La història política d’Espanya comença a ser cada cop més cíclica. Passa amb les crisis i passa amb la monarquia. El 2 de juny del 2014, Joan Carles I, ara exiliat fora d'Espanya, va protagonitzar un moment inèdit: la seva abdicació. La imatge de la Corona no feia més que malmetre’s, amb escàndols com la cacera de Botswana, el cas Nóos de corrupció o l’affair amb Corinna zu Sayn Wittgenstein. Cedir el testimoni al seu fill era el consens per intentar fer remuntar la reputació dels borbons. Sis anys més tard, la història es repeteix. Ja retirat de la vida pública, el rei emèrit continua donant problemes, ara pels seus tripijocs multimilionaris a l’Aràbia Saudita. El CIS ja fa anys que no pregunta per la monarquia, però l’estupefacció de la ciutadania és ben latent. La gira de Felip VI per tot Espanya pot fer les delícies de la premsa blava, però no acaba de netejar la imatge. Per això els poders de l’Estat han arribat a la conclusió que cal fer un pas més enllà: matar definitivament el pare per a poder salvar el fill i la institució. La segona part de la saga.

Als mentideros de Madrid no es parla d’una altra cosa: la decisió podria arribar en qüestió d’hores o com a màxim pocs dies. Ja fa dies que els palaus de La Zarzuela i La Moncloa busquen una solució per a sortir del tràngol. Felip VI creia que sortiria del pas amb un comunicat en plena pandèmia renunciant a l’herència davant d’un notari —sense efectes legals— i retirant-li l’assignació com a membre de la Casa Reial. Però la bola s’ha anat fent cada cop més grossa i ja no hi ha qui la tapi. El fill es veu obligat a un gest contundent. L’opció amb més possibilitats, la seva expulsió de la Zarzuela. S’està estudiant on se’l trasllada perquè no quedi com un fugitiu de la justícia. També s'ha rumorejat amb retirar-li el títol de Rei. Estan sospesant totes les opcions. La discussió és molt complexa, també en termes legals. La pressió sobre l’actual cap d’Estat és enorme. 

Casualment, després de dècades de ser intocable, l’allau de periodisme d’investigació sobre els tripijocs de Joan Carles I ha estat inèdit a Espanya. El poder mediàtic s’hi ha bolcat, en aquesta operació d’Estat, amb revelacions cada 24 hores. Aquest divendres ha arribat l’estocada final, amb una portada que El Mundo ha decidit embargar fins a les dues de la matinada, donant-hi més solemnitat: Corinna afirma que Joan Carles I li va reclamar els diners l’any que va abdicar. Ara és qüestió d’esperar que la Casa Reial faci el següent moviment.

La premsa de la capital ha preparat el terreny de l'assassinat dinàstic, i també ho ha fet el govern espanyol. Els missatges des de La Moncloa han estat reiterats durant els últims dies, des que Pedro Sánchez va decidir obrir la veda públicament. El president espanyol va qualificar de “pertorbadores” i “inquietants” les informacions que arribaven, i va aplaudir la tasca de Felip VI per marcar distància amb el seu pare. La seva mà dreta, la vicepresidenta Carmen Calvo, apretava encara més el cargol i animava públicament el cap de l’Estat a fer un pas més enllà, trencant definitivament amb el seu pare. “Hi ha una part de la ciutadania que està molt preocupada”, assegurava la dirigent socialista. Ja fa dies que, fora de càmeres, els membres de l’executiu avancen que hi haurà passos contundents. Felip VI necessita el seu 23-F per a legitimar-se.

Evitar que Felip VI en surti esquitxat

Fins ara, l’únic gest de Felip VI va arribar el passat 15 de març, quan les informacions que arribaven de Suïssa començaven a fer massa pudor i fins i tot apareixia el seu propi nom. Concretament, l’actual monarca figurava com segon beneficiari de la fundació 'offshore' titular del compte bancari on es va ingressar la donació de 65 milions d'euros de l'Aràbia Saudita. Llavors va ser quan va decidir renunciar a qualsevol herència del seu pare i retirar-li l’assignació com a membre de la família reial. Així ho va traslladar també a un notari.

Des de llavors, el silenci més hermètic ha estat la nota dominant al Palau de la Zarzuela. Mentrestant, la bola s’ha anat fent grossa dia rere dia, a filtració cada 24 hores. Aquesta mateixa setmana s’ha conegut que Joan Carles I va entrar a Espanya milers d'euros en bitllets per l’aeroport de Barajas, sense cap mena d’obstacle, o que va treure cinc milions abans de tancar el compte i els va invertir en borsa. Els escàndols no han deixat de sorprendre després de dècades d'omertà. Un culebrot on apareix, com a testaferro, un nom conegut: la seva amant Corinna.

En mans de dues justícies

El destí de Joan Carles I és complex d'escollir. La carpeta calenta està en mans de dues jurisdiccions. Després de totes les informacions que van arribar des de la justícia suïssa, la justícia espanyola també va decidir investigar-ho. De moment, està en mans de la Fiscalia, que ha reforçat el seu equip amb reputats professionals per "delimitar o descartar" la rellevància penal dels fets ocorreguts des de juny de 2014, quan Joan Carles I va deixar de ser cap de l'Estat i va perdre la inviolabilitat. Al capdavant de la investigació està el fiscal de sala en cap de l'àrea penal al Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos. Però Campos no treballa sol. Sota la seva direcció col·labora també un equip de tres fiscals del Suprem especialistes en dret penal econòmic: Colom Iglesias Morenor, José Antonio del Cerro Esteban i Juan Carlos López Coig.