Oriol Junqueras i Vias (Sant Andreu, Barcelona, 1969) apura les últimes hores de la campanya que el pot portar de nou a la presidència d’Esquerra Republicana de Catalunya. Naturalment, això serà si així ho desitgen els militants d’ERC, com a ell li agrada repetir: no debades, la candidatura que encapçala es denomina Militància Decidim. Junqueras haurà d’imposar-se al seu rival, Xavier Godàs, aspirant de Nova Esquerra Nacional, com ja va fer en la primera volta de la votació, el 30 de novembre passat. Aquest dissabte, el vot dels militants de la tercera llista en disputa, Foc Nou, que no va superar el primer tall, poden ser decisius. Després de molts mesos de recórrer ciutats i pobles de Catalunya per reconnectar amb la desorientada militància republicana, Junqueras té clar que no només s’haurà de recosir una ERC que a hores d’ara està profundament dividida sinó també el país. En aquesta entrevista amb ElNacional.cat, el també historiador i ex-pres polític independentista detalla els seus plans per rellançar la formació republicana.
El 2031 se celebrarà el centenari de la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya. Deixi'm fer-li tres preguntes sobre aquesta data. Creu que vostè serà en aquell moment president del partit?
Probablement no, però no ho sé, ho veurem. Això ho decidirà la militància d'Esquerra Republicana, però molt probablement no. Fins al 2031 dura la meva inhabilitació. Jo voldria que la inhabilitació s'acabés abans entre altres coses, perquè, per exemple, m'agradaria molt algun dia poder tornar a la meva feina que és la de fer classes a la universitat, on he sigut molt feliç i m'ho he passat molt bé, i ara em prohibeixen fer-ho. De fet, si fos president del partit el 2031 també espero poder tornar a la universitat. És el que vaig fer quan vaig tornar del Parlament Europeu, era president del partit i feia de professor a la universitat. No seria la primera vegada.
Haurà aconseguit ser president de la Generalitat en aquell moment?
No en tinc ni la més remota idea, això depèn del vot de la ciutadania i de mil factors. Depèn de si Esquerra Republicana em proposa o no ser candidat, depèn de si en aquell moment jo m’ho proposo. S'han de combinar molts factors, depèn de moltes voluntats: primer la meva, després la dels meus companys i companyes de partit, després el conjunt de la ciutadania. Ja ho veurem.
I tercera, Catalunya serà independent en aquell moment?
Jo espero que ho sigui, perquè estic convençut que Catalunya estarà molt millor si pot disposar de tots els seus recursos, de totes les eines, de totes les competències. No conec cap país que hagi aconseguit la independència i que després hagi dit “deixem-ho estar i tornem enrere”. Deu ser que això de la independència és una cosa que funciona i que fa que la gent visqui millor. I això és el que volem pel conjunt de la nostra ciutadania, per les nostres famílies, per les nostres escoles, per les nostres empreses pels nostres treballadors. Volem el millor per tots ells perquè volem el millor pel nostre país.
Després d'aquest petit viatge al futur, tornem al present.
Era un futur bastant maco el de la Catalunya independent...
Em veig intentant ajudar el meu país com he fet sempre, des d'abans de dedicar-me a la política
Dilluns que ve es veu tornant al despatx de president d’Esquerra que va deixar el juny?
Jo el que em veig és intentant ajudar el meu país com m'he fet sempre. Des de molt abans de dedicar-me a la política, quan feia ràdio, articles, llibres o classes ja intentava fer-ho, ajudant el meu país, divulgant la història de Catalunya. Per tant, com jo em veig avui, dilluns i d'aquí a dues setmanes és intentant ajudar tant com sigui possible, des de tot arreu on pugui, al costat de moltíssima gent molt variada i molt diversa que fa moltes coses al servei del nostre país. El nostre és un país que no ha sigut una gran potència demogràfica, però sí en el món de la cultura, de la ciència, de la universitat, de la tecnologia, dels processos d'industrialització. Jo vull que el meu país sigui això, un referent al món, que la gent se'l miri i pensi: “carai, això de ser català quina cosa més interessant i més simpàtica i més divertida i més útil”.
Altres candidatures tenien moltes més eines i possibilitats que nosaltres de guanyar aquest congrés
En la primera votació del 30 de novembre es va quedar a 111 vots d'arribara a aquest 50% que l'hauria convertit automàticament en president i només 25 vots per sobre de les candidatures de Foc Nou i Nova Esquerra Nacional, si les sumem. Preveia aquesta victòria insuficient? Els seus rivals li retreuen que deia que arrasaria...
Nosaltres vam començar aquesta campanya amb molt pocs recursos i amb prou feines sabent exactament qui érem. I ens vam haver de recomptar i és evident que hi havia altres candidatures que tenien moltes més eines i moltes més possibilitats, moltes, moltes, moltes més que nosaltres. Amb tota la modèstia però també amb tota la convicció, el que hem fet és anar pel país amunt i avall. Hem parlat amb tothom, hem fet 13.000 quilòmetres en 3 mesos i intentant mobilitzar tota aquella esperança, tota aquella il·lusió, tot aquell entusiasme de tanta gent modesta que va participar d'aquell projecte extraordinari de fer d'Esquerra Republicana el primer partit del país entre el 2012 i el 2017, de fer un referèndum sobre la independència, de defensar-lo amb un 3 d'octubre. Tota aquesta gent té dret a tornar a viure aquesta esperança, a reconstruir el projecte del qual ens sentim tan orgullosos. I és aquesta gent la que ens ha donat aquesta victòria de la qual ens sentim honorats però també en sentim la responsabilitat. També celebrem els resultats dels altres, perquè hem dit en moltes ocasions que els desitgem tota la sort del món. I els demanem una cosa: que ens ajudem els uns als altres a tirar endavant aquest partit perquè estem segurs que això contribueix a tirar endavant el nostre país.
Esperem que a qui no hàgim convençut el 14 de desembre, fer-ho el 15 o el 16
Creu que en la votació que se celebrarà aquest dissabte podrà incrementar els suports que va tenir fa dues setmanes en el sentit que pot atreure votants que van optar per Foc Nou o fins i tot persones que van optar per Nova Esquerra Nacional que hagin canviat d'opinió?
Estem convençuts que les nostres propostes són tan bones que ens agradaria ser capaços de convèncer tothom. Per tant, com més, millor. Però és evident que tothom ha de votar allò que cregui més oportú i que nosaltres som extremadament respectuosos amb les decisions de tothom. I això no treu, és evident, que volem convèncer a tothom si és possible. I si no els convencem a tothom el 14, esperem fer-ho el 15 o el 16. En tot cas, arribar a les eleccions municipals del 2027 amb una organització que tingui clar que el seu objectiu és servir els nostres municipis els nostres pobles, els nostres barris, les nostres ciutats. I en aquest objectiu estic segur que tots hi hem d'estar d'acord i que ha de ser un objectiu mancomunat.
Per vostè, la segona volta és un tràmit, com va dir Elisenda Alamany?
Jo estic convençut que l'Elisenda Alemany tot el que diu, ho diu molt bé. I el que ella vol dir senzillament és que nosaltres tenim tota la il·lusió del món en posar tota la nostra capacitat de servei al país i que el que volem és ajudar a tothom a poder-la posar i que estem convençuts que si ens va bé, que si podem assumir aquesta responsabilitat, serà per saber sumar la força i la bona voluntat de tothom. I això és el que volem fer Elisenda Alemany, Diana Riba, jo i tot aquest equip extraordinari que ens acompanya, bona part del qual ve d'aquest món municipalista, dels pobles, de les ciutats, de guanyar-se la confiança dels seus conciutadans, d'aquesta política que és propera, que és a peu de carrer, que és estar a prop de la gent.
Aquests darrers 13 anys, vostè ha estat president d'Esquerra amb un ampli suport de la militància. Amb el nou escenari de divisió interna, si torna a dirigir el partit, que canviarà?
Primer de tot, agrair la confiança que en altres moments espero haver sabut generar. Tinc moltes raons per estar agraït a aquest partit i al meu país. Moltíssimes. Nosaltres volem fer-ho el millor possible i volem el suport de tanta gent com es pugui. No conec ningú que quan ha d'emprendre una gran aventura, una gran responsabilitat, una gran expedició, no ho vulgui fer amb la caixa d'eines més ben dotada possible. Nosaltres també ho volem, però sobretot no ho volem de cara al dia 14, que ja sé que és molt important, hi ha qui creu que és la cosa més important del món, però no ho és. El que és més important és el dia 15, i el 16, i el 17, i el 18 de desembre i les eleccions municipals del 2027. El que és el més important és el referèndum que hem de fer per fer la independència de Catalunya, com defensarem amb totes les eines democràtiques que tinguem al nostre abast el resultat d'aquest futur referèndum. El que volem és una Catalunya independent, republicana, perquè estem convençuts que és el millor pels nostres fills i pels nostres nets. Els hi volem donar el millor futur i també els hi volem donar el millor present.
No espero que els altres siguin generosos, espero ser-ho jo
I si perd les primàries, que farà Junqueras el dia 15? Espera generositat dels seus rivals?
Jo el que espero és demostrar tota la generositat del món. No espero que els altres ho siguin, espero ser-ho jo i espero saber-ho fer bé i espero que tota la gent que ens fa confiança ho sàpiga fer. Ens hem d’exigir a nosaltres mateixos aquesta generositat. No cal exigir-la als altres. Jo ho he fet tot sempre amb la intenció d’ajudar al meu país amb tots els àmbits. I que farem si perdem? Exactament el mateix: intentar construir el millor futur pel nostre país i, si m’ho permeteu, per la meva família, que fa dies que em veu menys del que voldria.
Hi ha coses que a segons qui li poden semblar dures però a mi no m'ho semblen
Venim d'una campanya que ha estat realment duríssima. Hi ha risc que Esquerra, a partir de dissabte es trenqui?
Les coses són dures depèn de com es mirin. I segur que molta gent pot entendre que per algú que s'ha estat quatre anys a la presó hi ha moltes coses que poden semblar dures a segons qui i a mi no m'ho semblen. Jo he intentat sempre ser molt responsable, tot el nostre equip ho ha sigut, crec que hem demostrat sempre el màxim respecte. A vegades ens hem sentit dir coses al·lucinants i en canvi sempre hem respost amb un somriure, amb paraules amables, perquè són els meus companys, els meus amics, amb ells hem fet coses de les quals ens sentim molt orgullosos i perquè amb ells volem fer coses de les quals ens sentirem encara més orgullosos. Si algú ha volgut endurir la campanya, que n’assumeixi la responsabilitat. A mi el que em correspon és intentar ser capaç d'aglutinar tota la força d'aquesta organització per posar-la al servei del nostre país. I, per tant, ser capaç d'aprofitar els coneixements i les habilitats de tanta gent que hi ha dins del partit I de gent que és fora i que, en canvi, pot venir a ajudar. Em sento molt orgullós que en algun moment de la nostra història hagi arribat algú com el Raül Romeva, la Carme Forcadell, la Dolors Bassa, el Joan Queralt, el Francesc Marc Álvaro o el Tomàs Molina. M’he de sentir orgullós que gent diversa que ve de llocs diferents s'hagin volgut sumar a aquest projecte i la clau és ser capaços de continuar-ho fent. Qui millor ho pot fer és Esquerra Republicana, perquè és el partit que ocupa aquesta posició en la qual pot dialogar una mica amb tothom que pot fer d'eix vertebrador entre el món del treball i el món de l'empresa, entre el món de la universitat, el món de la recerca, entre el món dels serveis socials i de la gent gran i el món dels joves.
Xavier Godàs ha manifestat que s'ha sentit menystingut en molts moments, per vostè, per la seva candidatura. Vostè s'ha sentit menystingut?
Amb el Xavier no ens coneixem molt, no puc dir que som íntims amics, perquè no hem tingut gaires ocasions de conèixer-nos, però hem tingut ocasió de parlar-nos, jo l'he convidat a casa meva, hem esmorzat, ha sigut una conversa plàcida, agradable, constructiva, de bon to. El que ha predominat és que ens hem donat la raó, que hem constatat que hi ha moltes coses que les veiem de la mateixa manera. Som companys d'organització, som camarades, estimem el nostre país. He tingut ocasió de convidar-lo a fer territori junts. Volem que vinguin amb nosaltres. Esperem guanyar, òbviament, i quan assumim la responsabilitat que ens correspongui, volem anar a fer territori al seu costat, que vinguin amb nosaltres, anar-hi plegats.
Amb el Xavier Godàs som camarades, i he tingut ocasió de convidar-lo a fer territori junts. Volem que vinguin amb nosaltres
Hi ha hagut una última polèmica en campanya arran del cas d’assetjament sexual a Exteriors i el fet que Alfred Bosch ha dit que vostè havia demanat aturar els protocols de la Generalitat i del partit. Què va passar?
És molt senzill. Jo era dirigent del partit, era president d'Esquerra Republicana, i estava a la presó. A mi em va arribar alguna notícia al voltant d'aquesta qüestió i vaig demanar immediatament que s'activessin tots els protocols que a mi em corresponien, que eren els del partit. Jo era president del partit i el que vaig demanar és que es destituís immediatament a la persona a la qual s'acusava, que en aquest cas era un cap de gabinet, d'un comportament del tot improcedent. Aquell cap de gabinet va ser destituït. Jo em sento molt orgullós d'haver fet la meva feina on la podia fer, al meu partit i des de la presó. Estava a la presó, però la vaig fer. Per cert, aquella reunió es va fer un 24 de desembre, vigília de Nadal, la meva família a casa meva, i jo a la presó, prenent les decisions que s'havien de prendre, de manera immediata i de forma absolutament contundent.
El nostre objectiu és el de recosir, no només el nostre partit que sí, és important, ja ho entenc, però sobretot el nostre país
Quina serà la primera decisió que prendrà si és elegit president per recosir el partit?
El primer, i ja ens hi hem compromès públicament, és aquella mateixa nit convocar les altres candidatures a reunir-nos, a treballar plegats. La segona és organitzar una agenda de visites a les estructures territorials i sectorials del partit per poder-ho fer conjuntament, també amb les altres candidatures. La tercera és fer la mateixa agenda fora del partit amb els agents econòmics i socials del nostre país, amb el món del treball, amb el món de l'empresa, amb la gent que s'esforça i que s’arrisca, amb el món de l'educació, de la universitat, de la recerca de la cultura, de l'esport. Perquè el nostre objectiu és el de recosir, no només el nostre partit que sí, és important, ja ho entenc, però sobretot el nostre país. El que hem de ser és capaços de posar en un projecte compartit. No ens podem permetre, com a país, el luxe de tenir un 30% de pobresa infantil.. Ens hauria d’avergonyir, hauria de revoltar les nostres ànimes saber que un de cada tres nens d'aquest país està sota el llindar de la pobresa. No ens ho podem permetre. Hem d'ajudar les nostres famílies des del món de l'educació, i hem d'ajudar el món de l'educació a poder fer la seva feina en les millors condicions possibles. I hem de batallar per intentar universalitzar les extraescolars. Jo el que vull és que aquest partit es posi a fer això, cada dia, a tot arreu fins a l'últim racó del país, perquè és clau per la igualtat d'oportunitats que els nostres nens i les nostres nenes estiguin a l'escola tantes hores com sigui possible, que hi realitzin aquelles activitats que potser fora de l'escola no podran realitzar mai en l'àmbit de l'esport, en l'àmbit de la cultura, del teatre de la música. Això és el que volem donar al nostre país.
Si hi ha hagut un secret ben guardat en aquesta campanya és què va votar vostè a la investidura de Salvador Illa, que entenc que no ens ho farà saber en aquesta entrevista, oi?
Li comentava al Xavier Godàs que és molt legítim mirar enrere i que és evident que els retrovisors poden ser molt útils a l'hora d'aparcar. Però també li deia que no estem per aparcar res sinó per anar cap endavant, i per això volem les llums llargues i mirar on anem. I la meva feina com a futur president del partit, si així ho decideix la militància, serà la de ser responsable de la decisió que va prendre el conjunt de la militància. La meva posició és molt clara, hi havia molts motius per votar que no, el més important de tot era la desconfiança respecte al grau de compliment per part del partit socialista, però també afegia que si el resultat era sí, hauríem de concentrar tots els esforços en exigir el compliment, en forçar-lo. Aquesta ha de ser la meva feina: posar tota la nostra força a fer que el partit socialista compleixi els seus compromisos. Centrem-nos en això i no ens distraguem amb altres coses. Si jo en aquell moviment hagués donat la meva opinió segur que hauria condicionat o influït. La meva opinió en aquest cas és poc rellevant, perquè és la del meu partit i el meu deure és complir amb allò que el meu partit ha manat.
La meva opinió sobre la investidura d'Illa és poc rellevant, perquè la meva opinió és la del meu partit i el meu deure és complir amb allò que el meu partit ha manat
Quina diria que és la diferència principal entre la seva candidatura i la de Xavier Godàs pel que fa a la gestió dels pactes amb el PSC a Catalunya i el PSOE a l'Estat?
Nosaltres no vam tenir cap pressa per arribar a un acord d'investidura. Aquell acord es va produir tres setmanes abans del límit del temps. Ni tampoc no tinc cap interès en esperar-me un any, un any i mig, per avaluar si el partit socialista està complint o no està complint. Hi ha moltes coses que no està complint. I mentre no ho faci, no pot esperar arribar a nous acords, perquè qui no compleix els acords existents no pot esperar que n'hi hagi de nous. Han de complir amb la seva obligació. Aquesta és la seva feina, complir.
Entenc pel que em diu ara que si vostè el dia 15 és president, Pedro Sánchez i Salvador Illa no poden esperar començar a negociar els pressupostos amb Esquerra.
Exacte, és absolutament correcte. Ni l'un ni l'altre no poden esperar que ens asseguem a negociar res mentre no compleixin tot allò que han de complir. Nosaltres volem els millors pressupostos pel nostre país. I només seran els millors si incorporen tot allò que ja s'ha negociat i pactat, si s'ha liquidat el FLA, si s'han fet millores en l'àmbit del finançament. I si no s'han fet totes aquestes coses, aquests pressupostos no seran el que aquest país necessita i mereix. I nosaltres no podem conformar-nos amb menys de tot. Estem aquí per defensar els millors pressupostos i només seran millors si el partit socialista compleix amb els seus compromisos.
Ni Sánchez ni Illa no poden esperar que ens asseguem a negociar res mentre no compleixin tot allò que han de complir
Hi ha un element que va quedar pendent abans del congrés que és l’entrada d’ERC al govern municipal de Jaume Collboni a Barcelona. L’acord que s’havia de votar el juny continua sent vigent?
Des del mes de juny fins ara han passat moltes coses, com és evident. Si en algun moment ha d'haver-hi algun acord, a qui li corresongui el negociarà i qui ho decidirà és la militància.
Per tant, l'acord del juny no serveix?
Hi va haver un acord, sí, Però no es va implementar ni es va votar mai. Des d'aquell moment han passat moltes coses. Si algú vol parlar d'aquest tema, haurà de fer-ho tenint en compte tot el que ha passat. I, sobretot, s'haurà de fer públic i ho haurà de votar la militància. Quina? La de Barcelona. Per exactament la mateixa raó que a Manresa vam optar per tenir l'alcaldia amb el suport del partit socialista i que ho va decidir la militància de Manresa, i que a Reus vam decidir donar l'alcaldia al partit socialista i ho va decidir la militància de Reus i a Girona vam donar la presidència de la diputació a Junts i suposo que ho va decidir la militància de Girona. Ara bé, quan s'ha decidir sobre el conjunt del país, quan s'ha de decidir sobre els pressupostos de Catalunya o de l'Estat espanyol, és una decisió que correspon al conjunt de la militància del nostre partit. Aquesta és la nostra posició. Quan s'hagin complert tots els acords que ja estan vigents, el Consell Nacional, al qual li posem tota la nostra confiança, li demanarem l'habilitació per prendre noves decisions.
📹 A continuació, l'entrevista sencera en vídeo