La Fundació Reeixida presenta aquest dimarts al Museu d’Història de Catalunya, el seu projecte d’aquest 2023: l’Any Daniel Cardona i Civit (1890-1943), que és considerat com un dels màxim impulsors, amb Francesc Macià, de l’etapa inicial del moviment independentista i que fou fundador de les dues formacions històriques més destacades del primer independentisme, Estat Català i Front Nacional de Catalunya, i impulsor d’altres organitzacions polítiques com Bandera Negra o Nosaltres Sols! En la presentació, a més dels historiadors Agustí Colomines i Fermí Rubiralta, hi assistirà Daniel Cardona Pera, net del reconegut i per alguns oblidat personatge de la història catalana.
Teixir el fil del passat independentista català amb el present, i cercar familiars que expliquin vivències i records és la manera com Reeixida vol insistir amb el missatge de “sense rendició i amb orgull” del moviment independentista dels Països Catalans, segons explica el president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera i Ribas (Mollet del Vallès, 1972), en aquesta entrevista. Una fita que es marca la fundació aquest any és assolir els 100 amics de Reeixida per seguir revitalitzant la història de molts catalans i “no deixar de fer de mosca collonera", en paraules de Falguera.
La Fundació Reeixida celebra aquest any el seu 20è aniversari. Com ha evolucionat?
La Fundació Reeixida va ser creada per 20 patrons, el 4 de maig de 2003. Es crea amb la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), amb el Correllengua. L’antic patronat de Reeixida crea la fundació en una època en que s’il·legalitzaven partits al País Basc, i es tancaven diaris, i es torturaven a directors de diaris. I la fundació es crea perquè no se sabia què podia passar i el que es volia és tenir diners per a l’independentisme. I el que passa, tan nostrat amb l’independentisme, és que la gent no s’entén: la CAL va anat per una banda i la Fundació cap a una altra, i els patrons actuals estem des del 2014, no des del principi, on hi havia figures de Països Catalans, de Perpinyà, Illes, al País Valencià, que van fer una bona feina de construcció de Països Catalans i defensa de la llengua. L’any 2008 tenim per primer cop relació amb Reeixida quan es va fer el centenari de la bandera estelada, ens vam trobar i del 2008 al 2014, any en que vam entrar el patronat nou, som cinc patrons, i l’antic va marxar-hi, tot i que estem en contacte. Amb el tricentenari de la caiguda de Barcelona, vam parlar amb historiadors i heraldistes i vam plantejar com havia de ser la bandera negra del segle XXI, i es va presentar al Museu d’Història de Catalunya. I des de llavors és una bandera d’èxit, que expressa: “Aquí no hi ha rendició, aquí fins al final.”
I amb la seva direcció, quina fita es marquen?
Seguim fent llengua, també fem molta acció de Memòria Nacional. Cada any agafem un símbol, una persona o una organització i la catapultem. Fem que surti als mitjans de comunicació. Ens posem en contacte amb famílies, fills i filles, com en el cas de Rutes de la Llibertat. Els anem a veure i els diem: “El teu pare havia fet això”, i els ensenyem llibres i documentació i acaben descobrint que els seus pares o mares eren uns cracs. El nostre missatge és el de Bandera Negra: no rendició i fins el fina! Tot el que està passant actualment ja passava des de 1870, de fet el doctor Josep Narcís Roca i Farreras ja teoritza i diu: ni França ni Espanya, Països Catalans.
El nostre missatge és el de Bandera Negra: No rendició i fins el final!
Els catalans coneixem la nostra història?
Els catalans no coneixem la nostra història i sempre anem a buscar icones a l’estranger. I la gent independentista sempre cometem l'error que cada 10 anys matem el pare. Hi ha persones que abans que nosaltres van fer una feina bestial. Però després surten alguns que diuen que són uns traïdors, que ho van fer malament...I la realitat és que és que això és un fil , és una continuïtat que comença i no s’acaba. Han intervingut milers de personatges, i anem a buscar l’arrel. Aquí tenim icones d’homes i dones que són perfectament revulsius per a qualsevol lluita revolucionaria, feminista, etc.
L’any passat va ser un èxit la presentació de Rutes de la Llibertat, on es recordan els grups de resistència contra l’ocupació nazi i que ajudaven a fugir a persones pels Pirineus. Ja s’han pogut senyalitzar?
No. Les Rutes de la Llibertat segueixen. Havíem parlat amb Memorial Democràtic i el Museu de l’Exili que eren els que ens ajudaven, però han canviat els directors i la presidència i els compromisos que teníem han anat caient, i hem de tornar a contactar-hi. I passades les eleccions municipals, hem de tornar a trucar als ajuntament ja que tots els punts que vam fer, tots han tirat endavant però ens falta la senyalització i esperem els nous governs de la zona de la Garrotxa, Empordà i Cerdanya per assolir la senyalització.
Hi ha convocatòries per fer aquestes rutes?
No. Per veure-la i viure-la i que els fills dels passadors m’expliquessin coses i anècdotes, el juliol passat vam fer una part del recorregut de l’Empordà, coincidint amb l’acte d’il·luminació dels 300 cims de la Via Pirinenca. I realment, va ser molt fort. Hi venia la filla del primer passador, com una acció d’amor al pare. Vam estar unes 8 hores caminant i t’adonaves que la gent que als anys 40 passava per allà a persones jueves o dos soldats britànics o nord-americans, els tenien molt grans. Tots que portàvem calçat adequat era una burrada, on es podien amagar? Em va semblar una plantofada. No hi ha prou amb tot el que has llegit i t’han explicat, viure-ho em va deixar tocat, i penses què forts que eren!
Aquest 2023 han escollit el projecte Any Daniel Cardona. Perquè?
Sí. Ens va agradar molt el projecte de l’Any Fuster, que no es nostre, i vam pensar que si creiem en els Països Catalans anem a donar vida a una persona del País Valencià. Per alguns sembla que el tema Daniel Cardona sona a rascumit i antic, a més és una persona que no s’ha explicat bé, I vam dir: doncs donem-li la volta. Vam buscar un il·lustrador de Xàtiva, que es diu Cesc Roca, que ens ha fet un Cardona, tipus Peaky Blinders: tenim un Cardona guapo, amb americana, amb una gorra a la irlandesa, amb unes muntanyes i amb un sol naixent que vol dir que està naixent la llibertat. També parlem amb l’editorial Afers de València, que editin un llibre seu, que l’ha fet Fermí Rubiralta, el nostre historiador de capçalera, i perquè es facin presentacions xules. Aquest dimarts, 7 de març, que es el dia que fa 80 anys que morir, fem la presentació de l’any Daniel Cardona al Museu d’Història de Catalunya, que és el lloc que ens representa. Hi vindrà família de Cardona, tindrem persones de Reeixida amb documentació original, que mostrarà que el que fem existeix. Després farem actes a Perpinyà, on va estar exiliat tres vegades, a Solsona, on es va amagar i va voler formar escamots, i a Sant Just Desvern, on vels a ser alcalde. Els catalans som especialistes en destruir-nos a nosaltres mateixos, i el que volem és explicar bé la història d’aquests personatges de no rendició.
Uneixen història amb familiars. Què li diuen els familiars?
El que més els omple, com el cas de les Rutes, és que et vingui el fill o a la filla i que t’explica que mai ningú li ha vingut a preguntar sobre què va fer el seu pare o la seva mare. En la primera presentació de les rutes, que vam fer al Museu de l’Exili, a la Jonquera, hi van venir els cònsols que van estar en la 2a Guerra Mundial, el nord-americà, el francès, polonès. Doncs, els familiars deien que cap govern dels actuals els havien cridat per dir-los que bé ho va fer la seva família, algun tipus de reconeixement. Alguines famílies tampoc ho podien explicar. La filla del segon passador ho ha descobert per internet. És maco explicar-los-hi i et dona energia per no parar.
Alguns familiars descobreixen que el seu pare o la seva mare van ser uns cracs. I altres t'expliquen que mai cap dels governs actuals no els han fet un reconeixement
En aquesta recuperació de la història de Catalunya tindrem aviat algun any amb nom de dona?
(Riu) Em preocupa moltíssim, però tindrem algun projecte de dones. El problema és que ens hem de basar amb fets reals, en memòria catalana i independentista, i, per exemple en l’organització dels passos , els feien molts homes. Hi havia dones, segur, no les volem evitar. Sí que tenim claríssim el paper de les dones, quan s’amagava a les persones en passar la frontera a la segona Guerra Mundial, qui amagava a casa seva els jueus o els soldats eren les dones. I el més maco d’aquestes dones i d’aquestes famílies és que no només ho fan durant la 2a Guerra Mundial, sinó que durant els anys 60 i 70 quan hi ha independentistes catalans que han d’agafar el camí de l’exili, són les mateixes families que els amaguen, i quan hi ha bascos que han de passar per la frontera, són les mateixes dones. I quan vas a la família correcta ningú t’explica cap fantasmada, és clara i correcta. I quan trobem informació i contactes ho compartim amb altres estudiosos o historiadors com ara en Josep Calvet, que va traçar les rutes dels jueus a l’altra banda dels Pirineus.
Tenim noms de dona com Lola Anglada, la il·lustradora catalana, i les il·lustracions de quan més fusells i punys enlaire hi ha els dibuixa ella, i això no ens ho han explicat. O quan l'any 1925 gent agrupada a Bandera Negre, fundada per Daniel Cardona, vol matar al rei Alfons XIII, la primera persona que es mou per treure’ls de la presó i demanar l’Amnistia és la Lola Anglada. No és l’Anglada que ens han explica a l’escola. La tenim guardada per explicar-la com es mereix. A la web de Reeixida, tenim més de 150 biografies, i tenim la de Lola Anglada. És una donasa. Ara, clarament som una mosca collonera.
Tenim noms de dona com el de Lola Anglada. És una donassa que no ens han explicat prou bé a l'escola
Què vol dir?
Fem allò que no fan les nostres institucions i els tres partits nostres.
Què haurien de fer?
Cadascú és diferent, però és com el centenari de l’estelada, cap partit ens va recolzar, però una comissió de dues persones vam aconseguir que el 2008 posessin l’estelada 140 Ajuntaments per la Diada. Avui és normal. O que l’inventor de l’estelada tingués una plaça a Barcelona, com es va aprovar en el Parlament el 1938, ningú ho va seguir, i nosaltres hem fet de gota malaia per aconseguir-ho a Barcelona, Girona o a Vic. Som una Fundació, que ens permet anar fent aquesta feineta, amb l’ajuda i les aportacions dels amics de Reeixida, que aquest any volem que arribin a ser-ne 100.
És una utopia l’alliberament dels Països Catalans?
No, no ho és. Quan sigui ha d’anar amb un ordre. Primer ha de marxar el Principat, així ens ho deien amics de les Illes i el País Valencià quan el 2017 era tot calent. L’Estat espanyol sempre ens apretarà. Sempre.
Els partits independentistes i el Govern han aparcat el procés d’independència.
A tots els partits, sempre hi ha gent que té les idees claríssimes i gent que té por. Per això, des del 2017 tenim un projecte que és el canvi de mentalitat. El 2017 quan és el punt més àlgid de l’independentista apareix la por. Tothom pot tenir por, ningú es pot salvar de la por, i més si t’enfrontes a l’Estat espanyol. Està claríssim. Per a nosaltres, no hi ha traïdors. A tot arreu hi ha persones que treballen i molt bé. Per això, des del 2017 treballem per a la no rendició de l’independentisme, d’orgull d’on venim.
Quan el 2017 apareix la por perquè t'enfrontes a l'Estat espanyol, iniciem un projecte per canviar de mentalitat, per a la no rendició, per sentir orgull d'on venim
D’on venim?
Si mireu la web de Reeixida hi ha una part que és la història de l’independentisme i comencem el 1870. D’això fa molts i molts anys i l'acabem al 2010. Aquests tertulians que surten a les ràdios cada dia que entenen de física quàntica i de tot, diuen que tot comença el 2010. Per exemple, el senyor que va fer Els Pastorets es va haver d’exiliar perquè publicava en una revista que feia publicacions independentistes. Estem parlant de l’any 1905. Des de 1900 que tenim exiliats i comitès de represaliats per la lluita independentista. Sempre és el mateix. Amb nom d’home, dona, llarg, calb...I per això volem que es doni a conèixer als mitjans de comunicació, que surti a la ràdio, als diaris digitals.
La història de l'independentisme comença el 1870 i hi ha tertulians que saben de tot que afirmen que comença el 2010
Fan feina.
Sí. Per exemple, la reedició del cartell Aixafem el feixisme, coneixem els nets de Pere Català, i tenim el seu permís per reeditar-lo i en Jordi Borràs fa la foto del cartell. Es demostra, que sent molt pocs, pots fer moltíssim i tenim contactes arreu, i també hi ha gent que no ens suporta. Si no ho fa ningú ho hem de fer nosaltres. I ens encanta!
