No va quedar gairebé ningú a Catalunya que no aparegués com un possible objectiu de la batalla del govern de Mariano Rajoy contra el procés. Qualsevol persona propera a un entorn considerat independentista era matèria susceptible de ser investigada i perseguida de manera fraudulenta pels responsables de l’Operació Catalunya. Però no eren els únics. Així es desprèn de la documentació i els àudios a què ha tingut accés ElNacional.cat sobre la persecució a l'independentisme i on també es recull informació de personalitats catalanes gens sospitoses d’inclinacions sobiranistes. Fins i tot l’estira-i-arronsa entre el rei emèrit, Joan Carles I, i el seu gendre, Iñaki Urdangarin, suposadament caçat en un afer amb una prostituta a Barcelona, tenen cabuda en el relat elaborat pels policies.
🔴 NOVA INFORMACIÓ: Un document del Ministeri de l'Interior fixa línies d'investigació contra els Pujol i empresaris catalans
La documentació a què ha tingut accés ElNacional.cat, datada entre el 2012 i el 2016, recull, entre d'altres, notes amb "informació confidencial" sobre Activitats a Catalunya (AEC), així com un llistat d’investigacions a càrrec de la Direcció Adjunta Operativa a GATI (Grups de Suport en Tecnologia de la Informació) i un llistat de la Unitat d'Afers Interns de la Policia amb propostes d’investigació a partir d'“informacions rebudes”. En aquesta operació es rastreja per tot arreu, buscant informació susceptible de ser utilitzada en contra dels líders independentistes, que sovint va acabar alimentant informes falsos per filtrar a determinats mitjans.
L’emèrit i Urdangarin
Una Nota Informativa del 7 de setembre del 2016 sobre les gestions dutes a terme per algú que als informes identifica com a M [en referència a l'exinspector de la Policia Antonio Giménez Raso], explica que després de l’afer de La Camarga, el detectiu privat Francisco Marco hauria passat a treballar per a JP (pare), en referència a Jordi Pujol, amb l’objectiu de demostrar una conspiració contra ell del ministeri de l’Interior i tota la cúpula del PP. En aquest punt, explica que Marco, a qui identifica com a FM, es vanta que la seva mare, “Marita” [fundadora de l'agència de detectius Método 3], “controla 3 o 4 pisos de prostitutes de molt alt nivell a Barcelona i que una d’elles, coneguda com a Mireia, manté relacions íntimes amb I. Urdangarin”.
🔒 Més documentació confidencial: documents secrets incriminen el govern Rajoy en l'Operació Catalunya contra l'independentisme
Tot i que la història tampoc té massa a veure amb el tema que ocupa aquestes investigacions, el text s’esplaia en l’explicació d’aquest punt. Segons M, Marco fa gala —en un “aparent deliri”— de la confiança que diu tenir amb JP [Jordi Pujol], que li explica que manté “regulars converses amb SM (a Zarzuela)”, en referència al rei emèrit, que l’hauria ajudat amb els comptes de Suïssa gràcies a la complicitat d’Arturo Fasana, gestor de fortunes suís. Segons aquest informant, Joan Carles I “li hauria demanat que ajudi dos enviats a Barcelona, perquè puguin demostrar la relació entre la tal Mireia i el seu gendre i així forçar la separació amb la seva filla Cristina”.
De fet, l’emèrit apareix en diferents ocasions en el relat policial, on se’l descriu com un “paraigüa” del clan Pujol, tot i admetre, en una nota del desembre del 2012, que “la Corona no passa pels seus millors moments després del problema de Botswana”, en referència al viatge de Joan Carles per participar en un safari amb la seva amant Corina durant el qual el monarca es va trencar el maluc.
Investigacions
En un document amb propostes d’investigació, que porta l’encapçalament del Ministeri de l’Interior, i en concret de la Unitat d’Afers Interns de la Direcció Adjunta Operativa de la Direcció General de la Policia, es plantegen “possibles línies d’investigació”. Entre d’altres, es proposa obrir investigacions per possibles irregularitats a l’empresari immobiliari Felipe Massó, a Carles Vilarrubí i la seva esposa Sol Daurella, presidenta de Cobega, o a l’empresari Carlos Sumarroca. En aquest llistat apareix el Fiscal Superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, que el 2013 va haver de plegar després d’assegurar en una entrevista que veia legítim que els catalans volguessin ser consultats sobre el seu futur polític. En concret, Afers Interns proposava investigar els vincles de Rodríguez Sol amb Unió i “les comissions gestionades pels advocats del citat partit”. No és l'únic moment en què s'apunten recels cap a la Fiscalia, en una nota del desembre del 2012 ja advertia que, segons havia confirmat el CNI, "alguns dels membres significatius de l'àmbit judicial mantenen avui unes clares preferències cap al dret a decidir".
L'expresident del Barça Sandro Rosell és un dels noms recurrents a les notes informatives. El desembre del 2012 s'assenyala la manca de rellevància que representa per a la investigació de l'Operació Catalunya, però torna a aparèixer en un informe del 2015, en el qual es reitera el mateix criteri. En aquesta nota, i després que es va produir la detenció de Rosell per un assumpte vinculat al FCB, del qual finalment va ser absolt, el text admet que hi havia hagut "confusió" entre el CNI i el CNP per aquest tema, que va provocar que s'apartés els investigadors de la Policia. El text apunta que la informació que haurien rebut sobre Rosell eren "pures especulacions" i estaven "motivades pel despit cap a un membre de confiança de l'equip de l'expresident del FCB, per creure que la seva esposa li hauria estat infidel amb ell i gràcies als dots informàtics del citat informador, hauria creat les notícies i els bulos, després distribuïts per ell mateix".
🔒 Més informació: Les proves de l'agonia de la BPA: de les pressions per l'Operació Catalunya a la querella-zombi
Extorsions
Sovint l’objectiu de l'Operació no és només emprar la informació per alimentar els informes amb què es pretenia desprestigiar l’entorn independentista. També la pressió o, directament, l’extorsió forma part de l'estratègia. Una nota de finals del 2012 assenyala la informació compromesa recollida contra el propietari i editor de La Vanguardia, Javier Godó, per forçar-lo a "reconduir" la línia editorial del diari. Els magistrats no queden al marge d'aquesta estratègia. En una gravació del 2014 Villarejo parla del "control de togues", que assegura que duia a terme el CNI, i explica com recull informació sobre jutges i fiscals amb la qual pressionar-los. En concret, es refereix al fiscal d'Anticorrupció José Grinda arran d'unes acusacions contra ell per pederàstia —Eugenio [Pino, Director Adjunt Operatiu de la Policia] m'ha autoritzat. Treuré això de la pedofília d'aquest paio", assegura Villarejo—. En una altra gravació, el comissari explica el seu interès a aconseguir informació sobre l’advocat defensor de la família Pujol, Cristobal Martell. "JR [Javier de la Rosa] té molta informació, perquè va ser el seu advocat. Sap els seus punts febles", assegura. En aquest context, els periodistes que ajuden a difondre la versió dels agents de Villarejo són també un punt d'atenció dels informes del comissari.
Als àudios, de diferents converses de Villarejo amb Francisco Martínez, número dos de Jorge Fernández Díaz al ministeri d'Interior, també s'aborden les referències a la compensació econòmica amb què s'alimenta els confidents. Entre ells, l'empresari Javier de la Rosa —“sempre està demanant pasta”, s’exclama Villarejo en una gravació—, o l’exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Àlvarez, —“ella se sent enganyada. Li van dir que n'hi donarien 50.000 i no li han donat res. Cal avaluar si se li poden donar de tres en tres, de cinc en cinc... i així se la té entretinguda un any, a més del que ella rep", adverteix el comissari, que considera que és millor aquesta estratègia "en comptes de tant amenaçar-la”—.
Corrupció a la Sagrada Família
Enmig d’aquest batibull, la Sagrada Família figura en un llistat d’Investigacions de la Direcció Adjunta Operativa, amb data de 5 de novembre del 2015, on es parla d’una “possible trama de corrupció” relacionada amb el temple expiatori dissenyat per Antoni Gaudí.
L’expresident Artur Mas és un dels més repassats als informes, i no només ell, també la seva esposa Helena Rakosnik i d’altres membres de la família Rakosnik, a més de la filla, Patrícia, a qui s’atribueix un compte a Liechtenstein amb gairebé dos milions d’euros. Cap de les denúncies que es va intentar dirigir contra Mas es va arribar ni tan sols a formalitzar. Tampoc contra l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, al qual es va voler atribuir un compte a Suïssa que una comissió rogatòria va aconseguir demostrar que era fals. En els informes també hi figura el germà de l'aleshores alcalde de Barcelona, "Juan María Trias y Vidal de Llobatera", al qual s'atribueix un compte a Suïssa i dos a Andorra, i que tampoc no es va concretar en cap causa.
Assassinat
Les investigacions no es van limitar a intentar atribuir delictes de corrupció als responsables del procés. No hi falta algun assassinat. En concret, el de l’empresari John Rosillo, mort el 2007 a Panamà on havia fugit de la justícia espanyola, amb qui tenia causes pendents. Una entrada de l’informe de la Direcció Adjunta Operativa explica ,el gener del 2016, la recepció d’un pendrive marca Toshiba amb un àudio, que en el seu dia ja va estar a disposició de l’Audiència Nacional, i on s'assenyala que “l’autor intel·lectual” de l’assassinat de Rosillo hauria estat Joan Piqué Vidal, que va ser advocat de Jordi Pujol i Soley. “Aquest delicte tindria com a objectiu frenar la declaració que presumiblement anava a realitzar a Espanya”, argumenta el text, en referència a la voluntat que havia expressat Rosillo de tornar a l’estat espanyol si tenia garantia de no entrar a presó.
El terrorisme islàmic també treu el cap als informes. En una nota informativa sobre Europraxis, consultora fundada per Josep Pujol Ferrusola, s’explica la vinculació d’aquest amb el marroquí Ridoume Elourma, detingut el juny del 2005 per presumpta vinculació amb el terrorisme islàmic. Elourme treballava com a vigilant a una casa de Josep Pujol a la Tor de Querol i quan va ser detingut a Puigcerdà viatjava en un tot-terreny propietat de la família.
Puigdemont
El salt de Carles Puigdemont a la primera línia el gener del 2016 el va convertir ràpidament en un punt d'atenció per a l'operació de Ministeri de l'Interior. La Direcció Adjunta Operativa assenyalava una investigació el 18 de març del 2016 sobre una col·lecció d'art que va adquirit l'Ajuntament de Girona quan Puigdemont era alcalde, amb un cost de 3,7 milions d'euros que, segons aquesta nota, s'hauria carregat "a la factura de l'aigua". "Se significa que l'alheshores alcalde de Girona és l'actual president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont i Casamajor", conclou l'anotació. El 2020 el Tribunal Suprem va arxivar aquesta causa.
Tampoc ERC escapa de l’escrutini. El maig del 2015 s’assenyala entre les investigacions de la Direcció Adjunta Operativa un suposat “sistema de finançament irregular d’ERC" a través d'un exmagistrat del TSJC i un despatx “lobbista” del Passeig de Gràcia que tenia com a socis Xavier Vendrell i Agustí Benedito.
Els temes a investigar abracen tots els àmbits imaginables. Una nota del 2013 parla de dades facilitades per un membre d’ERC d’origen gallec "que no està a favor de la independència" sobre suposades irregularitats urbanístiques del domicili d’Oriol Junqueras a Sant Vicenç dels Horts. En concret, apunta que la seva casa hauria envaït terreny públic d'un dels carrers. Segons el text, aquest informació també havia arribat a Ciutadans que intentaven confirmar-ho per fer una interpel·lació al Parlament, "la qual cosa danyaria la imatge pública del citat dirigent".
📝 Més episodis de la investigació: El Ministeri de l'Interior va permetre a la policia aportar un informe fals sobre CDC al jutge del cas Palau
Antifrau i els investigadors privats
L’exresponsable de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso, la implicació del qual amb l’Operació Catalunya va quedar desvelada a través d’una conversa amb el ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz en què es vantava de la seva influència sobre la fiscalia, figura com una de les fonts d’informació dels agents de Villarejo. Els informes asseguren que De Alfonso va explicar que disposava d’un pressupost de cinc milions i mig d’euros anuals per contractar investigadors. En concret s'hi citen les empreses d’investigadors Interligare i l’agència de detectius Intelligence Bureau.
L'informe mostra així mateix, segons van saber a través de qui era el número dos de Daniel De Alfonso, Carlos Quílez, les bones relacions del responsable de l'Oficina Antifrau amb el Consell General del Poder Judicial. Explica reunions amb el jutge [Pablo] Ruz, la tinent fiscal Belén [Suárez], i assegura que manté relacions “bones i freqüents” tant amb el magistrat [Rafael] Losada com amb FITI [Manuel Vázquez, cap de la UDEF].
Investigació als Mossos
El Major Josep Lluís Trapero, sovint identificat com a TRIPI en els documents, apareix també repetidament en aquests informes. Se'l cita en diferents sentits. Fins i tot, el 16 de febrer del 2016 s’assenyala en un llistat d’investigacions: “La família Jorodovich [sic] està protegida per l’actual cap dels Mossos d’Esquadra Sr Trapero en els seus temes de tràfic de drogues”.
De fet, al text es fa evident la vigilància entre els cossos policials, amb especial atenció al CESICAT, que es descriu com el “CNI català”. Una entrada de gener del 2016 adverteix que Manel Castellano Pino, un subinspector adscrit a la UCRO (Unitat Central de Recursos Operatius) dels Mossos “està tractant d’acostar-se a l’SPC (Sindicats de Policies de Catalunya) degut a les nombroses notícies que estan apareixent sobre les presumptes irregularitats que la citada Unitat ve exercint sobre diversos líders de formacions polítiques denominades sobiranistes, ja que segons sembla, es desplacen a Madrid i contacten amb treballadors/directius d’operadores de telefonia mòbil per aconseguir informació o realitzar controls/escoltes il·legals”. “Coincidència d’investigació de la BARC, se li cedeixen les dades”, conclou.
Les notes s'alimenten no només d'informació falsa, fins i tot gairebé impossible com que Mas i els Pujol han invertit els diners en quadres comprats a Suïssa que tenen cedits a diferents museus d'Andorra, un país que no es caracteritza precisament per les seves pinacoteques, sinó també amb inexactituds, amb dates que no quadren i noms mal escrits, resultat d'una feina que, tot i aconseguir els seus objectius, es mostra manifestament maldestra.
🔍 Tota la investigació d'ElNacional.cat sobre els Papers de l'Operació Catalunya