Ja ha passat. El català s’ha estrenat al Congrés, i els diputats Gabriel Rufián i Míriam Nogueras ja poden presumir d’haver estat els primers diputats catalans de la història que poden parlar sense impediments la seva llengua a la cambra baixa espanyola. Pot afirmar-se sense problema que el Ple d’aquest dimarts ha estat històric i, per tant, atípic. Tant, que fins i tot el PP ha entrat en contradicció: citant-los a ells mateixos, han acabat fent “el paperina”. Aquest dilluns Borja Sémper va titllar d’aquesta manera parlar català, basc o gallec al Congrés i al final ha acabat sent ell mateix qui hi ha parlat euskera davant dels parlamentaris que hi havia a l’hemicicle.
La sessió ha començat amb la interrupció de Cuca Gamarra a Francina Armengol, mentre la presidenta del Congrés exposava la proposició de reforma del reglament que s’estava a punt de debatre. La secretària general dels populars ha instat la socialista a obligar els diputats a “complir la Constitució” i el “reglament vigent” fins que aquest no sigui renovat. En altres paraules: que la sessió es fes únicament en castellà. Armengol li ha donat carabasses recordant-li que la Mesa ja va arribar a un acord sobre aquesta qüestió i que els diputats podrien expressar-se amb la llengua cooficial que desitgessin.
Resolts els bastons a les rodes que ha intentat posar el PP, la sessió ha començat amb la intervenció del socialista José Ramón Besteiro, l’encarregat de presentar la iniciativa a la cambra. Així, la primera llengua cooficial de l’Estat a ser emprada al Congrés dels Diputats amb total normalitat ha estat el gallec. Quan feia escassos segons que el diputat del PSOE parlava, Vox ha tornat a fer de les seves: la diputada ultra Pepa Rodríguez ha demanat la paraula. Quan Armengol l’hi ha negat argumentant que no pot interrompre un orador, la formació d’extrema dreta s’ha disposat a abandonar l’hemicicle. Abans de fer-ho, però, ha deixat sobre l’escó de Pedro Sánchez —absent en aquest Ple— totes les orelleres que s’havien posat aquest dimarts a disposició dels diputats per entendre’s entre ells.
Els diputats de la dreta espanyolista han fet en aquest Ple mostres de tenir urticària a les orelles, i s’han negat a posar-se els auriculars que prestaven una traducció al castellà de totes les intervencions dels diputats de la cambra. L’excusa per evitar la imatge d’un parlamentari popular amb les orelleres posades ha estat que es podien seguir les intervencions a través de les pantalles de l’hemicicle, on se subtitulaven al castellà els discursos. És més, fonts del PP apunten que els ciutadans ja poden anar-se oblidant de la possibilitat de veure un diputat dels populars amb orelleres. A partir d’ara aquest grup sempre recorrerà a les pantalles subtitulades.
El PP entra en contradicció i acaba fent “el paperina”
Un dels moments que seran més recordats d’aquest Ple ha estat quan Borja Sémper ha fet entrar el seu partit en contradicció. Tot i que el portaveu del PP havia garantit que mantindria el castellà al Congrés per “no fer el paperina”, ha estat ell mateix qui sí que ha utilitzat l’euskera. Per molt que hagi estat forma puntual i aplicant-se una autotraducció automàtica i immediata, el gest ha costat d’entendre’s.
Ha estat tan contradictori que els diputats de Vox han tornat a abandonar l’hemicicle per segon cop, i això ha despertat diversos riures entre els diputats del bloc progressista. “Jo no vull que ningú marxi, jo vull que debatem”, ha recriminat Sémper als ultres. A més, el portaveu popular ha mantingut la decisió d’anar intercalant algunes frases en castellà, un fet que també ha provocat que alguns diputats del PP, contrariats, hagin decidit no aplaudir el seu discurs.
Queda clar que l’expressió “fer el paperina” li ha sortit cara als populars perquè la majoria de grups partidaris de la normalització lingüística han fet befa amb Sémper acusant-lo d’estar fent “el paperina”. Els populars argumenten que, anteriorment, el reglament ja permetia fer algunes puntualitzacions amb la llengua que es volgués; motiu pel qual, a parer seu, Sémper no ha entrat en contradicció.
Els anglicismes de Rufián i la crida a no deixar de conquerir drets de Nogueras
Gabriel Rufián pot presumir, doncs, d’haver estat el primer diputat a parlar íntegrament en català durant tot el seu discurs. A banda de fer una intervenció apel·lant a l’emotivitat —amb mencions als avis i als fills—, ha protagonitzat un dels moments que ha despertat més rialles entre els parlamentaris. Per intentar demostrar a l’espanyolisme que les llengües cooficials no representen cap amenaça pel castellà, ha mostrat una llista plena d’anglicismes.
“Checking, coaching, moving, selfie, meme, streaming, low-cost, start-up, gap, tracking, breaking…”. “Fan servir aquestes paraules? I són el català, l’aranès, el basc i el gallec els idiomes que amenacen el castellà?”, s’ha preguntat. I ho ha sentenciat amb la següent frase: “És força probable que molts de vostès critiquin l’aranès mentre fan un míting a la sala de coworking, mirant outfits per estrenar a l’afterwork”.
Minuts més tard ha arribat el moment que intervingués Míriam Nogueras, líder de Junts per Catalunya a Madrid. La seva intervenció ha estat carregada de més reivindicació històrica, per recordar l’anticatalanisme que han patit els habitants del país durant dècades i segles. I per assenyalar, també, que després d’aconseguir que al Congrés dels Diputats s’hi respecti el dret de parlar-hi català, toca que el de l’autodeterminació sigui una realitat. “Però això ja ho parlarem en els pròxims dies”, ha avisat.
La qüestió de fons: el sistema de traducció simultània ha estat un èxit
Sigui com sigui, la gran pregunta que quedava per respondre era si es podia tenir un debat al Congrés dels Diputats amb parlamentaris parlant en diverses llengües. I la resposta és que sí. Perquè la infraestructura estava perfectament dissenyada, els aparells no han donat cap problema i els traductors que traduïen simultàniament a diputats catalans, bascos i gallecs ho han fet gairebé a la vegada que parlaven els parlamentaris i s’ha entès a la perfecció.
La traducció no només funcionava per les orelleres distribuïdes a tots els escons i a les tribunes de la cambra baixa. També ha funcionat de forma online. La pàgina web del Congrés dels Diputats permetia seguir la sessió en directe en la versió original, en versió original subtitulada al castellà, o la versió original amb la veu dels traductors per sobre. La subtitulació al castellà que apareixia a les pantalles de l’hemicicle també funcionava perfectament.