Amb un to distès i divertit, un llenguatge planer, una mà a la butxaca i un relat farcit d’anècdotes, Oriol Junqueras ha mostrat la seva faceta d’historiador i professor, i ha impartit una classe magistral sobre “L’amnistia al Govern de la Generalitat de Catalunya després de les eleccions del 1936” en els cursos d’història de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que s’han centrat en la conflictivitat política i social en els Països Catalans. Durant la seva classe, l’expresident d’Esquerra Republicana, professor d’Història per la UAB i doctor, ha demostrat que se sent còmode en el paper de divulgador, en el qual li agrada oferir el coneixement de la història a la societat. El seu relat, esquitxat d'anècdotes i d’exemples concrets —“parèntesis”, com ho ha anomenat—, ha versat sobre els fets històrics que van portar a l’aplicació de la llei d’amnistia que va ser implementada pel govern espanyol del Front Popular després de la seva victòria el febrer de 1936 i que tenia com a objectiu alliberar els condemnats per la seva participació en la Revolució d’Octubre de 1934, incloent-hi Lluís Companys, que es trobava empresonat al penal del Puerto de Santa María per haver proclamat l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola i pel qual va ser condemnat a 30 anys de presó.
Context històric
A Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, Junqueras no ha fet referències i comparacions durant la seva classe amb la llei d’amnistia actual i ha estat curós en mantenir-se dins del context històric de l’època prèvia a la Guerra Civil. Ha estat en el debat i torn de preguntes que posteriorment ha mantingut amb l’historiador de la Universitat de Barcelona Carles Santacana, quan l’expresident d’Esquerra Republicana s’ha mullat (lleugerament) a l’hora de fer comparacions. Junqueras ha arribat a reconèixer que el context polític de l’amnistia del 36 era “millor” que l’actual, però per dir-ho, ha tret el seu barret de polític, i quan s’ha posat el d’historiador, ha utilitzat la paraula “diferent”. “S'entén, doncs, que el context és diferent. Si avui parlés com a polític, diria que aquell em sembla millor, però com que parlo com a historiador, dic que és diferent", ha afirmat Junqueras, que en cap moment ha fet referència al fet que la llei actual no s'està aplicant en tots els casos, com el del president a l'exili Carles Puigdemont, per la rebel·lió d'alguns jutges del Tribunal Suprem, com Pablo Llarena, que no admet en la llei el delicte de malversació.
Arrasen les esquerres
Junqueras ha basat en la seva opinió com a historiador que tant les eleccions del 31 com les del febrer del 36, les guanyen els partits d’esquerres, el Front Popular en l'àmbit espanyol i el Front d’Esquerres a Catalunya, amb majoria d’ERC, que en aquelles eleccions “arrasen”. L'exdirigent d’Esquerra Republicana ha apuntat que la “diferència” entre l'amnistia del 36 i l'actual que es va aprovar al mes de març, és que a les eleccions del 1931 Esquerra i els seus aliats van aconseguir majoria amb 69 representants i que a les del 36 també van obtenir un ampli suport a les diferents demarcacions catalanes. "Dels 20 diputats en joc a Barcelona, 16 van ser del Front d'Esquerres i quatre de la Lliga; a Tarragona dels 7 en joc, 5 són d'esquerres...", ha afirmat.
Junqueras no s’ha mullat gaire, però s’ha sumat a les argumentacions que ha donat Carles Santacana, a qui ha donat la raó perquè l'amnistia del 36 va derivar "d'un canvi de govern radical" en què "reapareix" un govern republicà "afí" al del 31 i que, en canvi, "l'amnistia actual la fa un govern encapçalat per un partit que estava absolutament d'acord amb el 155 en el seu moment". A més, Santacana ha remarcat que la repressió en el període republicà "no va ser només a Catalunya" i que el "trencament" de les eleccions del 36 no només va permetre que Companys tornés a Catalunya, sinó que "va tornar a haver-hi activitat pública de partits com la CNT i es va restablir el govern de les esquerres". "Aquest trencament en la situació recent no s'ha produït", ha afegit.
Una classe d’història farcida d’anècdotes
Però tornant a la interessant lliçó d'història que havia donat anteriorment, Junqueras ha explicat que l’amnistia del 36, que era l’objecte de la seva classe, tenia una “implicació molt directa en la vida de molta gent i en la vida de moltes famílies del país. “Hi havia molta conflictivitat social en Catalunya”, arran dels fets d’octubre de 1934, que van portar molta gent a la presó, entre ells uns 10.000 pagesos. “Hi havia moltes ganes de treure aquesta gent, i aquest va ser un argument de pes a les eleccions, en les quals va arrasar el Front d’Esquerres format al voltant d'ERC”. Per entendre el context, Junqueras ha explicat l’anècdota que “no era estrany que en un míting organitzat per la CNT, que era un sindicat anarquista i amb vincles no gaire entusiastes amb la República, es complís la formalitat de cridar a l’abstenció a les eleccions, però en acabar el míting, els polítics baixaven a parlar als seus militants i els deien que no faltés ningú a l’hora de votar. Perquè el que estava en joc era la llibertat dels presos; hi havia molta pressió social”.
Una Catalunya en conflicte
Junqueras ha retratat una Catalunya immersa en aquest conflicte social, però que tenia una “potència cultural, política, social i creativa extraordinària”. Una Catalunya que venia de ser “una de les primeres del món en realitzar la primera Revolució Industrial, gairebé al ritme del Regne Unit, i sense tenir cap dels productes determinants, el carbó, el ferro i el cotó”. Al mateix temps, era un país que vivia “atrapat dins d’un estat que era l’únic estat d'Europa i el món occidental que en lloc d’estar construint un imperi, veu com el seu imperi es desintegra”. Junqueras ha fet referència en diverses ocasions a aquesta complexitat del món, que és conseqüència de la complexitat individual. “Exigim al món que se simplifiqui en funció del que a nosaltres ens agradaria. Però el món és molt complex”, i ha posat exemples de les contradiccions polítiques que es donaven en aquella època, com ara que les eleccions a les Corts del 1931 les va guanyar el PSOE, i que no va voler governar perquè era un partit “poc republicà” i va preferir donar suport a un altre partit (Acció Republicana) “que no va guanyar” i van fer president del Govern Manuel Azaña, a qui l’ABC anomenava “el monstruo”.
Contradiccions polítiques
O un altre exemple de contradicció, el de les eleccions legislatives següents, el novembre del 1933, “eleccions anticipades, ara també passa” —ha reblat—, en les quals guanya la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), amb el seu líder, Gil Robles, “que en aquell moment deia que el seu líder internacional referent era Adolf Hitler i, tres dècades després, és antifranquista" i intenta participar en un complot que intenta "fer caure la dictadura franquista”. “Sempre hi ha persones que estan en el bàndol guanyador de cada moment, en coneixeu alguna? N'hi ha… I d'altres que estan entre els opositors de cada moment”, i ha posat un altre exemple, el de Miguel de Unamuno.
L’amnistia del 34
Però per tornar a l’origen de l’amnistia del 36, Junqueras ha explicat que es remunta a la llei d’amnistia del 34. La CEDA guanya les eleccions, “però tampoc vol governar perquè és massa contrària a la República”, i va donar suport a Lerroux i als radicals, un govern de dretes que té un ministre de Justícia, Álvarez Valdés, a qui li encarreguen la redacció d’una llei d’amnistia per indultar el militar José Sanjurjo, a qui havien condemnat a mort, “però a qui li van commutar la pena a cadena perpètua” amb el suport dels partits d’esquerres. Un Sanjurjo que havia estat l’escollit per liderar el cop d’estat en lloc del general Franco, però que, en una altra anècdota que explica Junqueras, no ho va fer perquè va morir prèviament en un accident d’avió. “Quan tornava del seu exili per dirigir el cop, es va presentar amb uns paquets immensos i el pilot li va dir que la pista era curta i havien d’anar lleugers. “No voldrà que em presenti a la desfilada de la victòria vestit de civil?”, li va reblar. Van carregar l’equipatge, “però la pista era curta, l’avió es va enganxar en uns cables i es va matar”.
Companys i el milió de ciutadans
Així, arribem al 36 —després d'explicar una altra anècdota de qui va ser secretari de l’Ajuntament de Barcelona, Pi i Sunyer—, on hi ha el compromís dels partits d’esquerres de fer una llei d’amnistia per indultar tots els presos. “Si hi va haver aquesta llei d’amnistia, va ser perquè va haver-n'hi d'altres anteriors, com la del 34. La llei del 36 permet la sortida dels presos de la presó”, afirma Junqueras. Entre ells, Lluís Companys, “que no només va ser aclamat quan ja és a Catalunya, sinó aclamat a tot arreu, fins i tot pels pescadors de Cadis, que feien sonar les botzines dels seus vaixells quan va sortir del penal del Puerto de Santa María”. I ha acabat destacant que “un periodista que va participar en el trajecte que Lluís Companys fa de Castelldefels al Palau de la Generalitat va quedar impressionat i va parlar d’un milió de persones al carrer, una xifra que “ja ha quedat com a referent” de mobilització ciutadana per a altres esdeveniments posteriors.