Els informes del comissari José Manuel Villarejo no amaguen les irregularitats i il·legalitats de les investigacions que du a terme l'Operació Catalunya. Tres dels informes dedicats a la família Pujol Ferrusola i als quals ha tingut accés ElNacional.cat, es refereixen sense embuts a la utilització d'informació confidencial, especialment dades fiscals o extretes de sumaris oberts a jutjats d’instrucció. També s'inclou informació confidencial en el cas de l’exvicepresidenta del FC Barcelona, Susana Monje, que el 2022 va desvelar que havia dimitit el 2016 pels xantatges rebuts de Villarejo per explicar suposades irregularitats dels Pujol. És a dir, el Ministeri d’Hisenda, que dirigia Cristóbal Montoro, hauria permès la consulta i ús de dades privades, que van ser usades per policies a càrrec del ministre de l’Interior, que encapçalava Jorge Fernández Díaz. Una prova evident és que, com ha revelat aquest diari, el servei espanyol contra el blanqueig (Sepblac) usava informació no contrastada ni judicialitzada per demanar dades a altres països sobre suposats comptes de polítics catalans, com el llavors president Artur Mas, del qual es va demanar informació a Liechtenstein.
No es pot dir que Cristóbal Montoro fos especialment discret pel que fa a l'ús inadequat de la informació del seu ministeri. Les intervencions fatxendes del ministre al Congrés dels Diputats, exhibint que sabia les dades fiscals de diferents polítics, i que els instava a pagar impostos, són prou conegudes. Amb la confessió del president Pujol que la família tenia comptes no declarats a Andorra l’estiu de 2014, el ministre es va atrevir fins i tot a imputar-li en seu parlamentària “un o diversos delictes”.
Equip de professionals
Tot plegat són proves de la guerra bruta contra el Procés que qüestionen les afirmacions del llavors secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, que, aquest dimarts, ha negat que existís una operació contra independentistes catalans dirigida per ell i l’exministre Fernández Díaz, malgrat que hi ha àudios, on ell mateix pregunta a Villarejo per la investigació ja judicialitzada a Jordi Pujol Ferrusola, o sobre investigacions policials, la majoria prospectives.
A més, Villarejo a la seva agenda —que està en possessió del jutge de l’Audiència Nacional que l’investiga en la macrocausa de Tàndem— sosté que en les investigacions contra l’independentisme català hi participaven “una cuidada selecció de professionals escollits, amb àmplia experiència en moviment de capitals”. Ho té apuntant a l’agenda el 17 de novembre de 2012, en una anotació on s'espolsa la responsabilitat per la filtració i publicació al diari El Mundo de l’esborrany de la Udef, ja que considera que malbarata una bona línia d’investigació. El comissari hi apunta que per recollir la informació es van fer "discrets viatges" a Suïssa, Andorra, Luxemburg, Liechtenstein, Ginebra, Illes Caiman, Mèxic, Costa Rica, EUA i Panamà, entre d'altres, a més de referir-se a dades "facilitades per Alemanya".
“No es pot utilitzar”
Un dels documents a què ha tingut accés aquest diari està dedicat al cas ITV i porta el segell de SECRET. Entre altres materials en aquesta noti informativa s'hi inclou una conversa de l'anomenat cas Dorribo que se seguia a Lugo en fase d’instrucció per investigar un possible frau de subvencions. A la conversa es parla de CDC i de la possibilitat d'actuar a Catalunya. La magistrada de Lugo va enviar l'estiu del 2011 una part de les diligències que afectaven les concessions de les ITV a Catalunya. A més, atès que en aquest cas hi apareixia implicat el diputat socialista José Blanco, es va fer arribar la gravació al Tribunal Suprem, per la seva condició d'aforat, i aquest ho va traslladar a la UDEF.
La UDEF, per ordre del Suprem, indica que va demanar al magistrat totes les gravacions de què disposava el jutjat de Lugo en fase d’instrucció; i el servei de Vigilància Duanera, que depèn del ministeri d'Hisenda a través de l'Agència Tributària, i que actuava com a policia judicial, va lliurar 37 DVD. La informació que s'havia facilitat perquè el Suprem valorés si imputava un aforat, es va acabar utilitzant per investigar Oriol Pujol.
Que la informació obtinguda dels 37 DVD s'ha aconseguit de manera irregular és tan evident que s'adverteix en la mateixa nota informativa. "Les conclusions recollides en el citat informe no poden ser utilitzades per dur a terme una investigació policial d'ofici, ja que les gravacions telefòniques van ser cedides, exclusivament, per completar la investigació relacionada amb D. José Blanco". El text recorda que alguna de les activitats incloses a l'informe estaven sent investigades a Catalunya, amb el cas ITV, però explica que altres investigacions per aquests fets haurien de ser ordenades per l'autoritat judicial competent. "No és necessari insistir que el resultat de l'anàlisi d'aquestes converses telefòniques per la UDEF no pot utilitzar-se en procediments judicials", insisteix més endavant.
Oriol Pujol va dimitir com a secretari general de Convergència el març de 2013 en ser imputat pel cas de les ITV, en el qual va acceptar una condemna de 2 anys i mig de presó pel delicte de tràfic d’influències per exculpar la seva dona. La nota de la policia patriòtica, sempre apòcrifes, està datada el 29 d’octubre de 2012, gairebé un any abans de la seva imputació, el juliol del 2013. És a dir, la policia patriòtica ja tenia dades seves del jutjat i fonts del cas no descarten que se l'hagués espiat abans.
Regularitzacions
Josep Pujol Ferrusola és el protagonista d'una altra de les notes informatives del comissari Villarejo. Aquest document revela que el novembre del 2012, "Josep ha regularitzat el seu compte a Suïssa". Es tracta d'una informació confidencial que està en mans del ministeri d'Hisenda. Això per no parlar del fet que la nota informativa està datada el 30 d'octubre del 2012, i informa d'una regularització formalitzada el mes de novembre, és a dir, un mes més tard.
La nota és gairebé el curriculum vitae de Josep Pujol amb els seus estudis i negocis, un d'ells relacionat amb l’empresa Europraxis i relata suposades irregularitats detectades per Hisenda.
Paral·lelament, Jordi Pujol Ferrusola té previst insistir que la investigació que es dirigeix contra ell, i després contra la família, es va iniciar amb confidents i amb cerques il·legals, així com el robatori de dades. Ho farà davant la sala penal de l’Audiència Nacional després que el jutge Manuel García-Castellón va rebutjar investigar-ho en la macrocausa del cas Tàndem aquest dilluns, després d'haver demanat personar-se com a acusació fa dos anys.
El Barça
Finalment, un altre cas emblemàtic és una informació sobre una directiva del Barça a la qual s'atribueixen suposats vincles amb els Pujol, com els ha passat a la majoria d’empresaris catalans investigats. La nota informativa és del 29 de desembre de 2012 i s’indica que Susana Monje (que identifiquen com a MONJ) és tresorera del Barça i es detalla que “només era rellevant el seu conglomerat empresarial” però ara “s’ha detectat certa activitat en països com Veneçuela, rebent ingressos a través de la firma PDVSA; que podrien assenyalar-los com una fidúcia del clan Pujol, qüestió que el SEPBLAC i la divisió d’intel·ligència econòmica del CNI segueixen investigant, gràcies a dades aconseguides per la col·laboració de serveis amics.” És a dir, en la nota es torna a confirmar la col·laboració amb els ministeris d’Economia i Hisenda amb el d’Interior en l’Operació Catalunya i el seu accés a informació confidencial.