Junts pel Sí, Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) i la CUP han demanat de manera conjunta la dimissió del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, així com també de la vicepresidenta, Soraya Saénz de Santamaría, i tots els membres de l'Executiu espanyol que tenien coneixement sobre l'existència de l'Operació Catalunya, la suposada trama que l'Estat va portar a terme per frenar enemics polítics.

Després de més de tres mesos, la Comissió d'Investigació sobre l'Operació Catalunya ha acabat aquest dimarts els seus treballs amb l'aprovació per unanimitat de les conclusions de Junts pel Sí, CSQP i la CUP. En aquestes es reconeix l'existència de l'Operació Catalunya i es responsabilitza directament a l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz que "va actuar amb el coneixement i aprovació del president del Govern espanyol i la connivència d'altres membres del Govern com la vicepresidenta o el cap de Gabinet de presidència, Jorge Moragas".

Per aquest motiu, la comissió ha demanat l'assumpció de responsabilitats polítiques i la dimissió de tots els membres del Govern espanyol que tenien coneixement sobre l'Operació Catalunya. "És indigne que Jorge Fernández Díaz continuï exercint de diputat al Congrés", ha criticat el diputat de Junts pel Sí Lluís Guinó, que també ha destacat el paper de l'expresidenta del PP català Alícia Sánchez-Camacho en l'operació. 

Les conclusions, a la Fiscalia

A més de les responsabilitats polítiques, els grups també han acordat portar les conclusions de la comissió a la Fiscalia. "L'Operació Catalunya ha estat una acció delictiva que mereix el tracte de la Fiscalia i estudiarem a fons l'interposició de querelles", ha manifestat Guinó. CSQP i la CUP també han coincidit en la necessitat de portar les conclusions a instàncies judicials ja que consideren que es tracta d'una "clara vulneració dels principis de l'Estat de dret", en paraules de la diputada anticapitalista Mireia Boya. 

Paral·lelament, el Parlament també es querellarà contra totes les persones que, tot i haver estat citades a declarar, no han comparegut davant la Cambra catalana. "Defensem la presa d'accions jurídico-penals de tots aquells que no han atès el requeriment de venir a comparèixer", ha destacat Guinó. Els diputats consideren que es tracta d'un "menyspreu" al Parlament, tal com ho ha destacat la presidenta de la comissió, Alba Vergés, i han recordat que aquest fet es troba regulat pel Codi Penal.

Debat al Parlament

En tot cas, les conclusions sobre la Comissió de l'Operació Catalunya es sotmetran a votació la setmana que ve en el ple del 6 i 7 de setembre. "Al proper ple, els grups que es volen tapar les orelles, ens hauran de veure i escoltar", ha celebrat el diputat de CSQP Albano-Dante Fachin en referència a l'absència de Ciutadans, PSC i el PP català durant les sessions de treball de la comissió.

Fachin també ha volgut fer un aclariment sobre les conclusions. "No podem utilitzar l'evidència clara d’aquesta guerra bruta com a disculpa d’una corrupció que a Catalunya també ha tingut lloc", ha afegit en referència a la implicació de Convergència en el cas 3% i el cas Palau. ​Com a exemple, Fachin s'ha fixat en l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, a qui ha considerat responsable d'un "sistema sanitari fallit, un niu de corrupció i opacitat" però ha reconegut que va estar víctima de l'Operació Catalunya. "Amb tota claredat direm que és intolerable l’atac que ha sofert per part de la claveguera de l'Estat", ha conclòs.