Aquest dimarts 13 serà recordat com el dimarts negre del Partit Popular. L'executiu de Mariano Rajoy va guanyar la batalla durant els dies anteriors fugint de la visibilitat d'un ple perquè el ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, expliqués la fallida candidatura de José Manuel Soria com a director executiu del Banc Mundial. Però els titulars amb els noms de Barberá, Matas i Bárcenas han enfosquit la jornada per a Mariano Rajoy. El toc de gràcia va ser la comissió on va comparèixer De Guindos, quan l'oposició va suggerir-li la dimissió per "mentir".

Espanya no té govern, ni aquest no vol ser controlat perquè la cambra de la XII legislatura no li va donar la confiança. Però la trobada va servir de laboratori per dibuixar quin és el paper que desenvolupa cada formació actualment. De Guindos va relatar el procediment per a la proposta de l'extitular d'Indústria, Energia i Turisme. El ministre va indicar que el perfil del canari era el que "més requisits complia". El titular d'Economia va subratllar que era un "procediment tècnic" i que si Soria va renunciar és per la "utilització política del debat" que n'havien fet els adversaris.

El responsable de la cartera econòmica havia començat la compareixença justificant-se. Primer, que a d'altres països el procediment per a l'elecció era més "discrecional" que a Espanya. Segon, que "sempre" havia ocupat el càrrec de director executiu un membre del cos de funcionaris. Tercer, el ministre va sostenir que la comissió que decidia el candidat estava integrada per només alts càrrecs, començant pel secretari d'Estat d'Economia. Quart, que va ser en una segona convocatòria que va tenir lloc al setembre on Soria s'hi va afegir, després d'haver dimitit "sense estar inhabilitat".

El PSOE es va alçar com el partit líder de l'oposició, replicant que De Guindos havia mentit. El diputat socialista Pedro Saura va esmicolar les seves paraules, assegurant que no havia existit una convocatòria pública en l'elecció de Soria, "perquè no va estar penjada a la web del ministeri". Saura va afegir que era un nomenament polític, perquè la proposta dels candidats l'havia feta el govern. I el diputat va retreure que Rajoy havia afirmat que no donar el lloc a Soria era il·legal. "Però si ha dimitit és que li podien donar a un altre, no?", va etzibar. "Vostè no és digne de seguir sent membre del govern".

La qüestió de la regeneració també va planejar sobre la comissió com el corc que rossega el passat i el present del PP. Els socialistes van recordar que no qüestionaven que Soria no tingués delictes de corrupció, sinó que tenir empreses en paradisos fiscals era suficient per renunciar de ministre, i també per no accedir al Banc Mundial. Saura va fer l'estocada dient que si Soria va renunciar de motu proprio –tot i que a petició del govern– el compromís de Rajoy amb la regeneració era "inexistent". El socialista el va acusar d'haver recompensat Soria pel "favor" de marxar del govern en període electoral.

Ciutadans va tornar a marcar les distàncies amb el seu soci, el PP, exigint que o De Guindos, "o Santamaría, o Rajoy, o algú" assumís responsabilitats per la proposta fallida. El diputat Toni Roldán va acusar el ministre que el lloc ocupat per Soria era "un vestit fet a mida perquè és amic de Rajoy i De Guindos". "Per què van fer dues convocatòries en menys de sis mesos? Tant canvien les coses? Per què no es va publicar al BOE? La seva concepció de concurs obert és remetre una carta al president de l'associació de tècnics comercials?", va increpar-lo, fent de fiscal del govern, com vol ser la formació taronja.  

Podemos va quedar desdibuixat davant la traca dels altres dos partits. Pablo Iglesias va apel·lar a diverses picades d'ullet del folklore popular, i la seva contundència va sumar-se a la de Saura i Roldán, quan va demanar la dimissió de De Guindos. "Si es demostra que ha mentit, ha de dimitir", va dir. Les justificacions del ministre sembla que no haurien convençut a la comissió d'Economia.