions estan encara massa allunyades com per tancar res el cap de setmana, però l'equip negociador republicà pressiona per escenificar, com a mínim, un principi d'acord abans de dilluns. De moment, esperen la resposta a la proposta de disseny del nou govern que els va traslladar Aragonès en persona. Mentrestant, els comuns s'ofereixen, però els seus 8 diputats seguirien sent inútils sense Junts o el PSC.
Aragonès, Artadi, Jové i Rius sortint de Lledoners. / Eva Peray
Coalició en diferit
Queden tres setmanes i mitja abans no s'activi -automàticament- el botó vermell de la repetició electoral, el 26 de maig. Albirant el precipici, els republicans intentaran imprimir un cop de volant a la negociació. Si fins ara les converses es basaven en l'objectiu de repetir la coalició, a partir de dilluns la possibilitat de governar en solitari passarà de ser una especulació a una proposta ferma. La cúpula d'ERC ho defineix com "un altre format".
Es tractaria d'abordar -ja oficialment- la viabilitat d'un acord d'estabilitat amb Junts que garantís que Aragonès arribi a la presidència i, en la mesura del possible, blindés els primers pressupostos del govern. En aquest cas, es deixaria oberta la possibilitat que Junts se sumés al govern amb la legislatura ja en marxa, quan hagués passat el temps suficient per acabar de madurar l'acord definitiu sobre el full de ruta independentista. Una mena de coalició en diferit. Bàsicament com s'ha fet amb la CUP. "Tenim gent per totes les conselleries", asseguren. Això sí, en paral·lel admeten que construir un govern sòlid suportat només amb 33 diputats al Parlament seria una operació d'alt risc.
Fonts d'ERC confien que Junts s'avingui a pactar abans de repetir eleccions perquè, segons apunten, els trackings interns que els arriben indiquen una forta davallada del partit de Puigdemont. Això i la dilapidació del 52% de vots independentistes.
Qui porta la batuta
Fa dos mesos i mig que els dos grans partits de l'independentisme -que cohabiten encara al govern en funcions- proven d'alliberar-se de la motxilla de recels del passat i fer convergir les respectives propostes estratègiques per avançar cap a la República. Aquí hi ha el nucli del desacord.
Com a força guanyadora dins l'independentisme, ERC té via lliure per explorar la seva aposta per la taula de diàleg. Junts s'hi resigna, de fet s'hi haurà d'asseure a desgrat si acaba entrant al govern. Per això pressiona per clarificar què passarà si es constata el fracàs de la negociació amb l'Estat. En aquest punt es multiplica la distància. Mentre el partit liderat per Jordi Sànchez planteja que la batuta del procés es dugui des de fora del govern, ERC no està disposada a acceptar que hi hagi cap òrgan amb poder de decisió per sobre del -futur- president Aragonès.
Sigui com sigui, els de Junqueras admeten que la seva prioritat és i serà tornar a compartir govern amb Junts. Malgrat les turbulències. Malgrat que les temptacions de formalitzar el divorci siguin recurrents entre molts dels seus dirigents. Per si de cas, tenen a punt els noms per omplir els buits que deixaria Junts a les 14 conselleries que ha projectat Aragonès. Si més no, a les capes superiors.
A la imatge principal, Aragonès ocupa encara l'escó del vicepresident. / EFE