Aquest dilluns se celebra el Dia de l'Orgull LGTBI, el qual cerca reivindicar els drets de les persones del col·lectiu i visibilitzar la seva existència. La celebració d'aquesta data enguany ve acompanyada per una sèrie de polèmiques i crisis de drets humans que esquitxen la commemoració. L'auge de les agressions al col·lectiu, la durament lluitada llei trans o la creixent homofòbia a Europa són alguns dels elements que marquen el dia d'avui. 

La llei trans: una realitat

Després d'un llarg viacrucis la llei trans arribarà aquest dimarts a la taula del Consell de Ministres. Les confrontacions dins del Govern espanyol per la proposta de Llei Trans del Ministeri d'Igualtat d'Irene Montero han marcat els darrers mesos en si del govern espanyol. Malgrat tots els atacs i les negociacions a contrarellotge l'Executiu de Pedro Sánchez arriba al dia de l'Orgull amb un avantprojecte de llei sota el braç. 

La versió final de la proposta consensuada pel govern espanyol reconeix la lliure determinació del gènere i deixa de considerar malaltes a les persones trans, segons informa Efe. Finalment s'ha acordat que es permetrà el canvi de sexe i nom al Registre Civil sense necessitat de testimonis ni proves ni informes mèdics. Amb la nova llei el canvi el podran sol·licitar els adults i els menors a partir de 14 anys. 

La llei posarà fi a la patologització de les persones trans a l'Estat espanyol, ja que no es necessita cap diagnòstic mèdic per canviar el seu sexe en els registres. D'aquesta manera l'Estat espanyol segueix les indicacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que fa anys que va retirar la disfòria de gènere de la llista de malalties mentals. 

Xifres en auge

Per desgràcia el dia d'avui està marcat per la creixent onada d'agressions LGTBI-fòbiques que es pateixen al país. L'Observatori contra l'Homofòbia (OCH) ha presentat el document L'estat de l'LGTBI-fòbia a Catalunya, on es recullen les agressions que s'han denunciat a l'entitat durant l'any 2020. En aquest període les violències contra les persones LGTBI ha crescut un 18,12% respecte al 2019. L'entitat ha registrat 189 incidències a tot el territori.

Les agressions al col·lectiu LGTBI continuen aquest 2021, fins i tot amb episodis extremadament violents com les tres agressions consecutives que van succeir l'últim cap de setmana de maig. L'OCH va respondre a aquesta escalada de violència amb una concentració que va aplegar a unes 300 persones al barri de Sant Antoni de Barcelona. 

L'homofòbia recorre Europa

Viktor Orbán, president d'Hongria, torna als titulars per les seves polítiques contra els drets humans. En aquest cas per l'aprovació de l'anunciada llei antiLGTBI, l'última d'una llarga llista de lleis que violen els drets de les persones del col·lectiu que l'Executiu d'Orbán porta promovent d'ençà que va arribar al poder l'any 2010. La nova legislació ha indignat als líders europeus, els quals només han retret a Orbán les seves actuacions, però no han concretat cap sanció. Un cop més les accions del president hongarès mostren que violar els principis de la Unió Europea (UE) no li comporta cap conseqüència. 

Per desgràcia Orbán no és l'únic líder europeu que té clar que LGTBI-fòbia surt barata a la UE. Polònia és el principal aliat d'Hongria en la lluita contra els drets de les persones del col·lectiu LGTBI. L'Estat polonès ha estat sancionat econòmicament per la UE després que es declaressin espais "lliures de LGTBI" diverses zones del país.

Les sancions per aquests països són lleus o inexistents i malgrat l'amenaça del primer ministre neerlandès d'expulsar els països que no combreguin amb els valors europeus, el cert és que un Estat abandona la Unió només si vol, com va ser el cas del Regne Unit amb el Brexit. Però ningú pot treure'l. El màxim càstig polític és retirar a un país el vot al Consell Europeu, però requereix la unanimitat dels altres 26 socis i Polònia i Hongria es protegeixen respectivament.

 

Imatge principal: Una manifestant durant la manifestació convocada amb motiu del Dia de l'Orgull LGTBI a Barcelona (2021) / ACN