Convocar eleccions generals anticipades té conseqüències. Més enllà de les presses que han anat a parar ara a les seus de Podemos i al despatx de Yolanda Díaz per teixir una aliança pel 23-J, un dels resultats més immediats és que es dissolen les Corts i s’atura tota l’activitat parlamentària, a excepció d’uns serveis mínims. Les comissions que estaven en marxa moren; i el Consell de Ministres es converteix, en principi, en una mera gestora. És a dir, que la convocatòria anticipada d’eleccions generals ha provocat, entre altres qüestions, que morin —o bé quedin encallades fins ves a saber quan— aspectes relacionats amb l’agenda catalana.

L’exemple més clar és l’Operació Catalunya. Els grups independentistes havien aconseguit que, finalment, se celebrés al Congrés dels Diputats una comissió d’investigació sobre l’ús de les clavegueres de l’Estat contra el moviment independentista. Tot just havia començat a caminar: ja es va realitzar la compareixença de l’excomissari de la policia José Manuel Villarejo, que va assenyalar l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy com a cervell de la trama. Amb la dissolució de les Corts, però, aquesta comissió ha quedat, per ara, enterrada.

La comissió, a més, estava ben lluny d’haver arribat al període de conclusions. Tot just s’havia configurat i tot just havien començat les compareixences. La campanya electoral del 28-M havia deixat en stand by l’Operació Catalunya, però la intenció dels grups parlamentaris era reprendre-la a partir de la segona quinzena de juny. Els grups del Congrés havien pactat citar a comparèixer l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, el seu número 2, Francisco Martínez, i l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, entre molts altres noms.

Per molt que la configuració d’aquesta comissió d’investigació anava pel camí de convertir-se en una nova comissió sobre la Kitchen, era un pas per esclarir alguns dubtes sobre l’Operació Catalunya. Les intencions del PSOE era limitar la investigació només al període en què La Moncloa i el Ministeri de l’Interior estaven en mans del PP. I, fins i tot, en una clara maniobra per posar per sobre de tot la sagrada unitat d’Espanya, s’ha negat per activa i per passiva fer-hi comparèixer Mariano Rajoy, per molt que ho hagin suplicat independentistes i Podemos.

El traspàs de Rodalies, un miratge cada cop més lluny

També és una evidència que, amb el govern espanyol en funcions, la possibilitat de traspassar el servei de Rodalies a la Generalitat queda cada cop més lluny. El passat mes de març, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va enviar una carta a la ministra de Transports, Raquel Sánchez, demanant d’organitzar una cimera per tornar a activar les negociacions per traspassar el servei de trens per tal que tot estigui en mans del govern.

Fins aquí. El govern espanyol no va moure fitxa després d’això i ambdues parts no s’han reunit per abordar aquest conflicte competencial. Ara bé, tot i els retrets que hi ha hagut durant l’últim mes a causa d’un nou caos a Rodalies a conseqüència d’una greu avaria a Gavà, el govern espanyol ha reiterat sempre la seva voluntat d’abordar el traspàs integral del servei de trens perquè acabi en mans del Govern. 

No obstant això, als diccionaris de la Generalitat i de La Moncloa la paraula “integral” té significats diferents. A Barcelona s’interpreta que això implica un traspàs total i absolut de Rodalies i de tot el servei, mentre que a Madrid la infraestructura no s’inclou a l’equació. Fa unes setmanes, per exemple, la ministra Raquel Sánchez va assegurar que era inviable incloure el traspàs de les vies.

Estació de trens de la plaça de Catalunya, a Barcelona / Foto: Carlos Baglietto

Reforma del CNI

En aquesta legislatura, també, havien d’aprovar-se mesures per fer el CNI més transparent. Pedro Sánchez s’havia compromès al Congrés dels Diputats a reformar la Llei Orgànica Reguladora del Control Judicial Previ del CNI en la mateixa línia que les recomanacions que havia fet el Defensor del Poble. Enmig de l’escàndol dels espionatges a través de Pegasus a independentistes catalans, i després d’haver excusat que el mateix Sánchez i els ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska, també havien estat víctimes del programari espia, el cap de l’executiu espanyol va fer una defensa del respecte als drets polítics i individuals de les persones.

Però cal dir-ho tot: el mateix govern espanyol va enterrar la possibilitat de democratitzar la mateixa institució que, presumptament, està al darrere de l’espionatge a diversos líders independentistes amb Pegasus. En el Pla Anual Normatiu del 2023, presentat el darrer mes de gener, l’executiu de Sánchez va retallar el seu compromís de renovació del CNI. Fonts del Ministeri de la Presidència de Félix Bolaños —departament encarregat de presentar el pla normatiu— consultades per ElNacional.cat han esquivat donar explicacions sobre aquest afer i han passat la pilota al Ministeri de Defensa, de qui penja el CNI.

Taula de diàleg

Una altra qüestió que també ha quedat tancada a pany i forrellat durant els darrers mesos, independentment que s’hagin convocat eleccions, és la taula de diàleg. Només cal veure, per exemple, com ha ignorat el govern espanyol la proposta d’acord de claredat impulsada per Pere Aragonès. El passat mes de febrer, sense anar gaire més lluny, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, va afirmar en una visita a Catalunya que el mecanisme ja no és “necessari”.

La portaveu del govern espanyol, a la sala de premsa de La Moncloa / Foto: Europa Press

Fins i tot l’entorn del president Pedro Sánchez ja havia alertat a la premsa el passat mes de desembre que la possibilitat de tornar a reunir la taula de diàleg era remota perquè “el diàleg ja s’ha consumat”. De totes maneres, els pactes amb l’independentisme han passat factura a Pedro Sánchez aquest darrer 28-M. Caldrà veure com el futur govern espanyol —tant si és socialista com si és popular— visualitza la seva relació amb Catalunya.

El futur de l’agenda catalana, en mans de les noves majories

Tot plegat, els vots del 23-J decidiran si tots els temes que tenen relació amb l’agenda catalana i/o progressista de Madrid es mantindran a l’ordre del dia, si només es mantindran una part o acaben completament enterrats. Si a Espanya es torna a conformar un parlament amb majories d’esquerres i un executiu en aquesta línia, els dos primers escenaris són factibles. Un executiu capitanejat pel PP amb el suport de Vox allunyaria per complet la possibilitat de traspassar Rodalies o fer més transparents institucions de l’Estat. I enrere quedaria la possibilitat de ressuscitar una comissió d’investigació encarregada d’esbrinar com s’utilitzen les clavegueres de l’Estat per perseguir l’independentisme.