Com ja van anunciar aquest dimarts, tots els grups de l’oposició han sol·licitat un informe jurídic als lletrats del Parlament sobre diferents aspectes de les lleis de desconnexió i la seva tramitació. Però, malgrat que hi ha hagut contactes, no hi ha hagut sol·licitud conjunta: cada grup ho ha fet per separat. Ciutadans, el PSC, CSQP i el PP han registrat la petició aquest dimecres al migdia. Van dirigides a la Mesa, perquè sol·liciti l'informe als lletrats de la cambra.
La sol·licitud de Ciutadans se centra en el fet que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, decidís endarrerir l’admissió a tràmit de les lleis del referèndum i transitorietat, ja registrades. Consideren que perjudica la “igualtat de condicions dels diferents grups parlamentaris”. La del PSC posa el focus en les mateixes lleis, sobre la seva adequació a l’ordenament jurídic constitucional i estatutari vigent. El PP demana un informe sobre totes dues coses.
La petició més extensa és la de CSQP, que demana que l’informe jurídic giri al voltant de cinc aspectes: si la presidenta del Parlament pot “posposar sine die” l’admissió a tràmit de proposicions de lleis; si poden ser incorporades en l’ordre del dia del ple sense admissió a tràmit de la Mesa; en quines condicions el ple pot alterar l’ordre del dia; si aquesta alteració pot produir-se sense respectar el dret a esmenes o dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), i la viabilitat d’admetre les dues proposicions, tenint en compte els dictàmens anteriors del CGE.
Aquest dimarts, en la reunió de la Mesa, ja va sol·licitar-se un informe jurídic als lletrats de la cambra, que va ser rebutjat amb els vots de la majoria de Junts pel Sí. José María Espejo Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC) van votar-hi a favor. Joan Josep Nuet (CSQP) va abstenir-se. PP i CUP no tenen representació en aquest òrgan.
Aquestes sol·licituds es produeixen el mateix dia que s’ha conegut que Junts pel Sí i la CUP tenen intenció d’aprovar les dues lleis en el pròxim ple del Parlament, els dies 6 i 7 de setembre. Poc després d’aquesta aprovació el Govern signaria el decret de convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre.