En mig de la precampanya electoral dels comicis del pròxim 12 de maig, la sequera s’ha convertit també en una arma política que els partits de l’oposició utilitzen per desgastar el Govern de Pere Aragonès, que es troba superat per la situació de la manca d’aigua als embassaments del país i la manca també de les infraestructures necessàries per garantir el subministrament de l’aigua de boca per als ciutadans, i els recursos hídrics que han de seguir alimentant el motor dels diferents sectors econòmics. La Diputació Permanent del Parlament ha aprovat el decret llei per garantir 145,2 milions d’euros en inversions i ajudes per pal·liar la situació d'emergència per la sequera amb un únic vot en contra, de Vox (els grups de PSC, ERC, Junts i En Comú Podem han votat a favor i CUP, Cs i PPC s'han abstingut), la qual cosa demostra la responsabilitat de la majoria dels partits, molt conscients de la situació d'emergència en què es troba el país, però tota l’oposició ha carregat contra les polítiques del Govern d’ERC, a qui han acusat de manca de planificació, improvisació i d’anar “tard i malament”.
El conseller Mascort compareix dos cops
El conseller David Mascort ha comparegut davant la Diputació del Parlament dos cops aquest matí, la primera per explicar, abans de la votació, el decret llei que inclou el crèdit de 145,2 milions per garantir inversions necessàries per als cicles de l'aigua i obres d’emergència per garantir el subministrament hídric durant el 2024, un decret que Mascort ha qualificat de “prioritari i inajornable”. La segona, a petició del grup parlamentari del PSC, per defensar l’acció del Govern i les seves polítiques contra la sequera. En les dues ocasions, Mascort ha recordat que Catalunya s’enfronta “al pitjor període de sequera, el més llarg, més intens, que supera al pitjor anterior que va ser el del 2008, que va durar 18 mesos, mentre que l’actual ja dura 42 mesos, amb precipitacions el doble de la mitjana inferiors a les del 2008”.
Segons va explicar Mascort, el crèdit que ha aprovat la Diputació Permanent permetrà tirar endavant mesures urgents i actuacions d’emergència, així com seguir impulsant les mesures estructurals previstes. “Els tres objectius prioritaris són garantir l'execució de les obres previstes per aquest 2024, possibilitar l'actuació en la realització actuacions d’emergència que permeten dotar de més recursos la població, i el tercer objectiu, assegurar mesures pel sector primari, perquè és la nostra obligació garantir la seva continuïtat per la sequera que pateixen”. En el primer objectiu s’emmarca la inversió de 27,5 milions per ampliar l'Estació de Tractament d’Aigua Potable del Besòs, una obra prioritària que “té com a objectiu l'abastiment d'aigua a la regió metropolitana de Barcelona i l'abastiment urbà d’aquest territori”. Pel segon objectiu es destinaran 30 milions d’euros a les dessaladores flotants, 18,6 milions per crear pous profunds i millorar la xarxa; i 9 milions es destinaran, de manera extraordinària, a la prevenció d’incendis, amb la retirada d’arbres morts com per treballs forestals de generació d’aigua blava, o per la fauna cinegètica. Pel tercer objectiu, es destinaran 50,5 milions per ajudar el sector primari i seguir publicant noves convocatòries d’ajuts pels agricultors i ramaders. En el decret també hi ha dues disposicions normatives, que estaven incloses en els pressupostos del 2024, com són “la necessària autorització de 360 milions d’euros per l’ATL, imprescindible per cobrir necessitats d’inversió”, i també la modificació perquè l’ens d’abastament Ter-Llobregat pugui assumir la gestió i el manteniment del canal Segarra-Garrigues.
Missatges unànimes dels grups parlamentaris
Els partits de l’oposició, en canvi, han retret al Govern que “si s’haguessin fet les coses abans no estaríem aquí”, com ha recordat Alícia Romero (Grup Socialista i Units per avançar), que “van tard, malament i van sols”, ha retret Francesc de Dalmases, del grup de Junts, que ha demanat a Mascort que “no decebi el crèdit que li atorga aquest Parlament. Estarem a sobre i el fiscalitzarem, perquè la seva feina no ens genera cap confiança. Sí que tenim confiança en l’equip tècnic, i el país els necessita com mai”. La CUP, que s'ha abstingut, manifesta que el que es necessita “és un canvi de model i un gir de país” i Jéssica Albiach, d'En Comú Podem, ha afirmat que “votarem a favor malgrat no compartit la gestió. Fa un mes defensaven els vaixells de Sagunt i ara fan un gir de volant i volen instal·lar dessaladores portàtils: és la fotografia que mostra que no tenen un pla, improvisen i arriben tard”. Alejandro Fernández, del PP, partit que també s'ha abstingut, ha parlat de “solucions ridícules” i ha alertat que “amb aquestes mesures insuficients el que tenim ara és un risc greu de subministrament d’aigua de boca i directament fer inviable l’activitat del turisme, la ramaderia, l’agricultura i la indústria de Catalunya”, i ha defensat com a solució a curt termini “la interconnexió amb l’Ebre”, com defensen els principals col·legis tècnics professionals.
Defensa de la gestió del Govern
En la seva segona compareixença, David Mascort ha defensat la gestió del Govern de les crítiques generalitzades de l’oposició, que acusen el seu departament d’improvisació i de no tenir un pla per afrontar la sequera. El conseller ha assegurat que “la gestió d’una sequera com aquesta, la més dura i llarga de la història, no s’improvisa, és impossible gestionar una sequera improvisant” i ha insistit que cal diferenciar “les obres a llarg termini de la gestió àgil, ràpida i eficaç” per trobar solucions d’emergència. “Hem actuat sempre amb dades, amb una gestió quirúrgica per implementar-la de forma acurada”. També ha recordat que el Govern “va començar a aplicar el pla de sequera quan les reserves estaven al 70%, al principi de la legislatura”, i que l’executiu de Pere Aragonès “està posant els temes al dia, després de 12 anys de manca d’acció i de finançament dels anteriors governs en la infraestructura hídrica, que aquest govern ha hagut d’accelerar”.