Catalunya no haurà de repetir les eleccions del passat 14 de febrer, llevat d'una majúscula sorpresa d'última hora. Aquesta certesa és, per ara, l'únic element estabilitzador de la turbulenta situació política catalana. Amb el compromís de Junts per Catalunya que no empenyerà el país cap a uns nous comicis, Esquerra Republicana calibra fins a quin punt els últims moviments de Junts responen a un joc estratègic, a un farol, per forçar la negociació. En paral·lel, els republicans estudien quina és la millor sortida per garantir no només que Pere Aragonès esdevingui president, sinó que el seu govern sobrevisqui els quatre anys que hauria de durar, cosa que no passa des de 2006. Cada dia que passa la negociació sembla més embolicada i en les últimes hores ha anat prenent força la possibilitat que Junts es quedi a l'oposició després de votar a favor d'investir Aragonès. 

Superat el mal tràngol dels dos intents fallits de la setmana passada, durant els dies de Setmana Santa han seguit els contactes i l'intercanvi de propostes entre els dos principals partits independentistes, però les converses no han desencallat res encara. Al contrari. La situació 53 dies després dels comicis i a 50 per la data límit que aboqui els catalans novament a les urnes sembla haver-se complicat. Si fa uns dies la majoria d'implicats en les converses apuntaven a un acord abans de Sant Jordi, ara ningú gosa mullar-se. 

L'opció d'entregar la Generalitat a ERC i quedar-se fora de Palau l'han verbalitzada Jordi Sànchez, Elsa Artadi i Laura Borràs. Les seves declaracions han fet aflorar en públic el que fins ara dirigents d'ERC admetien en converses privades, que si cal governaran sense Junts. La realitat és que són diversos els dirigents d'ERC temptats de no repetir la tortuosa aliança amb l'espai de Puigdemont, però que això pugui passar no està a les seves mans tot i haver quedat per davant. I és que el pas previ perquè ERC pugui formar govern és investir abans Aragonès i, perquè això succeeixi, és imprescindible comptar amb la complicitat dels junters. L'alternativa seria el suport extern dels 33 diputats socialistes, però aquesta possibilitat es dóna per descartada. 

Des de la mateixa nit electoral, ERC ha defensat la creació d'un govern "fort i estable" que integrés la CUP, Junts i els comuns. Una aposta que naixia morta d'entrada, pels vetos creuats dels dos últims. Jèssica Albiach manté la mà estesa a Aragonès, sempre que Puigdemont i companyia caiguin de l'equació. Si finalment queden fora de l'executiu, ECP podria moure fitxa. 

L'acord amb la CUP no es toca

Mentrestant, la CUP s'ha convertit, lluny del que havia passat en anteriors legislatures, en el soci estable. Precisament l'acord que els cupaires van segellar amb ERC ha estat un dels factors que han enterbolit les converses amb Junts, a qui ha molestat que els republicans fessin via amb els anticapitalistes sense esperar-los, convertint la negociació en un pressing Junts. Fonts d'ERC apunten a ElNacional.cat que ja van advertir Junts que els contactes amb la CUP estaven encarrilats i ara avisen que no tenen intenció de retocar el document de setze pàgines subscrit entre els dos partits per encabir-hi Junts, que qüestiona la viabilitat d'alguns dels punts inclosos. 

De la seva banda, la CUP no descarta entrar al Govern, per primera vegada a la història. Seria un cop engegada la legislatura, i havent comprovat que ERC va complint els compromisos adquirits en el pacte per investir Aragonès. 

Si ens fixem en l'aritmètica, l'única opció perquè el govern d'Aragonès comptés amb una sòlida majoria al Parlament seria integrar Junts i la CUP. D'aquesta manera sumarien 74 escons. Només amb Junts en tindrien 65, a tres de la majoria absoluta. I amb la CUP, 42, els únics que de moment han votat a favor de la investidura. En aquest últim cas necessitarien garantir-se un soci extern que només podria ser Junts -o el PSC-. És el que va fer Artur Mas amb ERC l'any 2012. Junqueras li va fer de puntal des de fora de l'executiu. 

L'impacte Cuevillas

Per si l'escenari no fos prou complicat, a la malmesa relació entre els fins ara socis de govern se li ha obert un nou front arran del cessament de Jaume-Alonso Cuevillas com a secretari segon de la Mesa del Parlament. Les declaracions de l'advocat qüestionant les nombroses iniciatives simbòliques que l'independentisme va aprovar al Parlament durant la passada legislatura, amb conseqüències penals per als membres de la Mesa, li han costat el càrrec. Junts l'ha rellevat i pretén situar-hi una altra de les seves diputades, Aurora Madaula, de l'ala dura del partit, la que defensa la confrontació sense pal·liatius. 

Els comuns han ensumat la sang i volen aprofitar l'escletxa per intentar desestabilitzar l'aliança que ERC, Junts i la CUP van tancar per la Mesa del Parlament in extremis i que penja d'un fil des del dia que va néixer. Per això han proposat un candidat alternatiu, Lucas Ferro.

La marxa de Cuevillas impacta en les negociacions no només perquè cal tornar a votar en un ple qui el substitueix -i aquí ERC té la clau entre Junts o comuns- sinó pel contingut de les seves paraules. Les declaracions de qui va ser advocat de Puigdemont casen en certa manera amb el discurs de Junqueras i Rovira, que conviden a desobeir només quan sigui per avançar de manera concreta cap a la República, evitant gesticulacions estèrils. 

A la imatge principal, Pere Aragonès al Pati dels Tarongers. / Rubén Moreno