Pedro Sánchez se sent còmode en l’escena internacional. Més que Mariano Rajoy o José Luis Rodríguez Zapatero. Va més enllà del seu bon nivell d’anglès. El president del govern espanyol, de jove, ha exercit d’assessor al Parlament Europeu, ha viscut i treballat a Nova York i ha estat membre del gabinet de l'Alt Representant de Nacions Unides a Bòsnia i Hercegovina. D’aquí menys de mig any, al socialista li tocarà exercir un paper ideal per desenvolupar totes les seves habilitats en el camp de la política internacional: la presidència del Consell de la Unió Europea. Sánchez ja ha iniciat aquesta setmana la seva gira per escalfar els motors de la presidència espanyola a la UE. Fem un repàs a les oportunitats i amenaces que es trobarà Espanya en els pròxims mesos. D’Ucraïna a Puigdemont.
Àustria, Croàcia i Eslovènia. Són els tres països que el president del govern espanyol ha visitat aquesta setmana. Fonts de La Moncloa expliquen que la intenció és que Sánchez visiti una quinzena de països de la Unió Europea abans de l’1 de juliol, data en què Espanya ostentarà—per designació rotatòria— la presidència del Consell. L’objectiu no és arribar a acords amb els països que visiti Sánchez, sinó, senzillament, aconseguir un apropament i fer un sondeig de les necessitats i preocupacions d’aquests estats.
La presidència per part d’Espanya del Consell de la Unió Europea no podia arribar en un millor moment per a Pedro Sánchez: podrà fer campanya electoral des d’una posició privilegiada i en un context de guerra al continent en el qual Espanya n’ha sortit relativament beneficiada, a causa de l’actual crisi energètica. El 28 de maig hi ha eleccions municipals i autonòmiques a l’estat espanyol, l’1 de juliol s’inicia aquest mandat de torn de sis mesos de durada, i el mes de desembre hi haurà eleccions generals.
A La Moncloa són conscients que aquesta gira europea coincidirà amb els comicis del 28-M, i per tant Sánchez haurà de viatjar durant el març i l’abril, aturar-se el maig per fer campanya, i reprendre els viatges el mes de juny. El calendari espanyol està ben apretat, enguany. Potser és per això que, per exemple, encara no hi ha data confirmada pels propers viatges de Pedro Sánchez. Sí que ja es coneixen, però, quines seran les destinacions: Irlanda, Dinamarca i Finlàndia.
Oportunitats
Fonts del govern espanyol apunten que durant aquesta gira europea Pedro Sánchez intentarà acostar posicions al voltant de l’energia, el medi ambient, la transició ecològica i el canvi climàtic. Cal tenir en compte que l’executiu de PSOE i Podemos ha insistit en els darrers mesos en fer una reforma del mercat elèctric, després d’haver aconseguit, juntament amb Portugal, l’anomenada “excepció ibèrica”. Alemanya, per altra banda, ja s’ha aliat amb Espanya i França per impulsar el corredor d'hidrogen H2Med.
Precisament pel que fa a l’energia, cal recordar que la guerra d’Ucraïna ha situat Espanya en una situació privilegiada. Davant la voluntat d’Europa de prescindir del gas rus, l’estat espanyol ha pres un paper protagonista: s’ha convertit en una important porta d’entrada de gas a Europa, a través de les seves connexions amb el nord d’Àfrica. La presidència rotatòria, doncs, arriba en un moment clau. Des de La Moncloa insisteixen que Sánchez intentarà acabar de solidificar la idea que cal ajudar Ucraïna.
La posició no és del tot hegemònica al continent. Per exemple, Àustria —el primer país que Sánchez ha visitat en aquesta gira— ha donat ajuda humanitària al país de Volodímir Zelenski, però no hi ha enviat armes. Hi ha més sintonia, per exemple, amb països com Eslovènia o Croàcia, els altres dos estats que Sánchez ha visitat aquests darrers dies.
De la mateixa manera, el president socialista confia a tenir un paper protagonista en el futur de les relacions entre Europa i sud-americà. Un dels objectius de la seva presidència, i que haurà de començar a posar fil a l’agulla en aquesta gira europea, és arribar a nous acords comercials entre la UE i els països que formen part de la Comunitat d’Estats d’Amèrica Llatina i el Carib (CELAC). En l’agenda europea de deures pendents hi ha la signatura d’acords entre la Unió Europea i Mercosur, i convenis amb Xile i Mèxic.
Amenaces
Així com al govern espanyol tenen esperances en tots aquests assumptes mencionats anteriorment, no hi ha el mateix optimisme amb una de les qüestions a les quals Sánchez també haurà d’afrontar-se durant la gira europea: acostar posicions per tenir una política comuna sobre migració i asil. Cal un gran pacte europeu sobre aquest punt. Però els posicionaments entre els diversos països són diferents. Així ho devia comprovar Sánchez aquesta setmana, precisament, en la seva visita a Àustria. El canceller Karl Nehammer és conservador, i els seus postulats estan allunyats dels del líder socialista. De fet, fonts de La Moncloa ja advertien aquesta setmana que també amb Croàcia i Eslovènia hi hauria més sintonia amb aquesta qüestió.
De fet, Sánchez notarà que els posicionaments sobre aquest tema són força diferents entre els estats del nord i els estats del sud. A La Moncloa expliquen que la voluntat del president socialista és deixar de banda els posicionaments de blocs, i apostar per un consens ampli des de postures diferents. Dit això, des del govern espanyol admeten que serà complicat tancar amb èxit aquesta carpeta.
I la situació de Carles Puigdemont a l’exili pot tornar a ser la pedra a la sabata en la imatge d’Espanya a Europa. Tot apunta que arribaran novetats sobre la situació del president mentre Sánchez estigui fent la seva gira europea. Està previst que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) dicti sentència abans que comenci l’estiu sobre la immunitat de Puigdemont.
Qualsevol pronunciament del TGUE sacsejarà la imatge d’Espanya a Europa. Si el tribunal manté la immunitat de Puigdemont, el president podrà passejar-se per Europa sense haver de patir per cap euroordre i, segons com, caldria veure si podria fins i tot trepitjar l’estat espanyol. Ara bé, si Puigdemont perdés la immunitat, començaria un nou procés judicial a Bèlgica que hauria d’analitzar si cal extradir-lo o no, tenint com a base el pronunciament que va fer el TJUE el passat mes de gener; i Espanya, enmig d’una gira europea de Pedro Sánchez, tornaria a centrar totes les mirades per perseguir un president pel fet d’haver posat les urnes.
